La casualitat ha fet que avui coincidissin en el temps, però en dos espais diferents, Aznar i el també expresident del PP Mariano Rajoy, que ha repetit tàndem amb l'expresident espanyol Felipe González al fòrum La Toja, a Pontevedra, tal com ja havia fet fa dos anys. La seva conversa ha sigut una aposta per la moderació, el bipartidisme i els acords entre els dos grans partits en assumptes d'estat. "Es troben a faltar", ha dit Rajoy, que sense assenyalar responsables concrets, ha advocat per un pacte per renovar els òrgans constitucionals. González i Rajoy s'han entès també en la qüestió catalana i han acceptat la via del diàleg que s'ha obert entre els governs català i espanyol, tot i que han deixat clars els límits de la Constitució. Això sí, Rajoy ha manifestat que no li "agrada" que sembli que les dues administracions estan al mateix nivell i ha mostrat el seu escepticisme sobre els fruits del diàleg. Al seu entendre, la via unilateral no s'ha aparcat perquè estigui triomfant la via negociada, sinó perquè l'independentisme ha comprovat que Espanya té "instruments que funcionen i els utilitza", com el 155 i l'aparell judicial.
La recepta d'Aznar per salvar la "hispanitat"
L'expresident carrega contra l'estat plurinacional, contra el Papa i contra el president de Mèxic
MadridL'expresident espanyol José María Aznar s'ha assegut aquest dijous al costat d'un dels seus deixebles polítics, l'actual líder del PP, Pablo Casado, per beneir-li el camí cap a la Moncloa, però també per mostrar la seva faceta més abrandada contra l'independentisme, que Casado sempre ha secundat. Aznar ha presumit d'haver escapçat el pla Ibarretxe durant el seu mandat i d'haver aconseguit que entre el 1999 i el 2003 (quan ell era president del govern espanyol) fos quan hi va haver un "sentiment nacionalista més petit" a Espanya segons el CIS. La recepta? Aplicar la llei amb totes les seves conseqüències i no pactar amb cap partit independentista. Fer el contrari, suposa, per a Aznar, posar en risc "la unitat d'Espanya". "Espanya és una nació, no set ni quatre ni tres, ni disset. Una nació plural, però una. Ni un estat plurinacional, ni un estat multinivell ni la mare que els va parir", ha etzibat.
Aznar ha tret pit d'haver il·legalitzat Batasuna, per exemple, perquè considera que va ser un dels moments en què "el constitucionalisme va viure millor al País Basc". Per això, ha carregat contra el govern espanyol per haver pactat amb formacions com EH Bildu, a qui ha qualificat "d'organització terrorista", però també amb partits independentistes com ERC. "Quina autoritat es té sobre la resta de la nació?", ha preguntat. I seguint aquest fil, ha culpat l'actual govern de coalició d'haver liquidat els "moviments constitucionalistes" a l'Estat perquè "ha pactat amb colpistes en comptes d'emparar els catalans que defensen la Constitució".
Però no s'ha quedat aquí. També ha apuntat a la llengua com un dels factors a desarticular per frenar els partits independentistes. "A Espanya hi ha una llengua comuna, ho diu la Constitució, que és l'espanyol", ha començat. Les llengües cooficials com el català o l'euskera, ha recordat, són les que es parlen en determinades comunitats autònomes com Catalunya o el País Basc. "Però no són llengües cooficials a Madrid. Per tant, a les institucions de Madrid s'ha de parlar en castellà, que és l'idioma que tothom entén", ha defensat just quan el Senat estudiarà si ampliar l'ús de les llengües cooficials a la cambra. De fet, Aznar ha ridiculitzat la immersió lingüística a Catalunya, i també la voluntat del lehendakari Iñigo Urkullu d'incrementar l'ús de l'euskera a les escoles basques. "És ridícul", ha dit. "És perquè els nens només parlin euskera i s'entenguin només entre ells", ha afegit.
Acusa Europa de complicitat amb Puigdemont
Pablo Casado ha subscrit una per una les paraules d'Aznar assentint amb el cap. De fet, ell mateix havia demanat consell per frenar l'independentisme al seu pare polític en el diàleg que han mantingut aquest matí a Sevilla en el marc de la convenció del PP. Una mostra més de com se sent de còmode Casado defensant les tesis més aznaristes. Tots dos, a més, també han coincidit en carregar contra el president espanyol, Pedro Sánchez, per no haver fet prou perquè l'expresident de la Generalitat hagi comparegut davant la justícia espanyola. Aznar, a més, ha apuntat a la complicitat d'Europa. "Una de les coses que més m'han escandalitzat és que en el cas del pròfug de la justícia l'expresident Puigdemont, l'Advocacia de l'Estat sigui utilitzada a Europa en contra del Tribunal Suprem per impedir la seva extradició", ha dit, i ha reblat: "És un escàndol extraordinari i una autèntica vergonya".
Casado ha aprofitat per tornar a acusar Sánchez de "bloquejar" la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el dia que el Consell d'Europa ha emès un nou informe alertant de la situació. En aquest punt, Aznar també ha criticat el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat -que el PP ha recorregut al Tribunal Constitucional-. "Un jutge que abandona la carrera i es dedica a la política no pot tornar a ser jutge. Un fiscal que abandona la carrera i es dedica a la política no pot tornar a ser fiscal", ha apuntat.
Censura el perdó del Papa a Mèxic
En la croada d'Aznar per defensar la nació espanyola i la "hispanitat", l'expresident també s'ha apuntat a l'estratègia de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, de criticar fins i tot el Papa. Aznar ho ha fet encara amb més sarcasme que Ayuso. "Per defensar la importància històrica de la nació espanyola, la història d'Espanya -amb els seus clarobscurs, amb els seus encerts i amb els seus errors- estic disposat a sentir-me molt orgullós, però no demanaré perdó", ha dit desafiant. Contestava, així, al papa Francesc, que aquesta setmana va demanar perdó a Mèxic pels errors de l'Església durant la conquesta d'Amèrica. Ayuso va recriminar aquest gest al pontífex i Aznar s'hi ha afegit amb un atac també contra el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador: "Si no haguessin passat certes coses, [López Obrador] no seria allà ni es diria com es diu ni s'hauria pogut batejar. Ni s'hauria pogut produir l'evangelització d'Amèrica", ha conclòs.
El "votar bé" de Mario Vargas Llosa
Aznar ha carregat contra "l'indigenisme" d'Amèrica Llatina, perquè considera que és el "nou comunisme" del continent. Han aprofundit en aquesta tesi unes hores després el líder opositor chavista, Leopoldo López, i l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa, que ha confessat que, després de flirtejar amb altres formacions com Ciutadans o UPyD, les pròximes eleccions votarà el PP. Ara bé, sobre la situació a l'Amèrica Llatina, Vargas Llosa ha deixat anar que no és tan important que hi hagi "llibertat" en unes eleccions, sinó que es voti "bé". "L'important d'unes eleccions no és que hi hagi llibertat, sinó votar bé". I ha afegit: "Els països que voten malament, ho paguen car".
