Recta final de l'amnistia: el Senat la retorna al Congrés per aprovar-la definitivament el 30 de maig

MadridUn cop superada la cita electoral a Catalunya, la llei d'amnistia torna a escena i s'encamina cap a l'aprovació definitiva. El Senat ha donat llum verda aquest dimarts al veto del PP a la norma, que ha estat dos mesos retinguda a la cambra alta. Ho fa a només dos dies del venciment del termini per retornar-la al Congrés, un període que els populars van allargar amb una controvertida reforma del reglament culminada gràcies a la majoria absoluta que hi ostenten i que tenia com a únic objectiu posar bastons a les rodes a l'amnistia. La norma tornarà a la cambra baixa aquesta setmana i la majoria plurinacional revocarà el veto dels d'Alberto Núñez Feijóo per tirar-la endavant. Fonts de la Presidència del Congrés preveuen que sigui en un ple el dijous 30 de maig. A partir de la seva entrada en vigor, l'aplicació quedarà en mans dels jutges.

Ja fa sis mesos que el PSOE va registrar en solitari una primera versió del text a la cambra baixa, en un moment de màxima agitació amb manifestacions diàries a Ferraz convocades per la ultradreta. El protagonisme de l'amnistia en la croada de PP i Vox contra el govern espanyol s'ha anat diluint amb l'aparició de nous fronts. De fet, l'amnistia no ha estat un dels temes de la campanya catalana i en les últimes setmanes els populars han centrat l'ofensiva contra el PSOE en el cas Koldo, els cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez o el que consideren la utilització partidista de poders de l'Estat com la Fiscalia. Els populars es guardaven l'as a la màniga de convocar el ple que la vetés dies abans del 12-M, però finalment han optat per deixar-ho per a la setmana següent i reservar-se l'amnistia com a arma llancívola de cara a les europees del 9 de juny.

El PP vol tornar a posar el focus en l'amnistia coincidint amb els comicis europeus perquè "tensiona més" fora de Catalunya. Fonts de la direcció del PP opinen que haver impulsat aquesta llei passarà encara més factura al PSOE al conjunt de l'Estat perquè mentre que al Principat ha pogut esgarrapar vots a l'independentisme, no tindrà aquest recurs en altres regions. I no només ho diu el PP, també ho adverteixen algunes veus des de les files socialistes. Una d'elles és la de Javier Lambán, el líder del PSOE a l'Aragó i també senador, que ha evitat acudir al Senat a votar contra el veto del PP. En una carta, sosté que hauria estat una "insuportable deslleialtat" cap a ell mateix i avisa que la llei és "molt mal acceptada per la societat aragonesa".

Les mateixes fonts del PP donen per fet que Carles Puigdemont "aterrarà" a l'Estat i apareixerà en totes les portades en plena campanya. "El seu retorn marcarà les europees", asseguren, i això perjudicarà Sánchez en la pugna PP-PSOE, tot i que en principi el retorn de Puigdemont està previst per al debat d'investidura (cap a finals de juny). Els d'Alberto Núñez Feijóo sostenen, a més, que amb el creixement del PP el 12-M s'ha constatat que el PSOE perd suports entre el votant de centre i constitucionalista. Una tendència que esperen que es repliqui en la pròxima cita electoral.

La lectura que fa el PP del fet que Vox s'hagi mantingut és que a qui roben votants els populars és al PSC mentre que Salvador Illa va créixer gràcies a la davallada d'ERC. Això demostra que "els votants no premien l'amnistia a Catalunya", a diferència del que afirma el PSOE, va subratllar el portaveu del PP, Borja Sémper, en una roda de premsa l'endemà de les eleccions catalanes en què va avisar que en les pròximes setmanes la norma "seguirà desgastant" Sánchez.

Tenint aquest marc present, el PP ha convocat una protesta el diumenge 26 de maig, amb l'amnistia com un dels motius que esgrimeixen per sortir al carrer contra el president del govern espanyol. Ara els populars s'encomanen a la intervenció d'Europa i de la justícia espanyola per aturar-la un cop s'ha demostrat que cap de les maniobres ideades durant el tràmit parlamentari ha servit per frenar-la. En aquests mesos, el PP al Senat ha demanat informes a organismes consultius com el Consell General del Poder Judicial o la Comissió de Venècia –que no va censurar la llei, a diferència del que desitjaven els populars–, ha citat experts que han comparegut per avaluar l'amnistia –amb una pràcticament nul·la repercussió mediàtica– o ha convertit la comissió de comunitats autònomes en un fòrum perquè els barons populars la critiquessin.

Marxa enrere amb el conflicte institucional

Aquestes iniciatives han generat tensions amb la resta de formacions, que han acusat el PP de patrimonialització del Senat. Un dels punts àlgids d'aquest malestar va ser amb l'informe dels lletrats de la cambra alta que titllava l'amnistia de "cop mortal" contra l'estat constitucional i plantejava utilitzar un mecanisme inèdit fins aleshores: el conflicte institucional entre cambres. El PP va recollir el guant del cos de lletrats, encapçalat per una lletrada nomenada pels populars pocs mesos abans, i va reclamar al Congrés la retirada de la llei d'amnistia sota l'amenaça de portar el conflicte al Tribunal Constitucional. La possibilitat que judicialitzar abans d'hora la norma se'ls girés en contra ha frenat aquesta via.

Els populars han registrat un escrit –que es votarà dijous– que planteja retirar el conflicte institucional amb el Congrés. El partit argumenta que no pot portar al TC la negativa de la cambra baixa a retirar l'amnistia perquè qui els va respondre és la Mesa i no el ple. Els populars culpen així la cambra baixa de la marxa enrere, si bé fonts del PP al Senat ja feia setmanes que havien refredat l'amenaça inicial. Segons l'escrit, "l'incompliment processal" del Congrés els impedeix "judicialitzar" l'afer.