El recurs contra els pressupostos de l'Estat afronta una cursa d'obstacles

PalmaEl recurs d’inconstitucionalitat contra els pressupostos de l’Estat que el Parlament presentarà abans que acabi el març ­–el termini finalitza tres mesos després de l’aprovació dels comptes del govern espanyol– seguirà dues vies diferenciades: la jurídica i la política. I no tenen per què dur al mateix resultat. Aquesta iniciativa s’enfronta a un camí judicial ple d’obstacles i que no n’entén, de raons polítiques. “El recurs resumeix un cúmul de circumstàncies: l’infrafinançament, la manca d’inversions territorials i el Règim Especial de les Balears [REB]. La seva explicació és eminentment política”, assenyala el politòleg per la Universitat Pompeu Fabra, Biel Payeras.

El professor de Dret Constitucional de la UIB, Sebastià Rubí, comenta que, malgrat que és “molt complicat” predir què passarà, sí que es poden delimitar diferents possibilitats. “La primera és que el recurs no s’admeti a tràmit perquè la llei orgànica del Constitucional no preveu la inconstitucionalitat per omissió”, diu. Per què es parla en aquest cas d’omissió? Perquè el recurs es presenta per una manca, la d’aplicació dels articles 15 i 17 del decret llei del REB que es va aprovar el 2019. L’article 15 garanteix el finançament estatal del transport públic terrestre i el 17 diu que el factor d’insularitat s’ha d’incloure en els pressupostos del govern espanyol per col·locar les Balears en la mitjana d’inversions.

“La segona possibilitat és que sí que s’admeti a tràmit. Llavors es traslladaria als òrgans competents: el Congrés, el Senat i el Ministeri de Justícia. Hi ha 15 dies per fer-hi al·legacions i després es dicta sentència”, continua Rubí. En cas que el Constitucional consideri que no hi ha inconstitucionalitat per omissió, “el REB quedaria en paper banyat i tindria zero valor jurídic. Hi hauria una norma que no és aplicable i ens l’hauríem de menjar amb patates”, afegeix. Segons el jurista, el problema d’això és que “el govern no pot aprovar un reglament [el REB] i no complir-lo”. “Si vol fer una cosa diferent del reglament, l’ha de modificar. És una garantia de democràcia. Si la llei diu que s’han d’incloure partides, s’ha de complir”.

Si el Constitucional acaba considerant que sí que hi ha inconstitucionalitat, s’entra en un terreny complicat. “Aquest tribunal no pot fer de legislador. Pot dir que una norma és inconstitucional i eliminar-la, però no en pot canviar la redacció. Les seves sentències són interpretatives i, si un text es pot llegir de maneres diferents, determina quina és la més concorde a la Constitució”, comenta Rubí. “Aquesta sentència podria dir com a màxim que el legislador està obligat a incloure les partides que preveu el REB en virtut de l’imperi de la llei. Però per ventura ens n’aniríem al 2023”, continua. Quant a la jurisprudència, indica que “no hi ha gairebé sentències per omissió, i això hi afegeix un punt més de dificultat”.

Sense objecte

El pas del temps és un altre dels elements que juga en contra del recurs, que podria quedar “sense objecte”. “Si passa massa temps, el Constitucional podria dir que s’impugnen uns pressupostos que ja s’han tancat, encara que els del 2022 no incloguessin les partides del REB”, diu Rubí, a més de considerar que, en tot cas, “s’hauria de posar un recurs cada any”. L’expert recorda que aquest tribunal va tardar onze anys a desestimar el recurs que José María Aznar va interposar el 2001 contra l’impost a les grans superfícies comercials de la Generalitat de Catalunya. “El Constitucional no forma part del poder judicial stricto sensu, i pot fer passar per davant temes que considera prioritaris, cosa que no està permesa als tribunals”, comenta.

Però, malgrat la complexitat, Rubí considera que “el recurs és l’unic camí que hi ha”. “Es pot negociar si la partida ha de ser de 2 o 222, però no que hi ha d’haver partida. No és admissible que això fos negociable perquè faria veure que hi ha algú que està per sobre de la llei”, diu. Biel Payeras afegeix que “aquest recurs ja és la darrera instància” després de reiterats incompliments per part de l’Estat. “Els recorreguts polític i judicial tenen codis, incentius i tempos diferents, però s’ha col·locat sobre la taula un debat social i s’ha marcat agenda pròpia per analitzar com se’ns tracta econòmicament i fiscalment”, sentencia.