Política17/07/2020

Podem assumeix que els conflictes interns li han passat factura a les urnes

La caiguda electoral s'afegeix a la fragmentació i a la fuga de crítics que arrossega el partit

Núria Rius
i Núria Rius

Madrid"Estem a temps de recuperar-nos dels resultats actuals", asseguren fonts de Podem després que aquest divendres el consell de coordinació estatal del partit s’hagi reunit per analitzar el daltabaix patit a les eleccions gallegues i basques de diumenge passat. De la trobada, convocada pel secretari general de Podem, Pablo Iglesias, se’n conclou que cal posar en marxa "com més aviat millor" tot allò que es va aprovar a l’última assemblea ciutadana per preparar el partit de cara al pròxim cicle electoral.

La crisi és obvia i el secretariat reconeix que el partit viu un moment de "debilitat territorial" que associa als "conflictes interns del passat", segons expliquen fonts consultades per l'ARA. Conflictes que, a més, han aparegut en un context electoral frenètic si es té en compte que Podem només té sis anys de vida i s’ha presentat a quatre eleccions generals, dues d’europees, dues municipals a més de les autonòmiques. Amb tot, una de les lectures que es fa és que mentre el partit es desgastava enmig de picabaralles, partits com el BNG, a Galicia, i EH Bildu, al País Basc, han sabut capitalitzar el vot que abans era lila.

Cargando
No hay anuncios

De fet, a la reunió d’aquest dimarts hi han estat presents els candidats a les eleccions gallegues, Antón Gómez-Reino, i basques, Miren Gorrotxategi. A les dues comunitats els resultats van ser demolidors. A Galícia, Comú-Anova-EU va passar de segona força, amb 14 escons –quan es presentava com En Marea– a desaparèixer del Parlament. I a Euskadi van perdre la meitat dels representants, d’11 a 6.

Degoteig de fissures

Ara bé, les dues últimes derrotes electorals no són cap novetat i només cal rebobinar per veure que la crisi que arrossega el partit liderat per Pablo Iglesias va començar ja fa més d’un any. Primer, amb la fuga del número 2, Íñigo Errejón, i la presentació de Més Madrid a les eleccions de la Comunitat de Madrid. De fet, després del càstig electoral de diumenge, Errejón va ser un dels primers en opinar sobre els resultats assegurant, a través de les xarxes socials, que "el partit construit el 2014 ja no existeix". Però no va ser l'únic. L’ex secretari general de Madrid, Ramón Espinar, molt crític amb la direcció, va qualificar la formació lila d’un espai "on ningú els molesta, sectari i endogàmic" i d’haver fet una campanya electoral "teledirigida des de Madrid". I aquí entra una de els altres claus de la crisi, la verticalitat.

Cargando
No hay anuncios

Després de Més Madrid, la fragmentació va seguir amb l'anunci de ruptura d'Anticapitalistes amb Podem. De fet, al comunicat en què anunciaven l'escissió criticaven un "model organitzatiu i règim intern basat en centralitzar els poders". Una bona part de les crítiques arriben precisament del pes que Pablo Iglesias –ratificat tant ell com el seu equip en l'última assemblea ciutadana– ha anat adquirint els últims anys, cada cop més gran en relació amb els denominats cercles, que pretenien ser unes "portes obertes al carrer".

El partit també arrossega tot un seguit de resultats electorals dolents que l'ha desgastat últimament, com la desaparició al Parlament de Castella-la Manxa. Amb tot, fonts de Podem asseguren que l’objectiu ara és encaminar la formació cap a les futures eleccions. Però la "realitat és complexa", com ha reconegut recentment la nova portaveu del partit, Isa Serra.

Cargando
No hay anuncios

En dubte la monarquia

Durant la reunió del consell de coordinació també s’ha analitzat la crisi que viu la monarquia espanyola a causa dels últims escàndols de corrupció que envolten el rei emèrit Joan Carles I. En aquest sentit, el secretariat "posa en qüestió la seva utilitat" i emplaça a dur a terme "un debat per avançar cap a una democràcia més forta". Una conclusió en la línia del que va expressar el mateix Iglesias la setmana passada, quan va plantejar la necessitat de fer un debat sobre la "utilitat" de la monarquia, tot i descartar que hi pugui haver canvis "a curt termini" en el sistema polític espanyol.