Què se n'ha fet de la tercera causa per desobediència contra el president Torra?

BarcelonaEl passat 3 de gener la Junta Electoral Central (JEC) decidia que no en tenia prou amb la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president de la Generalitat -la que ara està pendent de convertir-se en ferma al Tribunal Suprem- i retirava l'escó de diputat a Quim Torra. Suficient per enervar els ànims dels independentistes, que aquell mateix vespre es comptaven per milers a la plaça Sant Jaume. Enmig de l'enrenou, la pancarta de suport als presos i exiliats, origen de totes les querelles, apareixia a la plaça com una protagonista més del moment. Ningú ha explicat encara com s'ho van fer exactament diversos membres de l'ANC per arribar al balcó de Palau, però el fet és que aquella pancarta va tornar allà on els Mossos l'havien hagut de retirar dues vegades.

Aquest és l'origen de la tercera causa per desobediència contra el president Torra que va presentar Impulso Ciudadano, la mateixa entitat que ja es va querellar contra ell el setembre del 2019. El TSJC la va admetre a tràmit al febrer, però, en quin punt es troba? Aquest dimecres, el president s'ha negat a declarar en la instrucció de la segona causa -la del setembre del 2019- i, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, el jutge li ha explicat que també se l'investiga per haver tornat a penjar la pancarta al gener i pels dies que aquesta es va mantenir al balcó incomplint les mesures cautelars dictades pel TSJC.

És a dir, en aquest trencaclosques judicial, la segona i la tercera causa s'han acabat convertint en una de sola, que tirarà endavant qui sap si al TSJC o en un jutjat ordinari en cas que Torra acabi perdent la condició de president del Govern i, per tant, l'aforament. El fet és que si hi ha dubtes sobre com va arribar la pancarta al balcó, també n'hi ha per saber quan i qui la va acabar retirant. Des de fa mesos la que s'hi pot veure és la que reivindica la llibertat d'expressió i opinió.

Al gener, el TSJC va preguntar al Govern si la pancarta dels presos i exiliats continuava al balcó. La resposta dels serveis jurídics de Presidència va consistir en certificar que a data 22 de gener no hi era. I ara és precisament el període entre el 3 i el 22 de gener el que s'investiga, i que se suma als dies que van passar entre el 21 i el 27 de setembre del 2019.

Diferència entre la primera i la segona causa

El resum de tot plegat és que Torra ja té una condemna del TSJC per desobediència que implica inhabilitació durant 18 mesos i una multa de 30.000 euros, i ara està pendent, d'una banda, que el Suprem confirmi aquesta condemna -i per tant deixi de ser president- i, de l'altra, que el TSJC acabi la instrucció i l'enviï a judici per la segona causa, que va començar el setembre del 2019.

La diferència entre una causa i l'altra és bàsicament el període que abarca la prohibició de penjar la bandera de suport als presos i exiliats. En la primera es referia exclusivament al procés electoral, és a dir, des que es convoquen les eleccions fins a la jornada de votacions. En la segona, en canvi, Impulso Ciudadano reclamava que aquesta pancarta no es pogués penjar mai en un edifici públic perquè contravenia la "neutralitat" de les institucions, hi hagués un procés electoral en marxa o no. De fet, és com a conseqüència d'aquesta segona que la pancarta ja no ha tornat a veure's -excepte els dies del gener- des de la plaça Sant Jaume.

I en paral·lel a les causes per desobediència hi ha el contenciós administratiu origen de tot. Perquè Impulso Ciudadano no només es va querellar contra Torra, sinó que també va demanar al TSJC que resolgués sobre el fons de la qüestió. Aquest contenciós administratiu ha entrat en fase de conclusions i, per tant, aviat se sabrà si el TSJC prohibeix definitivament que es faci referència als presos i als exiliats des del balcó de Palau, tenint en compte que fa uns mesos el Suprem ja va dictaminar en referència a les "banderes no oficials" que lluir-les als edificis públics contravenia "l'ordre constitucional".