La reedició del Pacte, marcada pels estira-i-arronses dels socis

PalmaEl 26 de maig del 2019 l’esquerra de les Balears va assolir dues fites: el PSIB va aconseguir guanyar per primera vegada unes eleccions autonòmiques i aquest triomf va implicar que el Pacte governaria dues legislatures consecutives. Ara bé, l’escenificació de l’acord que havia de fer possible un nou executiu progressista, aquesta vegada amb Podem dins, no va arribar fins gairebé un mes després. Les dificultats en les negociacions varen ser el preludi dels estira-i-arronses posteriors, amb MÉS per Mallorca marcant perfil cada vegada que ha tingut l’ocasió i amb Podem molt més a l’ombra dels socialistes.

Francina Armengol va afrontar la investidura el 27 de juny de 2019 amb MÉS per Mallorca immers en una crisi interna que va acabar amb l’entrada de Miquel Mir al Govern com a conseller de Medi Ambient i la partida de Vicenç Vidal a Madrid per ser senador autonòmic. Poca cosa es va poder fer després. Sis mesos després del començament del curs polític, el coronavirus va irrompre i interrompre la continuïtat de les polítiques de la legislatura anterior.

La formació de govern

Les divergències es varen centrar en el repartiment de càrrecs

El Pacte va estar negociant la formació de govern fins que es va constituir el Parlament, el 20 de juny del 2019. Les tensions varen ser evidents al llarg de les setmanes de trobades entre els socis, amb el repartiment de càrrecs com a entrebanc principal. L’acord es va tancar in extremis, amb dues conselleries per a MÉS i Podem, que varen renunciar a la reivindicació de tenir-ne tres a canvi d’una secretaria autonòmica per a cadascun, la vicepresidència de l’Executiu per als morats i el senador autonòmic per als ecosobiranistes. Enrere quedaven els abandonaments de la mesa de negociació, sobretot per part de MÉS, i les acusacions al PSIB de plantejar unes condicions inassumibles.

Els pressupostos

El plus d’alts càrrecs i l’acostament del PSIB a Ciutadans

L’aprovació dels pressupostos del 2021 va generar tensions entre els socialistes i els seus socis. Els plus per a alts càrrecs amb residència fora de Mallorca va ser un dels punts problemàtics. Cal recordar que les conselleries de Transició Energètica i Agricultura, ambdues en mans de Podem, acumulaven càrrecs procedents de la Península que rebien aquesta compensació. Per això, quan el PSIB va decidir que només la cobrarien els de Menorca i Eivissa, Podem va tensar la corda demanant-ne una reducció.Els morats es varen mostrar disposats a votar en contra de l’article dels pressupostos que feia referència al plus, però es va arribar a un acord per abaixar-lo de 22.000 euros a 18.000.

Aquest acord també va implicar Ciutadans, partit amb el qual varen cercar un acostament durant la negociació dels comptes autonòmics. En aquest cas va ser MÉS qui va sortir a la palestra per deixar clar que els pressupostos s’havien de negociar cap a l’esquerra i no cap a la dreta. Els ecosobiranistes no estaven disposats a permetre cap allunyament de les polítiques progressistes i de l’esperit del Pacte del 2015, que va ser el que va fer marxa enrere les polítiques de José Ramón Bauzá.

Els decrets llei 8 i 9

El moment més tens de tota la legislatura

Les negociacions per tirar endavant els decrets de reactivació econòmica i afrontar la crisi derivada de la pandèmia (8/2020) i de protecció del territori (9/2020) han estat el moment més tens de la legislatura. En el cas del de reactivació, la possibilitat d’ampliar la superfície dels hotels fins a un 15% sense llicència va provocar les crítiques de Podem, que va pressionar fins a minvar aquesta xifra al 10% –en el cas de Mallorca, es va mantenir en el 15%­–.

Però el gran problema va arribar amb el decret de protecció del territori, que es va acordar al límit i va frenar la possibilitat de construir als falsos urbans. Aquesta norma era un dels plats forts de la Conselleria de MediAmbient, en mans ecosobiranistes. I MÉS havia cedit en moltes qüestions del decret de reactivació amb les quals no estava d’acord per tal de tirar endavant el de territori. Els ecosobiranistes es varen haver de plantar quan el PSIB no es va mostrar disposat a complir la seva part de l’acord perquè el decret llei 9/2020 es pogués aprovar finalment.

Ajudes per la pandèmia

MÉS i Podem critiquen la reacció tardana d’Armengol

Les ajudes per als sectors afectats per les restriccions del Govern varen ser un altre dels focus de discrepància dins del Pacte. Una manifestació en protesta per les mesures de l’Executiu va reunir milers de persones al centre de Palma, i MÉS i Podem varen criticar que s’haguessin anunciat les restriccions sense aportar cap ajuda als afectats. Tres dies després, Francina Armengol va anunciar una bateria d’ajudes per als sectors més tocats per les decisions de l’Executiu.

La vacunació de càrrecs

El conflicte acabà amb la destitució del coordinador de vacunes

La vacunació de càrrecs a finals del 2020 ­–el 27 de desembre­– va deixar tot sol el PSIB, amb MÉS reclamant el relleu del coordinador de la campanya de vacunació, Carlos Villafàfila, i que la Comissió d’Ètica Pública investigàs els fets, i amb Podem disposat a donar suport a una comissió d’investigació en el Parlament. Les tensions per aquest cas es varen allargar fins al març, quan els socialistes varen rellevar Villafàfila i es varen comprometre a fer una auditoria per esbrinar què havia passat una vegada s’hagués immunitzat el 70% de la població. A més, la Comissió d’Ètica va anunciar a principi de maig que també ho investigarà.

La relació amb l’Estat

MÉS per Mallorca es desmarca dels socis del Pacte

Pel que fa a les relacions amb l’Estat i les reivindicacions a Madrid, aquí és on MÉS s’ha apartat de manera més clara dels seus socis de Govern, ja que ni el PSIB ni Podem han estat disposats a desmarcar-se de les seves direccions estatals. Els ecosobiranistes s’han mostrat molt crítics amb com ha minvat el to reivindicatiu d’Armengol amb l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i han exigit en innombrables ocasions el compliment del REB. Aquesta actitud va culminar en dos fets cabdals, que varen ser molt mal rebuts sobretot pel PSIB: el vot en contra als pressupostos de l’Estat per part de Vicenç Vidal en el Senat i la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra els comptes de l’executiu de Sánchez juntament amb El Pi, Més per Menorca, el PP i Ciutadans, que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit aquest 19 de maig.