Quines són les condicions per fer un referèndum al Quebec?

BarcelonaEscòcia i el Quebec han estat els dos referents més clars de l'independentisme català des de l'inici del Procés pel paper del Regne Unit i del Canadà en la vehiculació de les demandes d'autodeterminació. Però, si bé el cas del Regne Unit i Escòcia exemplifica les bondats del pacte polític –el referèndum del 2014 n'és el resultat–, la comparació amb el Quebec i el Canadà no segueix els mateixos paràmetres. Dos referèndums unilaterals el 1980 i el 1995 –amb fracàs de la reforma constitucional pel mig– van provocar que el govern estatal demanés opinió a la Cort Suprema del Canadà perquè fixés jurisprudència sobre el tema. Ho va fer el 1998 concloent que la independència unilateral no estava emparada per cap llei, però instant el govern canadenc a entrar en negociacions per definir amb claredat les condicions d'un eventual futur referèndum acordat.

Aquest és el context amb què s'arriba a la llei de claredat de l'any 2000 i en la qual aquest dimarts s'ha emmirallat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En el cas català, però, les diferents sentències del Tribunal Constitucional refusen que es pugui preguntar per la independència i, de fet, només validen que els catalans es puguin posicionar en referèndum sobre un nou Estatut. En tot cas, Aragonès simplement ha plantejat la via per arribar-hi: acumular forces favorables al dret a l'autodeterminació a Catalunya i, després, anar a negociar un "acord de claredat" amb l'Estat. Però es fa difícil fer un paral·lelisme amb el cas canadenc perquè allà va ser precisament el govern estatal, amb els independentistes en contra, el que va impulsar la llei.

Què definia aquella llei? Atorgava competències al Parlament canadenc per validar, abans de la votació, la claredat de la pregunta del referèndum en un període de 30 dies des de la proposta del govern regional. Però també li donava, a posteriori, la potestat per decidir sobre la claredat de la majoria en cas que guanyés el sí. En definitiva, deixava en mans del Parlament del Canadà la interpretació sobre el resultat del referèndum. Per això, pocs dies després de l'aprovació definitiva de la llei de claredat, el Parlament quebequès –encara amb la influència dels independentistes, que avui dia ha desaparegut– va impulsar una altra llei per insistir en la sobirania del Quebec per convocar un referèndum d'independència sense la tutela del Canadà, que fixava la majoria del 50% + 1 dels vots com a suficient per iniciar un procés de secessió.

Hemeroteca catalana

Més enllà de si el paral·lelisme amb la llei de claredat és més o menys afortunat, a Catalunya se n'ha parlat molt. De fet, no és la primera vegada que un dirigent d'ERC posa la qüestió sobre la taula. Ho va fer, per exemple, Roger Torrent quan presidia el Parlament en una conferència a Madrid. Els comuns fins i tot van portar la llei a votació en el debat de política general del 2018 i van aconseguir aleshores el suport d'ERC, però l'abstenció de JxCat i el vot en contra de la resta de partits. Tot i això, els socialistes catalans també havien estat defensors de la via canadenca tant amb Pere Navarro al capdavant del partit com després amb Miquel Iceta. Tot plegat es va acabar definitivament el 2016, quan van rebutjar una proposta de resolució al seu congrés que comptava amb el vistiplau del mateix Iceta.

En un article a l'ARA, els politòlegs Ferran Requejo i Marc Sanjaume reflexionaven sobre la manca de claredat de la llei de claredat. Un joc de paraules amb el qual pretenien posar en evidència que el dret de veto del Parlament canadenc sobre un referèndum d'independència impedia saber els criteris objectius per tirar-lo endavant. Probablement per això, el mateix Aragonès dubtava de l'eficàcia de la via canadenca el 2016 citant un article de l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, que aquest dimarts i veient el canvi d'opinió del president, ha decidit recuperar-lo.