El mal dia de Gabriel Le Senne amb la justícia
El Tribunal Suprem avala que es pengi la bandera LGTBI als edificis públics i el lletrat major del Parlament no avala l'expulsió de Pilar Costa i Mercedes Garrido davant del jutge
PalmaEl president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha hagut de veure aquest dilluns com el Tribunal Suprem avala la col·locació de la bandera LGTBI el Dia de l'orgull a la façana dels edificis públics, mentre que, per part seva, el lletrat major del Parlament ha reconegut davant del jutge que l'expulsió de les diputades Pilar Costa i Mercedes Garrido per part del president de la Cambra, que no va permetre que mostrassin imatges d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar a dos plens –un de juny i un altre d'octubre–, no està prevista i excedeix el reglament de la institució.
El Tribunal Suprem (TS) ha avalat que es col·loqui la bandera LGTBI el Dia de l'orgull (28 de juny) en els edificis públics en considerar que "ni és un signe o un símbol de significació partidista i tampoc no propugna cap enfrontament". Els magistrats han conclòs que no hi ha cap impediment perquè s'exhibeixi la bandera de l'arc de Sant Martí en un edifici públic i entenen que no s'infringeix la Llei 39/1981, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i d'altres banderes i ensenyes, ni es vulneren els principis d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques.
Aquest posicionament del TS contradiu Le Senne, que va denunciar la Cambra que ell mateix presideix després que la Mesa acordàs penjar la bandera LGTBI el Dia de l'orgull. El president va sol·licitar que es retiràs la bandera com a mesura cautelaríssima, cosa que no es va fer, bàsicament perquè només es va penjar durant un dia. També va criticar que es fes servir la bandera "amb finalitats partidistes, en voler identificar-la amb posicions ideològiques" i citava jurisprudència del Tribunal Suprem i altres tribunals al respecte, una jurisprudència que ara ha deixat clar que no hi ha partidisme en aquest símbol.
El lletrat no avala l'expulsió de Costa i Garrido
D'altra banda, el lletrat major del Parlament ha declarat com a testimoni davant del jutge que investiga el president de la Cambra, Gabriel Le Senne, per un delicte d'odi, després de l'incident amb les diputades socialistes Pilar Costa i Mercedes Garrido per la foto d'Aurora Picornell, i ha assenyalat que Le Senne es va excedir i que la seva decisió no està emparada en el reglament de la Cambra. També han comparegut davant del jutge el vicepresident primer de la Mesa, Mauricio Rovira (PP), i un altre lletrat qui, segons ha informat Europa Press, s'ha pronunciat de manera semblant i ha indicat que l'expulsió del ple és una sanció que hauria de preveure el reglament –no ha estat el cas.
Els fets denunciats es remunten al ple del 18 de juny, on es va debatre la proposta de Vox per derogar la Llei de memòria democràtica. En senyal de protesta, les diputades socialistes de la Mesa varen exhibir les imatges de les Roges del Molinar. Le Senne els va ordenar retirar les fotografies i s'hi varen negar. D'aquesta manera, el president va arrabassar la imatge que Garrido duia aferrada al portàtil i després va expulsar-la del ple juntament amb Costa.
Memòria de Mallorca i les famílies d'Aurora Picornell i Antònia i Maria Pascual varen interposar una denúncia penal per un delicte d'odi contra Le Senne, i posteriorment també ho va fer el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE). El jutge d'instrucció del Jutjat número 1 de Palma va rebutjar a finals de setembre arxivar la querella i la denúncia contra Le Senne, qui va argumentar que va rompre la foto de les Roges del Molinar de manera "accidental". El president de la Cambra va declarar el 27 de setembre i durant l'interrogatori va contestar a la Fiscalia que hauria actuat de la mateixa manera si la foto hagués estat del dictador Francisco Franco.
Així i tot, Le Senne va tornar a expulsar Pilar Costa i Mercedes Garrido del ple del 15 d'octubre, quan les dues diputades es varen presentar amb una camiseta d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar –aquell dia es debatien les esmenes a la totalitat de la Proposició de Llei per derogar la Llei de memòria. A causa d'aquests fets, el PCPE va ampliar la querella contra el president de la Cambra.
