BarcelonaUn acte amb la flor i nata de la judicatura i a Barcelona era l'escenari perfecte perquè Felip VI sortís en defensa del poder judicial en ple pols per la llei d'amnistia en tràmit al Congrés. Ha estat durant l'entrega de despatxos als jutges acabats de sortir de l'Escola Judicial de Barcelona, en un discurs en què ha defensat que el poder judicial és una "peça clau" en l'arquitectura constitucional i que té encomanat "en exclusiva" jutjar i fer executar el que jutja. Aquesta és una funció que s'atribueix "a un poder de l'estat independent i plenament separat dels altres poders", ha subratllat el monarca. "Sense justícia, i sobretot sense una justícia independent, no existiria el verdader concepte d'una comunitat política democràtica", ha defensat.
L'argument que l'amnistia suposa una ingerència en la separació de poders ha estat esgrimit per bona part del món judicial per oposar-se a l'amnistia al Procés. Sense fer-hi esment, el rei s'ha reafirmat en aquesta idea i ha advertit que "respectar les resolucions dels jutges i la igualtat de tots davant la llei són condicions indispensables en una democràcia".
"La independència de la justícia és essència de l'estat de dret. Tots han de preservar-la i respectar-la", ha afegit Felip VI, davant d'un auditori amb les principals autoritats judicials de Catalunya i de la resta de l'Estat, a més del ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños; el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Per part de l'Ajuntament de Barcelona hi ha assistit la tinenta d'alcaldia Maria Eugènia Gay, exdegana del Col·legi d'Advocats de Barcelona. A les primeres files també hi havia el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, autor de la sentència que va condemnar els líders del Procés.
La renovació del CGPJ
Tot plegat s'ha produït a una setmana que acabi el termini que tenen Junts i el PSOE per arribar a un acord sobre la llei d'amnistia, contra la qual s'han revoltat les principals associacions de jutges i també el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A l'acte també ha intervingut el seu president interí, Vicente Guilarte, que ha lamentat haver de comparèixer davant dels nous jutges amb el mandat caducat per manca d'acord entre el PSOE i el PP per renovar l'òrgan.
En un dur discurs contra els partits, i davant el ministre Bolaños, els ha acusat de ser responsables de la "degradació" de la institució i s'ha encomanat a la finestra d'oportunitat que ofereix la negociació entre PSOE i PP oberta amb la Comissió Europea com a mediadora a Brussel·les. "Esperem que no creixi l'huracà del desacord", ha dit Guilarte. De fet, ha assegurat que "previsiblement" aquest és "l'únic i últim" discurs que fa per donar la benvinguda als nous jutges: únic perquè Guilarte va quedar-se al capdavant del CGPJ després de la jubilació de Rafael Mozo el 2023 –substitut de Carlos Lesmes arran de la seva dimissió per la manca de renovació–, i últim perquè s'espera que el bloqueig no s'allargui un any més. En tot cas, fa temps que Guilarte amenaça amb dimitir si la situació continua com fins ara.
De fet, oficialment aquest era l'objectiu de l'acte: donar la benvinguda als 160 nous jutges de la 72a promoció de l'Escola Judicial que s'incorporen des d'avui a la carrera després d'haver completat la seva formació. Són 119 dones i 41 homes i tenen una mitjana d'edat de 28 anys. També de mitjana, han trigat cinc anys a preparar l'oposició. El 74% no tenen cap familiar que exerceixi una professió jurídica i només 14 són catalans. Andalusia és la comunitat autònoma que més jutges aporta, amb un total de 33.
La independència judicial "ha de ser bidireccional"
Durant el seu discurs, Guilarte ha llançat un dard als partits per les seves crítiques als jutges i les acusacions de lawfare per part de l'independentisme i de Podem. En aquest sentit, ha afirmat que l'acció de la justícia "mai es podrà veure revisada en instàncies alienes a les jurisdiccionals", una advertència contra la possibilitat que l'activitat dels jutges se sotmeti a l'escrutini de comissions d'investigació parlamentàries, tal com Junts va pactar amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. També ha avisat que el CGPJ estarà "vigilant davant de qualsevol atac a la independència judicial, provingui d'on provingui". "Deixi'ns en pau", ha reblat. Com el rei, Guilarte ha fet una crida a preservar la independència dels jutges que –ha advertit– ha de ser "bidireccional". "Ni jo influeixo en l'activitat política, encara que alguna vegada en tingueu la temptació, ni jo vull que influeixin en la meva", ha dit. Una temptació que, tanmateix, sembla haver-se materialitzat en els intents de la judicatura per torpedinar l'amnistia.
Tant Felip VI com Guilarte han recordat els dos guàrdies civils morts a Barbate després que una narcollanxa els passés per sobre aquest cap de setmana. A la tarda, Felip VI ha visitat amb Letícia la segona Torre Puig a l'Hospitalet, on ha coincidit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En un missatge a X, el cap de l'executiu català ha replicat al discurs del rei: "La veritable independència judicial és la que no es deixa endur per odis i fòbies, massa sovint contra Catalunya. Quan s'aprovi la llei d'amnistia, la justícia l'ha d'aplicar. No hi ha democràcia sense separació efectiva de poders ni amb jutges més preocupats per fer política".
Compte enrere per tornar a votar l'amnistia
En el pla polític, continuen els contactes entre PSOE i Junts per desencallar la llei d'amnistia. Des de Barcelona, Félix Bolaños ha donat per fet que la norma tirarà endavant, després que el desacord a última hora sobre el redactat provoqués que Junts hi votés en contra, i ha sostingut que, tal com està, ja cobreix tots els casos –també el dels CDR, Tsunami i la suposada trama russa del Procés–. Una opinió que no comparteix Junts: considera que ara mateix hi ha escletxes que deixen fora diversos investigats. "No tinc cap dubte que hi haurà un acord", ha dit el ministre, en tot cas, en una entrevista a RAC1 en què ha defensat mantenir la "discreció" perquè les converses arribin a bon port. Mentrestant, a ERC continuen a l'espera de la proposta que els facin arribar els socialistes i Junts.
La FAES fa pinya amb Feijóo després de la polèmica: "Que parlin Puigdemont i Cerdán"
Després que el PP hagi tancat files amb Alberto Núñez Feijóo tot i la seva relliscada amb l'indult a Puigdemont, ara és el torn de la FAES, fundació que comanda l'expresident popular José María Aznar. En un editorial publicat a la seva web, la fundació ha criticat que es demanin "explicacions" al PP per aquesta polèmica mentre el PSOE continua "negociant la impunitat dels colpistes" a l'estranger.
"El 'tot se sabrà', que Puigdemont va llançar a títol d'amenaça, si a algú ha d'anar dirigit ha de ser al govern espanyol i al PSOE", afirma la fundació. També exigeix "que parlin" Puigdemont, el negociador del PSOE Santos Cerdán i el ministre Félix Bolaños. "Que se sàpiga, sí. Tot", conclou la fundació.
