Els punts forts i febles dels líders del Parlament

Qui mira un ple sencer? En l’era de la informació instantània i les xarxes socials, els portaveus dels grups parlamentaris es troben noves dificultats. Com visibilitzen el seu missatge o mostren la seva audàcia política a l’electorat? Quines característiques ha de tenir un portaveu? Segons el politòleg i professor de la UPF Toni Rodón, és bàsic que “parli bé i sàpiga explicar les coses”, però no només això. “Abans, el portaveu controlava el missatge que volia donar, però avui en dia, amb tots els diputats publicant a Instagram i Twitter, es converteix en la veu més oficial del partit”, diu. Per tant, és vital situar-hi una figura extremament fidel a les sigles. A més, destaca, un portaveu ha de “fer molts passadissos del Parlament” per contactar amb altres grups parlamentaris i arribar a acords. “S’han arribat a situar portaveus ben vistos per un altre grup amb la intenció de bastir aliances”, continua. Al seu torn, el politòleg de la UIBAndrés Bernstein hi afegeix que un portaveu ha de tenir habilitat per “reforçar el missatge del partit” als mitjans i “entendre les habilitats dels adversaris”, però sobretot mantenir la “coherència” del seu discurs. Com se’n surten els líders actuals dels grups a les Illes? Experts n’analitzen les fortaleses i les debilitats.

Un negociador àgil però allunyat del perfil institucional

Sebastià Sagreras, PP

La simpatia i el bon humor que la resta de dirigents consultats per l’ARA Balears destaquen sobre Sebastià Sagreras (PP) és la seva principal fortalesa. Com a portaveu del grup parlamentari que dona suport al Govern, la seva exposició –encara que els experts consideren que té bona oratòria– és menor. “No és el principal referent públic del PP”, apunta el politòleg Toni Forners. Per tant, la seva feina consisteix especialment a “connectar el grup amb la resta de partits i el Govern” durant els tràmits legislatius. És per aquest motiu que va ser l’escollit: Sagreras és una figura “ben protegida pel partit”, amb experiència en política i de la màxima confiança de la presidenta, Marga Prohens. Amb tot, el politòleg Julián Claramunt adverteix que el seu to poc institucional –fins i tot humorístic– pot ser una debilitat. “Li costa adaptar-se a un rol més institucional, està sent d’alguna manera portaveu del Govern, i li queda poc natural”, remarca: “No és la seva arena”.

El to dur del líder de l’oposició que no fa tremolar Prohens

Iago Negueruela, PSIB

Va ser conseller i portaveu del Govern a la legislatura passada. “Era una figura vinculada a la gestió, i això ho transmetia bé, la serietat, però la transició a portaveu de l’oposició li està costant més”, apunta Claramunt. “Implica improvisar més, ser més populista, i a més el català no és la seva primera llengua i, en això, va amb crosses”, continua. La dilatada experiència de Iago Negueruela al PSIB li dona un instint i capacitat estratègica que els rivals alaben. “Controla molts mecanismes de les negociacions, té capilaritat en sectors socials i empresarials”, considera Forners. Però el seu to dur –que no sempre és compartit per tota l’esquerra– i l’escàs nivell de coneixement ciutadà del socialista, “fins i tot entre les pròpies bases”, deixa la presidenta, Marga Prohens, en una situació còmoda. “Com a cap de l’oposició no està obtenint els rèdits que el PSIB (que encara no sap qui substituirà Francina Armengol en el futur) i el conjunt de l’oposició desitjarien pel que fa al desgast del Govern”, conclou.

L’estratègia pactista, en dubte

Josep Castells, Més per Menorca

El líder de Més per Menorca, Josep Castells, té una posició còmoda com a únic representant de l’esquerra sense motxilles –es va desmarcar del Pacte. “Té força discursiva, capacitat d’enginy i retòrica, aporta solidesa i popularitat a les seves bases, i per això és la tercera legislatura que és al Parlament”, considera Forners. És dels pocs diputats que improvisen intervencions. Per contra, la línia pactista que sempre ha reivindicat és més difícil de defensar amb un Govern del PP sustentat per Vox. El test més clar a la seva vocació de pacte serà si dona suport al decret del PP per corregir les esmenes més dures de Vox a la Llei de simplificació.

La veu de Madrid que mai no improvisa

Manuela Cañadas, Vox

Manuela Cañadas es converteix en portaveu del grup parlamentari de Vox amb el partit trencat en mil bocins. La seva obediència a la direcció estatal del partit és total, tal com ella mateixa ha admès públicament. Si es tenen en compte les necessitats de Santiago Abascal –controlar Vox a les Balears a distància– això és una qualitat positiva. “Transmet molt bé les ordres”, defensa Forners. Llegeix molt durant les seves intervencions i no improvisa. “Es nota molt, transmet inseguretat”, assegura Claramunt. L’expert destaca, però, la seva estètica “tranquil·la, no especialment violenta”. ”Vox sol escollir persones d’estètica moderada perquè el seu electorat no se senti violentat”. Una tria habitual als partits d’extrema dreta. D’altra banda, és una figura qüestionada internament. Ara bé, va ser “àgil” quan va negar al PP la possibilitat de repetir la votació de les 34 esmenes de Vox que va aprovar per error. ”Li ha donat una carta valuosíssima per negociar els pressupostos, i a saber fins a on arribarà”, explica de nou Forners.

Un bon orador que el PP ha instrumentalitzat

Lluís Apesteguia, MÉS

Els experts destaquen l’oratòria del portaveu de MÉS, Lluís Apesteguia. “Té la ideologia i els temes al cap, un discurs harmònic i coherent”, apunta Claramunt. El problema? “Els temps juguen a la seva contra: és difícil seleccionar un sol titular seu, una idea amb força”, apunta. En l’era de la immediatesa, insisteix, “hauria de treballar en les tres idees clares que vol disparar en cada intervenció”. Apesteguia també pot connectar amb l’electorat desencantat amb MÉS per l’exercici d’autocrítica que sovint ha fet sobre l’anterior Govern del Pacte. Per contra, li està costant trobar un discurs dins l’oposició. “MÉS va començar molt centrat en la idea que el PP estava segrestat per Vox, i després varen veure que això potser reforçava el PP”, considera Forners: “Després, ha passat a una oposició molt pactista, oferta al PP”. Això li ha comportat certes dificultats. “Ara el discurs del PP és dir que MÉS manté una oposició constructiva per atacar el PSIB”, exposa: “No li convé veure’s tractat amb aquesta condescendència”.

La solitud del darrer samurai

Cristina Gómez, Unides Podem

Cristina Gómez va anar a les llistes d’Unides Podem sense ambició de liderar res. Però la patacada electoral del partit lila va provocar que només ella obtingués l’escó per Menorca. Exerceix de portaveu de si mateixa i darrer samurai d’un projecte polític a la deriva. La seva estratègia implica elegir temes concrets i intentar arribar “a nínxols molt actius” –apunta Forners– com el moviment per l’habitatge. També per visibilitzar-se a través de la confrontació amb el Govern. “Fa jugades arriscades, ha aconseguit que preguntes seves es viralitzin”, explica. “No destaca per l’oratòria, però trasllada molt bé el que li demana el seu partit”, afegeix.