La dreta política i judicial reclama la dimissió d'Irene Montero

MadridEl pols més o menys soterrat que han mantingut el Poder Judicial i el govern espanyol des que va començar la legislatura ha entrat en una fase fins ara desconeguda. Ni en els moments de màxima tensió a l'inici del mandat amb l'aleshores vicepresident segon, Pablo Iglesias, els jutges havien arribat a demanar la dimissió d'un membre del consell de ministres. Això ha canviat aquest dijous, quan dues associacions judicials conservadores, la majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM) i Foro Judicial Independiente (FJI), han reclamat el cap de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, per les seves acusacions de “masclisme” als jutges, reiterades aquest dijous en un acte al Senat en presència del president del Consell General del Poder Judicial, Rafael Mozo, i del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. Com era d'esperar, la dreta política ha acompanyat els pronunciaments de la magistratura conservadora: el PP ha demanat al president espanyol, Pedro Sánchez, que destitueixi Montero, i Vox vol reprovar-la al Congrés i ha anunciat que portarà la llei del només sí és sí al Tribunal Constitucional.

Podem no ha defugit mai aquest xoc amb els jutges malgrat que pugui desafiar els límits de la separació de poders i el respecte institucional, ja que consideren que tampoc els magistrats preserven aquesta separació quan es prodiguen en retrets a governs i parlaments. I si abans era Iglesias qui ràpidament encenia la metxa, ara ho fan les ministres Ione Belarra i la mateixa Montero. “Les últimes declaracions efectuades per la ministra d’Igualtat se sumen als seus atacs constants a jutges d’aquest país i resulten intolerables i inadmissibles en una democràcia, per la qual cosa des de l’APM exigim la seva immediata dimissió”, subratlla l’associació conservadora. La FJI considera que aquesta sortida serviria per “tancar aquest lamentable espectacle amb una mínima dignitat”. 

El sector progressista de la judicatura i la Fiscalia no ha anat tan enllà, però també ha mostrat malestar per l’actitud de la titular d'Igualtat, a l’equip de la qual hi ha la magistrada Victoria Rosell, que va ser portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, que ja aquest dimecres va fer un comunicat considerant "molt desafortunades i inapropiades" les paraules de Montero. “Aquesta fugida endavant és intolerable. No la puc entendre”, asseguren fonts del CGPJ, que dimecres ja va emetre un comunicat molt crític. “No estic per desqualificar jutges i fiscals”, s’hi sumava aquest matí en una entrevista a la Cadena SER la magistrada del TC María Luisa Balaguer, que s’ha autodefinit com a “molt d’esquerres i feminista”.

L’Associació de Fiscals, considerada conservadora, ha assegurat que no hi ha jutges “ni masclistes ni feministes” i ha lamentat que els polítics no “assumeixin la responsabilitat” de reconèixer quan s’han comès errors legislatius. Des de l’òrbita política, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha instat Sánchez a aclarir si la llei “populista” que deixa “desprotegides” les dones és responsabilitat de la ministra d’Igualtat, de la de Justícia [Pilar Llop] o “de qui presideix el consell de ministres [el president].”

Adeu a la sedició 

El de la llei del només sí és sí és el segon episodi tens amb jutges en pocs dies. De manera una mica més soterrada, els jutges ja van posar el crit al cel per la supressió de la sedició i la modificació del delicte de desordres públics. El relat que fa el govern espanyol d’homologar-se a països europeus no els convenç i ja va ser rebatut i rebutjat per Manuel Marchena en l’escrit que s’oposava a la concessió dels indults als presos polítics. El president de la sala segona del Tribunal Suprem recopilava exemples de càstigs als Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i França, tot i que eren més equiparables a la rebel·lió del Codi Penal espanyol que no pas a la sedició.

Més enllà de la retòrica del PSOE per canviar els delictes, representa una esmena a la sentència del Suprem, que un cop es consumi la modificació haurà de moure fitxa i revisar les condemnes. Públicament, el cap de l’executiu ha defensat que els fets del Procés tenen encaix en els nous desordres públics agreujats, però seran Marchena i el seu tribunal els que ho hauran de decidir.

Pablo Iglesias

El cas Junqueras i la condemna a Isa Serra

El xoc entre poders de l'Estat ha estat una constant d'aquesta legislatura. En l'arrencada del mandat, set membres del CGPJ ja havien decidit no avalar Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat, evidenciant els dubtes que generava el nomenament de l'exministra de Justícia –va ser avalada per 12 a 7–. Però qui més va topar amb la cúpula judicial a l'inici va ser el llavors vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias. Ell va qualificar d'"humiliació" per als tribunals espanyols la decisió d'Estrasburg sobre la immunitat d'Oriol Junqueras i al cap d'uns mesos va assegurar que la justícia "no era igual per a tothom" quan la dirigent de Podem Isa Serra va ser inhabilitada per uns disturbis del 2014. En tots dos casos, el CGPJ va sortir al pas per recordar la "responsabilitat institucional" d'Iglesias i va acusar-lo de "desprestigiar" el sector judicial.

Pandèmia

El bloc conservador contra l'estat d'alarma

Un altre organisme judicial, el Tribunal Constitucional, va tombar els dos estats d'alarma aprovats per Pedro Sánchez per fer front a la crisi del coronavirus. Dividit en dues meitats, les que conformen el bloc conservador i el progressista, el tribunal de garanties va rebutjar que aquest precepte constitucional fos l'idoni per confinar tota la població als seus domicilis la primavera del 2020. En plena confrontació del PP i Vox contra el govern espanyol –Sánchez insisteix que volien fer caure l'executiu aprofitant la pandèmia–, la resolució es va interpretar com una nova maniobra d'oposició de la dreta, en aquest cas la judicial. El líder del PSOE no ha amagat el seu malestar amb aquelles sentències del Constitucional.

El bloqueig al CGPJ

La retirada de competències va indignar l’organisme

L'obstinació del PP per mantenir bloquejat el CGPJ també ha provocat xocs entre aquesta institució i les forces de la coalició. El PSOE i Unides Podem van proposar primer rebaixar les majories per escollir els nous vocals i, davant les reserves de la Unió Europea, van desposseir l'òrgan de govern dels jutges de la competència per fer nomenaments. Les dues iniciatives van causar malestar en una part majoritària del CGPJ –també el fet que ara només se'ls permeti designar els membres de Tribunal Constitucional que s'han de renovar– i així ho van fer saber en diversos comunicats públics. Els dards del govern espanyol al bloc conservador, que continua dilatant la negociació per escollir els nous magistrats del tribunal de garanties, són públics i notoris.

Esmenes a diverses lleis

El CGPJ ha objectat les lleis d’habitatge, trans i de memòria

En els últims mesos, el CGPJ ha emès informes preceptius i no vinculants sobre diversos projectes de llei del govern espanyol i ha posat objeccions en lleis destacades com la d'habitatge, la llei trans i la de memòria democràtica. Per descomptat, també en la llei del només sí és sí. "Si em pregunten si em sorprendria que el CGPJ manifestés la seva oposició a una llei feminista, doncs no, no em sorprendria", assegurava Irene Montero davant l'informe, molt crític amb la llei trans.

Diversos d’aquests episodis s’han barrejat ara en el nou xoc de poders: la reforma de la sedició va portar Feijóo a trencar la renovació del CGPJ, del qual en quedaria fora Victoria Rosell –tot i la insistència de Podem–, també assenyalada pel conflicte de la llei només sí és sí.