Quin paper tindrà Aragonès en la cimera hispano-francesa?

BarcelonaUn cop confirmada la presència del president Aragonès a la cimera hispano-francesa, ara el dubte és quin paper li reservarà el govern espanyol en aquesta cita. I el més important: si li permetrà dirigir unes paraules als assistents, entre ells el president de la República Francesa, Emmanuel Macron. Mentre s'acaben de polir els detalls, que ni la Moncloa ni la Generalitat volen fer públics encara, hi ha dos precedents que permeten fer-se una idea de quins seran els marges que tindrà el president català. El primer, l'última cimera hispano-francesa a Catalunya, celebrada el 2006 a Girona. El segon, l'última celebrada a Espanya, el 2017 a Màlaga. Segons fonts de la Moncloa consultades per l'ARA, no preveuen que el paper d'Aragonès a Barcelona vagi més enllà de la salutació protocol·lària inicial.

Girona (2006)

En una cimera d'aquestes característiques, el protagonisme absolut és per al president espanyol i per al francès, que sempre van acompanyats d'un bon nombre de ministres. Malgrat tot, aquell novembre del 2006, Maragall va tenir el seu moment a soles amb José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac, com testifiquen les fotos de l'època. Fins i tot va pronunciar unes paraules. No va ser estrictament a la cimera, sinó en un fòrum paral·lel sobre les relacions dels dos països. Allà, amb el president francès i l'espanyol de testimonis, Maragall va defensar el paper de Catalunya en l'esfera internacional i la va situar com un "intermediari ideal" entre França i Espanya. També es va permetre fer broma amb el francès: va recordar que Barcelona i París havien competit per tenir les Olimpíades del 1992 –amb ell mateix i Chirac d'alcaldes– i que n'havia sortit vencedora la ciutat catalana. Segons les cròniques de l'època, el president francès ho va encaixar esportivament amb un somriure.

Aquell va ser pràcticament el comiat de Maragall del seu paper institucional. El segon tripartit ja estava embastat, i al cap de dues setmanes José Montilla prendria possessió del càrrec. Girona va concentrar algunes protestes contra la cimera, sobretot centrades en la interconnexió elèctrica entre els dos països i el Pla Bolonya, que no superarien el mig miler de persones. Chirac i Zapatero van poder caminar pel centre de la ciutat, encaixar mans i repartir petons, entre altres llocs a la plaça del Vi, que seria anys després un lloc recurrent de concentracions independentistes.

Màlaga (2017)

Aquesta puixant ciutat andalusa va ser l'escenari de l'última reunió hispano-francesa, amb un popular liderant la delegació d'Espanya, Mariano Rajoy, i un socialista la de França, François Hollande. Llavors a Andalusia encara hi manava amb el PSOE una Susana Díaz que, malgrat que no va disposar de micròfons per parlar, també va tenir el seu moment. Va ser l'encarregada, al costat de l'alcalde de la ciutat, de donar la benvinguda als dos mandataris. La presidenta socialista va tenir una posició destacada a la foto de família –un lloc central malgrat haver-hi fins a 13 ministres–, i se la va poder veure debatent animadament una estona amb Hollande, company de família política. Va haver-hi honors militars per a Rajoy i Hollande i van sonar tant l'himne espanyol com La marsellesa.

Aquella cimera va versar sobre la integració europea, en ple embolic sobre el Brexit, però Catalunya d'alguna manera també hi va ser present. Malgrat que tothom va assegurar que en la cita bilateral no es va parlar del referèndum, el president espanyol no es va estalviar haver de respondre a preguntes sobre el tema en la roda de premsa posterior. Llavors s'especulava amb reunions secretes entre el govern espanyol i el català per reconduir la situació. Rajoy va fer de Rajoy: no va confirmar ni desmentir els contactes i va dir que ell no podia "liquidar la sobirania nacional".

Barcelona (2023)

Tot i que encara queden molts serrells per tancar, ja es pot començar a anticipar que el paper d'Aragonès serà més similar al de Díaz que al de Maragall. Fonts de la Moncloa expliquen que s'aplicarà el mateix guió de les tres últimes cimeres bilaterals amb presència espanyola: la que hi va haver entre Espanya i Portugal a Extremadura l'octubre del 2021; la hispano-alemanya de la Corunya de l'octubre passat, i la hispano-romanesa de Castelló del novembre. En aquells tres casos, el president autonòmic va participar en la salutació inicial, no va parlar, i el seu paper va acabar en el moment que va començar la trobada. També confirmen que al costat d'Aragonès hi haurà com a mínim l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay. Tots plegats participaran en la foto de família amb Sánchez, Macron i la nombrosa delegació de ministres que acostuma a haver-hi en aquestes cites. Des de la Moncloa argumenten que és el model habitual, i que no varia en cap direcció: ni per realçar la figura de l'amfitrió ni per menystenir-la. "És el que s'ha fet sempre, no hi ha res excepcional", insisteixen les mateixes fonts. La Generalitat encara no vol donar res per fet.