Les quatre vies de l’independentisme al Congrés

MadridDes que va començar la legislatura espanyola, fa gairebé dos anys, els partits independentistes no han aconseguit definir un full de ruta compartit a Madrid. El debat sobre si donar estabilitat o no al govern de Pedro Sánchez, o si entrar a negociar qüestions que afecten el dia a dia de la Catalunya autonòmica, continua sense resoldre’s. Perquè tampoc s’ha solucionat la discussió de fons sobre quina estratègia hauria de seguir l’independentisme a Madrid. Per això la divisió del moviment que s’evidencia des de fa mesos a Catalunya té la seva rèplica a la capital espanyola. I a l’equador de la legislatura, de moment ERC, JxCat, el PDECat i la CUP mantenen posicions discrepants.

Taula de diàleg

Un espai de negociació entre governs qüestionat per Junts

Un dels exemples més clars és la taula de diàleg, un espai de negociació entre governs que es va constituir a instàncies d’ERC. El repte de presentar-s’hi amb una posició conjunta és, per tant, encara més difícil. Tot i reunir la Generalitat i la Moncloa, el que s’hi debati i acordi té una repercussió en els partits al Congrés. ERC la defensa com un instrument de legitimació independentista davant la comunitat internacional, però tant JxCat com la CUP són molt escèptics. Ho evidenciava divendres la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que qualificava la taula “d’eslògan” que l’única perspectiva que té és el “fracàs”, i receptava altra vegada la “unilateralitat”. “No té sortida”, afirmava la diputada de la CUP al Congrés Mireia Vehí, que instava el Govern a preparar un nou referèndum en paral·lel al que també vol preparar Escòcia de cara al 2023.

Pressupostos 2022

La llei més important que dona estabilitat al govern espanyol

El 20 de setembre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, té previst començar les reunions amb els grups parlamentaris per abordar els comptes del 2022, i es trobarà amb predisposicions diferents dels partits independentistes. ERC i el PDECat s’hi posen de cara, al contrari que Junts i la CUP. Tot i no voler vincular els avenços de la taula de diàleg al seu suport als comptes, els vots dels republicans són claus per sostenir la legislatura. I si descarrila cau la taula.

El PDECat té clar que un govern del PSOE serà millor que un del PP i aposta per l’estabilitat. Ara bé, “negociar els pressupostos no vol dir aprovar-los”, avisa d’entrada el seu portaveu, Ferran Bel. Tant ERC com el PDECat ja van donar llum verda als comptes de l’any passat. Això va obrir una esquerda (una més) en la relació amb JxCat, que es va situar en el no per evitar apuntalar l’executiu de Sánchez.

A Junts continuen defensant aquesta opció. “No som aquí per regalar l’estabilitat a Sánchez, i menys a canvi de res”, destaca la portaveu del grup al Congrés, Míriam Nogueras, que sosté que si es negocia per separat es perd força. “Estaria molt bé que també poguéssim posar-nos d’acord a l’hora de negociar amb el govern espanyol”, deia en la mateixa línia el conseller d’Economia, Jaume Giró, en una entrevista a l’ARA al juliol. Junts deixa una petita porta oberta, però vinculada a aconseguir avenços -que de moment no perceben- en el conflicte polític.

El diagnòstic és semblant a la CUP, però els anticapitalistes tenen decidit que no negociaran. “El govern espanyol no fa gestos perquè els independentistes hagin de sostenir la governabilitat”, defensa la diputada Mireia Vehí, que creu que no es poden aprovar responent a “l’amenaça” que tornarà la dreta i sense que s’hagi fet cap pas cap a l’autodeterminació. Per a Nogueras, haver aconseguit els indults -tot i no ser públicament la contrapartida del suport d’ERC als comptes-és un simple “rentat de cara” de Sánchez. En paral·lel al tema català, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, reivindica que el seu partit té la responsabilitat de “dignificar la vida de la gent” i fer-se càrrec de la crisi social derivada de la pandèmia.

La gestió del mentrestant

Els fons europeus i la reforma del finançament

La gestió dels fons europeus i la reforma del finançament autonòmic seran dues qüestions rellevants que haurà de negociar el govern de la Generalitat, i des del Congrés és probable que els partits independentistes també puguin pressionar. Sobre les ajudes europees, ERC i Junts coincideixen en fer front comú per aconseguir-ne la gestió des de Catalunya. Pel que fa a la reforma de la llei de finançament autonòmic, la setmana passada Bel ja es va mostrar partidari que tots els partits independentistes negociïn al costat del Govern. Des d’ERC defensen no “desaprofitar cap instrument que permeti millorar la vida de la gent”, però Pere Aragonès marcava distàncies dimecres amb la reforma del finançament. Junts primer vol parlar-ne amb Giró, mentre que la CUP creu que el debat és antic. “Ara hem de parlar de sobirania”, resumeix Vehí, que posa d’exemple el País Basc. Recorda que tenen més competències que Catalunya i “no està solucionada la qüestió de la sobirania, perquè encara hi ha un conflicte polític”.

Relació entre els partits

El debat sobre la unitat d’acció independentista no està resolt

Vist aquest escenari, hi ha diverses visions sobre la unitat d’acció dels partits independentistes a Madrid. “No seria la primera vegada que ERC assumeix responsabilitats en solitari”, diu Rufián, que tot i expressar el desig d’anar a l’una amb els pressupostos i els fons europeus, defensa portar amb “naturalitat” els vots diferenciats.

Des de Junts, Nogueras defensa que cal anar a totes les batalles amb els 23 vots independentistes, perquè si no el rèdit que s’obté de negociar en solitari són “engrunes”. Ferran Bel defensa aquesta unitat, però sobretot negociar tot el que sigui possible amb l’Estat per evitar que el PP i Vox arribin al govern. Hi discrepa la CUP. Vehí aposta per “desestabilitzar” l’Estat per “forçar-lo a seure a parlar”. I en aquest sentit creu que debats com l’ampliació del Prat són exemples que l’estratègia de l’independentisme a Madrid no s’ha resolt. De fet, només hi ha hagut coordinació a l’hora de demanar investigar Joan Carles I i impulsar l’amnistia al Congrés.