Jaume Asens: “Reformar la malversació hauria de ser la pròxima etapa, però serà difícil”

BarcelonaJaume Asens (Barcelona, 1972) és el líder d’Unides Podem al Congrés i un dels dirigents que amb més vehemència han defensat des de l’inici de la legislatura la necessitat de reformar el delicte de sedició. Atén l’ARA després d’haver registrat al Congrés una proposta de reforma del Codi Penal que, admet, no arriba tan lluny com voldria però que sí que considera “un pas important” per fer front a la desjudicialització. Concedeix, tanmateix, que l’última paraula continuarà sent dels jutges.

Quan es tanca el pacte?

— Dijous a la tarda. Tot i que és un pacte que portava temps cuinant-se, en els últims dies s’ha accelerat tot.

¿Aquest és un pacte entre el PSOE i ERC on finalment apareix Unides Podem o és un pacte entre el PSOE i vosaltres on s’ha anat informant del que passava a ERC?

— És un pacte entre el PSOE i nosaltres, que som els que registrem aquesta proposició de llei. Sens dubte que ERC hi ha jugat un paper important, perquè sense ells hauria estat molt difícil. Cal agrair a ERC i el PSOE que hagin canviat de posició, ja que inicialment eren reticents a entrar en aquest debat. A l’inici vam haver de defensar en solitari que la solució eren la reforma de la sedició i els indults, però ara s’ha fet realitat la via dels comuns.

Està satisfet amb aquest pacte?

— Nosaltres apuntàvem més lluny. Queda molt per anar fent, com el delicte d’injúries a la Corona, la llei mordassa… hauríem preferit que això arribes conjuntament, però crec que és un pas important.

Com afecta la reforma els exiliats?

— S’ha d’actuar amb molta prudència. No vull aixecar falses expectatives perquè aquí hi ha una variable que té un component incontrolable, que és com actuarà la cúpula judicial. Seria una imprudència per part meva descartar que un jutge volgués enquadrar els fets del 2017 en alguns dels delictes del Codi Penal. Ara seria anar en contra els seus propis actes dir que hi ha un delicte de desordres públics quan abans havien dit que no.

Puigdemont està acusat també de malversació. ¿Veu possible en aquest sentit que hi hagi alguna reforma d’aquest delicte?

— Crec que és una opció no descartable. A nosaltres ens sembla que el redactat del delicte de malversació és molt deficient. Ha d’existir, i sobretot ha de servir per perseguir la corrupció, però crec que no diferencia aquells casos on hi ha un enriquiment personal d’aquells casos en què no hi és. Però crec que s’ha d’anar pas per pas: primer era indults, després sedició i, és veritat, la segona etapa, que serà molt més difícil, hauria de ser aquesta. Ens ha costat molt aconseguir les majories necessàries i encara no sabem si hi són –previsiblement hi són– per poder derogar el delicte de sedició; ara falta saber si hi serien per al delicte de malversació, però és difícil.

¿Vostès presentaran esmenes en aquest sentit o de moment no, no és el moment?

— De moment no presentarem esmenes al nostre propi text. Hi ha esmenes que evidentment faríem perquè aquest text és millorable, però és un text que és fruit d’un acord.

¿Ha parlat els últims dies, les últimes setmanes amb Carles Puigdemont?

— Fa temps que no parlo amb Carles Puigdemont. Amb qui he parlat darrerament és amb Toni Comin, aquest matí mateix. Li he explicat en què consistia el canvi legislatiu i hem intercanviat opinions.

Ell què li ha dit?

— Això ho ha de dir ell.

Puigdemont creu que la reforma inclou “paranys”.

— És una opinió respectable. No vull generar falses expectatives perquè s’ha de tenir en compte quina és la composició avui del cos superior de la justícia, però crec que és una victòria important, un pas decisiu perquè quan la sedició desapareix el camp de joc canvia totalment.

¿Pot facilitar l’extradició aquest canvi en el Codi Penal?

— Jo crec que els jutges europeus el que fan és examinar els fets, per sobre de les tipificacions penals. Que desaparegui aquest delicte de sedició facilita que el tribunal d’Estrasburg, per exemple, estimi els recursos que hi ha plantejats. Crec que els jutges poden ser més sensibles a la causa dels líders independentistes amb aquest canvi legislatiu.

Li pregunto també pels inhabilitats: com els afecta aquesta reforma?

— Falta veure com el Suprem adapta la sentència a aquest canvi legislatiu, però en els que tinguin només sedició la inhabilitació deixa d’existir.

Junts ha format part de la negociació? Ha estat present a les converses?

— No. Junts ha donat mostres que no volia ser a la negociació.

Se’ls ha anat informant?

— No. Jo personalment he parlat en alguna ocasió amb Toni Comín, però en aquesta última fase no.

Quan han durat aquestes negociacions? Com comencen?

— És una negociació que comença fa pràcticament tres anys. Jo d'això en vaig començar a parlar amb la vicepresidenta Calvo fa tres estius, i ella hi estava d’acord, però em va dir que primer s’havia de renovar el Poder Judicial i que havíem d’esperar. Crec que ara es donaven les condicions per fer-ho. Si arribem a un acord ràpid, jo crec que això es pot aprovar abans de final d’any.

El Consell General del Poder Judicial encara no s’ha pogut renovar.

— Efectivament. Crec que el gran drama d’Espanya és que tenim una dreta predemocràtica que no accepta les regles del joc si no li serveixen per accedir al poder i mantenir-s'hi. El segrest del Consell General del Poder Judicial és el problema democràtic més greu des del 23-F, és un cop a la democràcia.

Quan veu que hi ha un moment en què el pacte serà possible?

— Que el pacte era possible ho he vist en molts moments, però el contingut del pacte és el que podia variar.