De què va en realitat el cas Koldo i què busca el PP
MadridPer entendre el cas Koldo s'ha de fer l'esforç de situar-se en el pitjor moment de la pandèmia (març-abril de 2020) i en la situació dramàtica de desabastiment de mascaretes que hi havia. Era tan greu la manca de material que les autoritats no van recomanar (ni encara menys fer obligatori) l'ús de mascaretes fins al 19 de maig de 2020, dos mesos després de decretar l'estat d'alarma i quan van creure que ja n'estava garantit l'abastiment. En aquells mesos de bogeria en què les administracions van mobilitzar milers de milions per comprar material sanitari a la Xina i es van fer contractes per la via d'emergència per anar més de pressa, les empreses es van trobar que qui tenia un contacte a l'administració d'alguna manera comptava amb un avantatge competitiu.
Sense anar més lluny, l'expresident de la Generalitat Quim Torra explica al seu llibre Les hores greus com un grup d'empresaris es va posar en contacte amb la seva dona per poder portar material des de la Xina. I més tard se sabria que l'empresari Roger Parellada havia guanyat 24 milions en una operació que, tot i els dubtes inicials de l'Oficina Antifrau, es va considerar del tot legal. Koldo García és algú que té una agenda àmplia de contactes i que sap que quan parla amb algú, aquest algú entén que ho fa en nom del ministre José Luis Ábalos. I brinda a uns amics empresaris la possibilitat d'ajudar-los a aconseguir contractes públics a canvi d'unes sucoses comissions que, evidentment, no poden ser mai legals perquè ell és un càrrec públic, i no algú que treballa al sector com per exemple el germà d'Isabel Díaz Ayuso, que es va embutxacar 230.000 euros en comissions.
Un cas similar va passar a l'Ajuntament de Madrid que està pendent de judici. Dos comissionistes, Luis Medina (germà del duc de Feria i fill de Naty Abascal) i Alberto Luceño, sense experiència en el sector, es van posar en contacte amb un cosí de l'alcalde per oferir els seus serveis i aquest els va posar en contacte amb un alt càrrec del consistori. L'Ajuntament els va comprar material sanitari, bàsicament tests, per valor de 16 milions de dòlars que després van resultar ser defectuosos. A diferència d'Armengol, però, Almeida no va reclamar el reintegrament dels diners. Va ser el Banc d'Espanya, a través del Sepblac (Servei de blanqueig de capitals) qui va detectar el frau i el va denunciar.
Tràfic d'influències
Així, si Torra, Almeida o persones pròximes a ells rebien propostes d'empresaris, el mateix li devia passar a Francina Armengol i la resta de presidents autonòmics i càrrecs públics implicats en la gestió de la pandèmia. Armengol no ha volgut revelar avui qui va ser la persona que li va recomanar, a ella o a algú del seu govern, l'empresa Soluciones de Gestión. Per què? Doncs perquè si ho revelés s'obriria una mena de capsa de Pandora, ja que llavors seria lícit preguntar per totes les propostes que es van fer arribar a càrrecs públics en aquells dies i que, en un altre context, es podrien haver considerat un delicte de tràfic d'influències. Podem assumir que en aquell moment de màxima urgència hi va haver tràfic d'influències a gran escala, en molts casos per a operacions que van sortir bé i eren desinteressades per a qui les oferia, i en altres no perquè hi havia comissions il·legals al darrere.
I ara la segona pregunta: per què el PP està jugant tan fort en un tema en què també podria resultar esquitxat? Per entendre-ho cal situar-se en la primera sessió de control després de les eleccions gallegues, el 21 de febrer. Aquell dia Pedro Sánchez surt en tromba contra Alberto Núñez Feijóo per haver dit en una reunió amb periodistes que estava disposat a concedir un indult a Carles Puigdemont "amb condicions" i que veia "difícil" provar el delicte de terrorisme en la causa de Tsunami. Hores més tard esclatava el cas Koldo, al qual el PP s'ha agafat com ferro roent per evitar que es torni a parlar de les posicions de Feijóo sobre Catalunya. En política és clau el control de l'agenda mediàtica. I el cas Koldo, i sobretot la negativa d'Ábalos a dimitir, ha tapat el que era el gran tema abans del dia 21: Catalunya i els canvis de posició de Feijóo.
De moment cal dir que al PP la vella estratègia del ventilador de porqueria li està sortint bé perquè amb el cas Koldo ha neutralitzat tot el malestar intern que hi havia amb Feijóo. I a més ha tornat a projectar la imatge que el govern Sánchez està acabat. Però la realitat és tossuda, i si hi ha amnistia i pressupostos, el PP no podrà continuar inflant el globus del cas Koldo durant gaire temps més. I llavors caldrà afrontar la gran pregunta que els tenalla: és Feijóo el millor candidat per a les eleccions del 2027?
