Què no diu i què diu el pacte entre PP i Vox
No es parla de polítiques culturals, transport públic ni canvi climàtic, però hi ha un compromís de modificar la normativa perquè els menors puguin anar als toros
PalmaL'acord entre PP i Vox permetrà a Marga Prohens governar en solitari, però no se sap quina política es durà a terme per a la cultura, el transport públic i la lluita contra el canvi climàtic, ja que cap dels 110 punts ho desenvolupa. De la cultura, només se'n parla en termes turístics i de com la pesca i la mar n'han de continuar sent un dels pilars. S'ha de dir, també, que gran part de les competències estan transferides als consells insulars, però el Govern forma part de l'Institut Ramon Llull, per exemple, i ara com ara no se sap quina serà la participació balear en l'entitat de promoció exterior de la cultura. En tot cas, els toros sí que són a l'ADN cultural del PP i Vox, i per això es modificarà la Llei de regulació de les corregudes de toros del 2017, perquè els menors puguin assistir-hi.
Pel que fa a la mobilitat, hi haurà més asfalt i menys vies. Es vol posar fi als embossos "donant solució" a la carretera general de Menorca, i amb l'impuls de rondes i circumval·lacions. Així i tot, no es fa cap referència a, per exemple, el Tren de Llevant. Tampoc hi apareixen l'ecologisme ni l'emergència climàtica, en el que ha semblat una victòria de Vox en aquest sentit.
Així com van apuntar ja en el preacord, es fa una assimilació de la inseguretat amb la immigració il·legal i "les màfies" que la promouen, tot i que el Govern pràcticament no hi té competències. El primer gran bloc de mesures és tota una declaració d'intencions, ja que és la 'llibertat' i, el primer punt, és la defensa de la unitat d'Espanya i d'una Constitució del 1978 que expressa "una reconciliació que alguns volen posar en dubte". Té molta relació amb el compromís signat de derogar la Llei de memòria de les Balears del 2018, per cercar "sempre la reconciliació".
"Les peculiaritats lingüístiques de les Illes"
Es promouran la identitat i la cultura (una cita, sense desenvolupar), a més de "les peculiaritats lingüístiques" de les Balears "com a part essencial de la plural riquesa d'Espanya", una expressió que recorda José Ramón Bauzá. Per tant, hi haurà una promoció del mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, que és una de les grans reivindicacions lingüístiques de Vox. Així i tot, l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, que substituirà l'actual Oficina de Drets Lingüístics, sí que fomentarà la protecció del castellà i del català, a més de "les modalitats lingüístiques" illenques. Aquí es noten les discrepàncies entre PP i Vox en aquests temes, i com s'han encavallat les pretensions d'ambdues formacions.
Una despesa pública més eficient amb IB3
Resulta curiós que es parli d'IB3 només en l'apartat d'eficiència de la despesa pública. No hi ha un acord per tancar la radiotelevisió pública com volia Vox, però sí que el PP fa veure, com diu el partit d'extrema dreta, que els costos estan per damunt del que dona. Segons el document, el model d'IB3 serà "racional amb la conjuntura econòmica i uns continguts que reconeguin la pluralitat de la societat de les Balears". A més, aquest model ha d'afavorir "la concòrdia i respectar els valors constitucionals", apostant per programes de producció pròpia que elaborin empreses amb "arrelament" en el territori.
La mà de Madrid
Que Vox no pugui moure un dit a les Balears sense el vistiplau de la direcció estatal ja fa veure que l'acord s'ha orquestrat a Madrid. De fet, el document programàtic ja circulava per grups de periodistes establerts a la capital poc abans que es fes públic. Les negociacions no s'han circumscrit només a l'àmbit autonòmic, sinó que ha estat una partida d'escacs. Si Prohens únicament ha volgut governar en solitari, la contrapartida és que Vox entrarà en els governs insulars de Mallorca i Menorca –a Eivissa i Formentera els populars tenen majoria absoluta. Després que Santiago Abascal hagi renunciat a entrar al Govern, falta per veure què passarà a Extremadura i Aragó.