El repte frenètic de Macron: tres setmanes per frenar l'extrema dreta

ParísEl president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va deixar el país en estat de xoc diumenge a la nit amb el seu anunci de dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades. L'endemà de la victòria històrica de Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta capitanejat per Marine Le Pen, amb un 31,5% dels vots a les eleccions europees, aquest dilluns els partits han començat a discutir aliances i estratègies electorals. El rellotge ja ha començat a córrer: la primera volta de les eleccions serà d'aquí només tres setmanes.

Després dels resultats electorals que dibuixen un suport inèdit a l'extrema dreta –l'RN i la Reconquesta d'Eric Zemmour sumen gairebé el 37% dels vots–, el repte de Macron és enorme. El president ha convocat les eleccions per ampliar la seva majoria a l'Assemblea. Considera que l'enorme suport a l'extrema dreta a les europees farà despertar els francesos i mobilitzarà l'electorat moderat. Diumenge l'abstenció va fregar el 50%. L'RN va ser primera força al 93% dels municipis francesos.

Però l'aposta és enormement arriscada. El risc que l'extrema dreta sigui la primera força a l'Assemblea és més real que mai. Això suposaria amb tota probabilitat que Jordan Bardella, el cap de llista a les europees i mà dreta de Le Pen, fos nomenat primer ministre i hagués de conviure –políticament– amb Macron. No és difícil d'imaginar que la cohabitació seria explosiva. I encara més: per primera vegada, l'extrema dreta francesa tindria poder polític real. El següent pas seria conquerir l'Elisi el 2027. Marine Le Pen es reserva per a ella el càrrec de presidenta.

Majoria absoluta de Le Pen

El sistema d'elecció de diputats a l'Assemblea Nacional francesa és complex. Els diputats s'escullen un a un en cada una de les 577 circumscripcions, amb un sistema de doble volta similar al de les presidencials. És com si se celebressin 577 presidencials alhora a cada comarca, i el guanyador a cada circumscripció es converteix en diputat. Amb aquest sistema els sondejos no són del tot fiables, però segons una enquesta d'intenció de vot feta fa sis mesos, Le Pen es convertiria en el primer partit a l'Assemblea i tindria al seu abast la majoria absoluta. Els resultats de diumenge reforcen aquesta hipòtesi. "És una oportunitat històrica", ha destacat aquest dilluns la líder de l'RN.

El cap de l'estat ho fia tot al seny dels francesos. Els mateixos que han donat un suport massiu a Le Pen. "A força de jugar amb foc, el cap de l'estat podria acabar cremant-se. Arrossegant tot el país a l'incendi", escriu aquest dilluns l'editorialista de Le Monde Solenn de Royer. L'estratègia de Macron passa per buscar aliances amb partits moderats que permetin vèncer l'extrema dreta. El temps li juga en contra al president de la República: només té tres setmanes per capgirar les enquestes i els resultats de les europees.

Tot i que la coalició presidencial no té la majoria absoluta a l'Assemblea, un fet que ha debilitat el govern, i la idea d'avançar les eleccions és “trobar una majoria clara per actuar amb serenitat i harmonia”, pocs s'esperaven aquesta decisió. Segons els mitjans francesos, el primer ministre, Gabriel Attal, va intentar dissuadir l'inquilí de l'Elisi, sense èxit.

Aliança d'esquerres

Amb la convocatòria d'eleccions amb un marge tan estret, els partits ja han començat a mobilitzar-se aquest dilluns, sobretot per teixir aliances. Macron ja va llançar diumenge a la nit la proposta d'una unió dels partits moderats –tots menys els extremistes a dreta i a esquerra– per formar un bloc republicà que planti cara a l'extrema dreta i eviti que domini l'Assemblea. Davant les reticències dels líders dels partits, el president ha ofert fins i tot que els diputats republicans o socialistes s'hi puguin unir individualment.

Macron sembla voler recuperar la idea del "front republicà" dels anys 80, quan el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen –transformat ara en Reagrupament Nacional– va començar a guanyar terreny polític. En aquella època, els candidats moderats d'esquerres i de dretes es van posar d'acord per evitar que cap candidat d'extrema dreta arribés a l'Assemblea. A la segona volta de les legislatives van donar suport a l'altre partit si hi arribava un candidat d'extrema dreta.

El partit d'ultradreta d'Eric Zemmour i Marion Maréchal –la neboda de Marine Le Pen– vol aliar-se amb Reagrupament Nacional per concórrer conjuntament a les legislatives. Maréchal ha expressat el seu "desig fervent de poder trobar la manera d'unir-nos", però les dues formacions encara no han tancat cap acord.

La sorpresa, però, ha vingut de l’esquerra. Els partits d’esquerres han anunciat aquest dilluns a la nit un acord per concórrer junts les legislatives. Socialistes, França Insubmisa, ecologistes, el partit comunista i altres petites formacions uniran forces per presentar-se com a alternativa al ja clàssic duel entre Le Pen i Macron.