El REB, l’actiu per mitigar el retard del finançament autonòmic
La congelació de la reforma del model pendent des del 2014 du els partits illencs a reclamar altres vies per compensar l’infrafinançament
PalmaEls partits balears miren cap a un major desenvolupament del REB per compensar el retard de l’arribada d’un nou model de finançament que equilibri l’aportació illenca amb el que rep de l’Estat. La reforma del sistema torna a estar en la primera plana política per una informació revelada per El País que sosté que el cap de l’executiu estatal, Pedro Sánchez, i el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’han aparcada fins a la pròxima legislatura. El model aprovat el 2009 està caducat des del 2014, però sembla que no volen que intercedeixi en les eleccions andaluses, i en el 2023 en les municipals, autonòmiques i generals.
Segons explica la politòloga Sandra León en l’article ¿Por qué el sistema de financiación autonómica es inestable?, un dels factors d’aquesta inestabilitat s’explica per la importància del pes polític d’una comunitat en la decisió del repartiment. Andalusia i Catalunya són les que han marcat les pautes en les distintes negociacions pel sistema de finançament, segons León. La primera, pel seu pes electoral –61 diputats, el 17% de la Cambra Baixa–, i la segona, pel fet d’esdevenir una peça clau en més d’un pacte d’investidura de presidents del govern estatal.
El retard en la modificació del sistema de finançament incideix en l’agreujament de la situació illenca, essent la segona comunitat que més aporta i la novena que més rep. De fet, amb 2.200 euros per persona rebuts, se situa per davall de la mitjana espanyola, de 2.371 euros, com Madrid, Múrcia i el País Valencià. “Les Illes han fet unes reivindicacions, i ajornar la reforma significa no donar-hi resposta. S’ha de modificar”, sentencia el portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa.
La possible congelació de la reforma al llarg d’aquesta legislatura, en opinió del portaveu parlamentari de MÉS per Menorca, Josep Castells, hauria d’empènyer les Illes a centrar-se en el desenvolupament del Règim Especial de les Balears (REB) –el qual, mitjançant una negociació bilateral amb l’Estat, ha de tenir en compte les particularitats illenques–, “i en especial de la part fiscal”. “Amb el sistema de finançament, per molt que es modifiqui, poca cosa en traurem, hi ha molts interessos i és un joc de suma zero, així que s’autobloqueja”, sosté. “Hem de posar els nostres esforços en el REB, no en el cafè per a tots, ja que hem rebut més a través del fons d’insularitat que el que podem aconseguir amb el finançament autonòmic”, afegeix.
Actualment, la part fiscal del REB s’està tramitant en el Congrés dels Diputats després de sortir aprovada en el Senat. “El PSOE la té bloquejada, i fa des del 2019 que s’hauria d’haver tirat endavant”, critica Antoni Costa. Per la seva banda, el portaveu d’El Pi, Josep Melià, que aposta per un concert econòmic a l’estil del País Basc i Navarra, incideix en aquesta línia. “El règim fiscal està en un calaix i no es tramita. Com que els més perjudicats del sistema són les Balears o el País Valencià, no és prioritari per a l’executiu estatal, i per al PP encara menys, perquè les comunitats on governa són les més beneficiades”, exposa.
Tant el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, com la líder de Ciutadans, Patricia Guasp, al·ludeixen a “interessos partidistes” per l’ajornament de la reforma del sistema de finançament autonòmic. “Estam preocupats perquè és un pacte per no abordar-ho”, lamenta Guasp. “Difícilment sortirem beneficiats d’aquesta reforma”, afegeix Apesteguia. Així i tot, el coordinador ecosobiranista, a diferència de Castells, apunta que “no s’ha de deixar de banda” el finançament autonòmic per centrar-se en el REB.
Aquest ajornament de la reforma del sistema de finançament autonòmic serà present en el pròxim ple del Parlament, ja que el mateix Melià li demanarà a la presidenta del Govern, Francina Armengol, si “li sembla correcte que s’hagi aparcat”, i el diputat de Ciutadans Juan Manuel Gómez farà el mateix amb la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez. “Ens estam quedant sense les dues coses: ni reforma del sistema de finançament ni règim fiscal del REB”, subratlla Guasp.
El paper de Catalunya
El fet que Catalunya s’hagi distanciat del front mediterrani impulsat l’estiu passat entre les Balears i el País Valencià pot dificultar l’assoliment d’un finançament autonòmic més avantatjós per a les Illes. El Principat aposta per negociacions bilaterals amb l’Estat, de tu a tu, i “a les Balears no hi ha pes polític per pressionar”, declara Melià. “Aquests acords de la Mediterrània són per fer sentir les reivindicacions a Madrid”, destaca la portaveu parlamentària del PSIB, Pilar Costa.
Un dels socis del Govern balear, Unides Podem, reconeix la dificultat de la presència de Catalunya en aquest front mediterrani. “Defensarà la seva posició, no té una realitat semblant a la nostra. Es tracta de trobar autonomies amb les quals compartim variables clau per a la reforma del sistema de finançament”, afirma el portaveu de la formació morada, Alejandro López. En conseqüència, “disminueix la nostra capacitat negociadora, ja que la pèrdua d’actors redueix la força en la negociació”.
