El repte del PSIB: construir alternativa amb la seva líder absent
Els socialistes es reivindiquen com l’oposició més dura al PP al Parlament, però mentrestant la seva líder està obligada a mantenir un perfil institucional com a presidenta del Congrés
PalmaA mesura que avança la legislatura, al PSIB se li complica operar amb la secretària general, Francina Armengol, presidint el Congrés. Encara que la socialista cultiva la vida interna del partit, la seva absència en el dia a dia de l’actualitat balear entorpeix l’estratègia de la formació. El seu número dos, Iago Negueruela, malda per contraposar el seu model al de Marga Prohens. Però sense la líder per fer els cara a cara, oferir-se com a alternativa de Govern és més difícil. El PP no amaga que està còmode en aquesta situació i assenyala els contactes d’Armengol amb els artífexs de la trama Koldo per disparar contra el principal actiu de l’expresidenta: una major exposició mediàtica com a tercera autoritat de l’Estat.
Més d’un any després del canvi de Govern, el PP comença a aparcar el discurs de l’herència rebuda –en negatiu– i a fer anuncis a futur. Però el PSIB continua insistint en el llegat d’Armengol com la seva principal carta en els seus discursos. Durant el debat de política general, Negueruela va centrar bona part de la seva intervenció a reivindicar “allò d’Armengol” enfront de Prohens, a qui va acusar d’apropiar-se de la feina i idees dels socialistes. Mentre partits com MÉS per Mallorca i Més per Menorca assagen un perfil més institucional –amb gestos com ara no tancar-se a negociar mesures amb el PP–, el PSIB s’ha erigit en l’oposició més dura a la presidenta.
“Reivindicar el passat i l’herència rebuda és prou tòxic des del moment en què perds les eleccions, uns resultats que són un símptoma molt clar sobre el desgast de la teva pròpia base”, defensa l’analista polític Toni Fornés. L’expert insisteix, a més, que “per al PSIB, tenir la seva líder a Madrid és difícil en combinació amb l’estratègia que estan seguint”. El motiu és, al seu entendre, que quan es planteja una “oposició més dura i polaritzadora, el més lògic és que s’aposti per un lideratge fort, amb gran presència, que permeti contraposar-se enfront de Prohens”. Però, en canvi, Armengol és a Madrid, ocupant la presidència del Congrés, un càrrec que exigeix un perfil “de neutralitat”.
“És incoherent”, defensa el politòleg Julián Claramunt que, com Fornés, forma part del col·lectiu Passes Perdudes. “Armengol va basar el seu èxit en les confrontacions amb José Ramón Bauzá al Parlament, i això la va posicionar com a alternativa seriosa”, argumenta. “Costa d’entendre el pas a la presidència del Congrés”, assenyala: “Jo l’hauria situat a un ministeri, com s’ha fet amb l’expresident canari Ángel Víctor Torres”. Aquesta posició, assegura, sí que hauria donat a Armengol visibilitat i la possibilitat de lluir com a flagell de la dreta: “No entenc per què s’opta per l’opció més castrant políticament”.
Fonts del PSIB són crítiques amb l’estratègia del partit al Parlament. “Som partidari d’una estratègia com la de Salvador Illa a Catalunya quan era a l’oposició, d’una posició crítica, però també de pacte”, assenyala un càrrec. “S’ha de passar el dol polític d’haver perdut sense perdre vots”, insisteix aquesta mateixa veu: “S’ha de valorar el llegat d’Armengol, però hi ha d’haver alguna cosa més”. A això s’hi suma el fet que, malgrat l’acord d’investidura amb Vox i les concessions del PP a l’extrema dreta, Prohens ha aconseguit, per ara, distanciar-se dels seus socis, un fet que ha sorprès els socialistes, alguns dels quals preveien una influència més gran d’Abascal a les polítiques del Govern. “El PP ho està duent bé”, apunta una altra veu del PSIB. “Crec que no hem acabat de fer el dol. El fet que cridassin Armengol a Madrid va donar un xut d’alegria i va tapar la pèrdua de poder que hi ha hagut”, insisteix.
En canvi, el portaveu del PSIB al Parlament, Iago Negueruela, defensa el rumb actual: “Tenim un partit tranquil, no hem tingut crisi interna, com volia el PP, i hem fet oposició des del primer moment”. En aquest sentit, rebutja les crítiques dels experts, insistint que hi ha una “coordinació” absoluta a l’aparell pel que fa a l’estratègia del partit. A més, argumenta que Armengol és més coneguda gràcies al seu càrrec a Madrid, al marge de les picabaralles parlamentàries: “Com a secretària general, no fa discursos neutrals, sobretot en temes d’especial gravetat, com la memòria democràtica”. Aquesta qüestió –amb la batalla entre les membres del PSIB a la Mesa i el president del Parlament, Gabriel Le Senne– ha permès al PSIB agafar aire en els darrers dies, després que es revifàs la polèmica pel cas Koldo.
Pendents d’una decisió
En aquest escenari s’obre un interrogant. Armengol serà la candidata del PSIB el 2027? El partit tanca files sense excepció amb la seva líder, i espera que sigui ella qui prengui una decisió. Segons diverses fonts del PSIB consultades, ningú no es mourà del guió traçat fins que això passi. En cas que la presidenta decidís no presentar-se, el PSIB s’hauria d’afanyar a donar a conèixer un nou lideratge. “Respectam els tempos”, insisteix Negueruela.
A mitjà termini, el socialista apunta als congressos de renovació del PSOE, que a finals d’any han de permetre renovar l’estructura estatal del partit, i després s’encarregaran de les executives autonòmiques –també, en darrera instància, de les insulars. Segons fonts del PSIB, Ferraz ha proposat modificacions en algunes federacions autonòmiques, però no a les Illes. En aquests congressos, apunta Negueruela, el partit ha de “fixar una línia política, idees i projectes nous”. Tot i això, no abandonaran la confrontació amb Prohens: “Tindrem una posició dura”.
