Les quatre sortides a la paràlisi de la cúpula judicial

MadridL’última negativa del PP a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha obert una crisi institucional sense precedents en un dels poders de l’Estat i obliga a buscar alternatives per posar fi al desbloqueig i repensar mecanismes perquè no es torni a repetir. De moment, el govern espanyol no avança els moviments que farà per evitar arribar a finals de legislatura sense haver aconseguit renovar el CGPJ i el Tribunal Constitucional. Però de solucions n’hi ha.  

Rebaixa de majories

PSOE i Unides Podem podrien desenterrar la proposta

Fa dos anys, quan Pablo Casado es va desdir d’un pacte pràcticament fet per renovar el CGPJ, el PSOE i Unides Podem van portar al Congrés una reforma de la llei orgànica del poder judicial que rebaixava la majoria necessària per escollir els 12 vocals provinents del torn judicial. La Constitució només estableix que els vuit vocals juristes amb 15 anys d’experiència han de ser escollits pel Congrés i el Senat per una majoria de tres cinquenes parts. En canvi, la que fa referència als 12 jutges la regula una llei orgànica, que es pot modificar amb més facilitat. A Brussel·les no li va agradar aquesta alternativa i el govern espanyol la va retirar, però ara Unides Podem aposta per revifar-la.

Consistia en situar una segona votació, en la qual només seria necessària la majoria absoluta. Així, les forces de la coalició en tindrien prou sumant amb els aliats habituals de la investidura i els pressupostos. La proposta incloïa una altra modificació per assolir el desbloqueig: el CGPJ podria funcionar amb aquests 12 nous vocals i els vuit sortints, mantenint totes les atribucions, a l’espera que en un futur els vuit vocals juristes fossin substituïts. Si s’assolís la renovació dels 12 vocals jutges, es reduirien notablement els incentius del PP per continuar bloquejant, atès que la majoria conservadora al CGPJ desapareixeria. 

Hi ha una maniobra política que podria fer el PSOE que és portar al Congrés i al Senat els noms dels vocals que ja havia pactat amb el PP perquè se sotmetin a votació del ple. Així, Feijóo es veuria en la tessitura d’haver de votar en contra dels vocals que ha proposat nomenar per al CGPJ en el marc del pacte amb el govern espanyol, frustrat amb l’excusa de la reforma de la sedició. Aquest dilluns el PP ha subratllat que la via que proposen per desbloquejar la situació és que la Moncloa renunciï per escrit a modificar el Codi Penal. 

Un altre moviment polític és que intervingués Felip VI, encarregat d’“arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions”, segons l’article 56 de la Constitució. En l’acte d’obertura de l’any judicial a principis de setembre, va mantenir una conversa amb la ministra de Justícia, Pilar Llop; Carlos Lesmes, que aquell dia va obrir la porta a dimitir si no es renovava immediatament el CGPJ, i Feijóo. També hi era Enrique López, conseller del govern d’Isabel Díaz Ayuso i responsable jurídic del PP de Pablo Casado.

Dimissió col·lectiva

Els vocals del CGPJ, però, no es plantegen actuar com Lesmes

La dimissió de Carlos Lesmes al capdavant del CGPJ va ser la maniobra que va propiciar la represa de negociacions entre el PSOE i el PP. Una renúncia col·lectiva dels vocals provocaria que l’òrgan de govern dels jutges deixés de funcionar i seria imperativa la renovació. En algun moment, Unides Podem ha defensat aquesta via, i fins i tot l’associació progressista Jutges per la Democràcia. En el discurs d’obertura de l’any judicial, l’expresident de la cúpula judicial va rebutjar la dimissió en bloc del CGPJ, i només va obrir la porta a la seva de manera individual. En la mateixa línia, els vocals que tenen el mandat caducat des de fa gairebé quatre anys també ho descarten. Entenen que la situació no és culpa seva i que la llei els imposa continuar desenvolupant les seves funcions. Ara bé, perquè una situació com l’actual no es torni a produir, establir per llei el cessament en bloc del CGPJ quan acabi el mandat seria una opció. Però genera dubtes com ara què passaria si el mandat clou coincidint amb unes Corts en funcions. 

Renovar el Constitucional

El relleu de quatre magistrats no depèn del PP

Una solució parcial a la situació que viu la justícia és, com a mínim, renovar els quatre membres del Tribunal Constitucional que tenen el mandat caducat des del mes de juny. En el seu cas, el PP no hi intervé directament. Dos d’ells els ha de nomenar el govern espanyol, i els altres dos el CGPJ en funcions, a qui el PSOE va retornar les competències per fer nomenaments únicament per al tribunal de garanties. Les fonts consultades per l’ARA asseguren que ara al CGPJ hi ha voluntat de nomenar els dos candidats que li pertoquen i que es reprendran les negociacions entre els sectors conservador i progressista. Abans que Sánchez i Feijóo recuperessin les converses per desbloquejar l’òrgan de govern dels jutges, un grup de vocals de la dreta al CGPJ va posar traves a la renovació del TC, però ara tot apunta que flexibilitzarà la seva posició. Amb la ruptura de les negociacions, Feijóo es queda sense poder substituir Alfredo Montoya, que va renunciar per motius de salut el passat juliol, i que va ser proposat en el seu moment pel PP al Senat.

El TS, camí del col·lapse

El TC ha de resoldre sobre la limitació de funcions del CGPJ

Vist que de moment no sembla que s'hagi de renovar a curt termini, el que preocupa al CGPJ és la desena de vacants que hi ha al Tribunal Suprem i que porten l’alt tribunal camí del col·lapse. El TC té pendent resoldre els recursos contra la reforma de PSOE i Unides Podem que va desposseir l’òrgan de govern dels jutges de fer nomenaments, però de moment no està prevista la deliberació, que podria arribar un cop s’hagin renovat els quatre magistrats amb el mandat caducat i, per tant, amb majoria progressista.