Reguant es lliura de la inhabilitació: condemnada a una multa de 13.500 euros
El Tribunal Suprem descarta la pena de presó per no haver respost a Vox durant el judici del Procés
MadridLa diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant es lliura de la inhabilitació. El Tribunal Suprem l'ha condemnat a 13.500 euros de multa per desobediència greu per no haver respost a Vox durant el judici del Procés quan va comparèixer com a testimoni, però descarta la pena de presó que reclamava la Fiscalia. La jutge ponent de la sentència, Susana Polo, ha acceptat un dels arguments forts de la defensa, si bé Reguant reclamava l'absolució: la desproporció que suposava ser inhabilitada. "Aquest tribunal no troba raons per imposar la pena de presó, ja no només perquè és privativa de la llibertat, sinó per les conseqüències accessòries que comporta –inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna–. No s'infringirà, per tant, el principi de proporcionalitat de la pena en relació amb el dret de participació política, ja que s'opta per la imposició de la pena de multa", diu la sentència, adoptada per unanimitat.
Més enllà d'aquesta concessió, el Suprem no comparteix altres arguments que l'advocat de Reguant, Daniel Amelang, va exposar per reclamar la innocència de la diputada anticapitalista. Un d'ells, el de la llibertat ideològica. "Va traspassar clarament els límits de la seva llibertat ideològica i de consciència, i no s'estava davant d'un exercici lícit de llibertat d'expressió, clarament limitat en aquest cas per garantir l'autoritat i imparcialitat del poder judicial sobre el qual la societat ha de tenir una clara confiança", diu el tribunal, que afegeix: "És necessari fixar límits, i els testimonis han d'acatar les ordres legítimes que donen els tribunals". Reguant no ho va fer quan es va negar a respondre a Vox, segons el Suprem en una actitud "obstinada, totalment meditada i decidida".
En el seu últim torn de paraula, la diputada de la CUP va fer un al·legat polític en què defensava "el dret a desafiar la llei i les autoritats" perquè va entendre que "el feixisme no pot tenir cabuda en una societat democràtica". El tribunal no comparteix la seva tesi i deixa clar que "no existeix un dret general de desobediència sustentat per cap disposició constitucional o legal". "Al contrari, el dret vigent, legitimat democràticament, té efecte obligatori general i no només respecte de qui hi estigui d'acord", subratllen els jutges en la sentència. "El retret penal no es fonamenta en el posicionament ideològic de l'acusada, sinó que es dirigeix al deure de col·laboració amb la justícia, i de respecte al principi d'autoritat i a l'ordre públic", insisteixen.
Reguant també havia al·legat el principi del non bis in ídem, referit a la dualitat de sancions per un mateix fet. Com que la diputada va haver de pagar 2.500 euros, adduïa que ara tornava a rebre un càstig pels mateixos fets. El tribunal també rebat el seu argument i assegura que aquella multa tenia una motivació "coercitiva" de forçar Reguant a complir amb el deure de declarar durant la seva compareixença al judici del Procés, mentre que la derivada del procés penal té un caràcter "sancionador" que les fa les dues compatibles. La condemnada, tot i que salvada de la inhabilitació, ha reaccionat a Twitter insistint que "no respondre al feixisme no es pot considerar mai un delicte".