De les Reines Magues a les cavalcades més bíbliques: la guerra cultural nadalenca entre la dreta i l'esquerra
Les tradicions i els símbols són un camp de batalla explotat políticament
BarcelonaLes Reines Magues, pessebres amb dues mares de Déu o cavalcades més bíbliques que mai. Les festes i les tradicions també són un camp de batalla de la política: partits d'esquerres i partits de dretes s'enfronten aquests dies en una guerra cultural nadalenca. D'episodis controvertits n'hi ha per donar i per vendre, començant pel pessebre vivent de Vilavenut (Pla de l'Estany), que ha deixat fora Sant Josep i, en canvi, ha incorporat dues mares de Déu. O a Altafulla (ERC-Junts) les Tres Magues de gener –no els tres Reis d'Orient– han fet la primera visita del seu Parc de Nadal amb el lema de la Revolució Francesa, "Llibertat, igualtat i fraternitat", per reivindicar el laïcisme, tot i que també fan una cavalcada tradicional.
A València, en canvi, el consistori del PP i Vox estiren la corda en sentit contrari: han impulsat les escenes bíbliques de la cavalcada, han afegit contes internacionals i s'han carregat les referències valencianes i a la literatura catalana. A la capital del País Valencià la regidoria de Festes està en mans de Vox, que ha instrumentalitzat aquest debat. A més, hi han denegat els permisos per a la celebració alternativa de la cavalcada de les Magues de Gener, que té una tradició des de la Segona República. Els organitzadors ho han titllat de "censura".
Ha passat el mateix a la cavalcada de Reis de Palma, també amb un ajuntament del PP amb el suport de Vox: han recuperat el caràcter religiós de la desfilada eliminant-ne part de la vessant més carnavalesca i potenciant la temàtica de la nativitat de Jesús.
D'altra banda, en un context cada cop més divers de la societat, en molts llocs s'han incorporat felicitacions per a festes d'altres religions, i en diverses escoles se celebra Nadal sense referències religioses i es parla de festes d'hivern, un concepte avalat per part de l'esquerra. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va voler entrar en aquest debat el 24 de desembre per defensar que cal celebrar les tradicions i desitjar un bon Nadal: "Reconèixer la tradició no ens fa tancats".
Els símbols són rellevants
"En espais aparentment banals com una cavalcada veiem reflectits debats de gran abast, no hem de banalitzar el poder dels símbols i de la identitat", argumenta Ivan Serrano Balaguer, professor de ciència política de la UOC. Hi coincideix Ana Sofía Cardenal, professora de ciència política de la UPF i la UOC, que explica que "l'ús polític de la tradició no és nou, el que és diferent és la guerra cultural, que ocupa tots els àmbits de la nostra vida, convertint en confrontació qüestions que no es discutien políticament".
De fet, la part simbòlica és molt més rellevant del que sembla. Serrano recorda que les tradicions donen uns fonaments per a la comunitat política, que són rellevants en un context en què hi ha una percepció de risc i incertesa –amb el canvi climàtic, les migracions i el capitalisme tecnològic–. Aquí hi ha corrents que posen en qüestió trets de la comunitat política: "Davant d'això, hi ha l’opció de reinterpretar les tradicions o la de defensar-les", rebla. Un pols que es produeix actualment.
Sigui com sigui, Cardenal recalca que la importància de l'ús dels símbols i les tradicions en la política no és només una cosa de la dreta: ho ha fet servir molt –neix de la dreta alternativa dels EUA, diu–, però també l'esquerra des d'una perspectiva diferent: amb la defensa de minories i causes culturals, que s'han arribat a agrupar sota el concepte woke. Amb l'actual panorama, afegeix que es genera un escenari polaritzat en què la dreta intenta defensar les suposades "majories culturals" i l'esquerra busca promoure "altres realitats" i les minories.
A Itàlia la politització de les tradicions per part de l'extrema dreta ha arribat fins i tot a una proposta legislativa del partit de la primera ministra, Giorgia Meloni, per protegir les tradicions cristianes de Nadal a les escoles. En aquest cas ho aprofiten per contraposar la societat occidental cristiana a l'islamisme i a un globalisme desarrelat.
