Quins vincles té Vidal-Quadras amb l'Iran?

BarcelonaEl 1996, en el marc del pacte del Majestic entre el PP i CiU, José María Aznar va haver de prescindir d'Aleix Vidal-Quadras com a líder del PP català (una exigència de Jordi Pujol si es volia millorar el clima entre els dos partits), però tres anys després li va recompensar el sacrifici posant-lo a la llista a les eleccions europees. Així va ser com el polític català va aterrar a Brussel·les el 1999, la ciutat on hi ha més lobis per metre quadrat i on tots els grups de pressió despleguen una frenètica activitat diplomàtica. Un d'ells és el Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (NCRI en les sigles en anglès), l'organisme que aplega l'oposició democràtica iraniana contra el règim dels aiatol·làs. I això podria estar relacionat amb l'atac que ha patit Vidal-Quadras aquest dijous: un home li ha disparat a la cara en una acció que la policia sosté que s'havia planificat.

El Consell Nacional de la Resistència de l'Iran és un lobi molt potent que aplega grans fortunes amassades a l'època del xa Reza Pahlavi i que compta amb una extensa xarxa de contactes per tot el planeta. El mateix Vidal-Quadras ha explicat que es va sentir molt identificat amb la causa i que des de molt aviat es va convertir en una de les cares visibles d'aquest grup a Brussel·les i, posteriorment, a tot el món. Admet que la seva activitat com a lobista a favor de l'oposició iraniana (per exemple, pressionant per aprovar sancions contra Teheran) l'ha convertit en algú molt conegut en el món de la diàspora. Darrerament, però, Vidal-Quadras s'havia centrat en un grup de nova creació, el Comitè Internacional per a la Recerca de Justícia (ISJ en anglès), que és qui li paga un despatx i un assistent a la capital comunitària.

El cas és que quan Vidal-Quadras va abandonar el PP per fundar Vox, va demanar ajut als seus amics per al seu nou projecte polític, que gràcies a petites aportacions van reunir un milió d'euros que, segons el seu relat, van ser ingressats als comptes de la formació amb el coneixement de tothom que hi era, inclòs Santiago Abascal. Persones de l'entorn de Vidal-Quadras expliquen que la causa iraniana l'apassiona tant que concentra bona part de la seva activitat, i que en aquests ambients se sent valorat i apreciat d'una manera que no va aconseguir mai en la política espanyola. Ni al PP ni a Vox, partit que va ajudar a fundar i que va abandonar arran del seu fracàs a les eleccions europees del 2014.

El principal enemic de l'NCRI en l'àmbit internacional són els serveis secrets iranians, el temut VEVAK, que es calcula que té uns 30.000 agents a dins i fora del país. Entre els seus objectius, òbviament, hi ha l'espionatge de la diàspora contrària al règim teocràtic instaurat per Khomeini el 1979, i també els seus aliats, com és el cas de Vidal-Quadras. Tot i això, no se li coneixen execucions extrajudicials fora de l'Iran com les que sí que ha practicat el Mossad o la CIA.