La república independent del Círculo Ecuestre aclama Ayuso

BarcelonaCatalunya és una societat tan rica i diversa que hi ha una institució que voldria que Isabel Díaz Ayuso s'instal·lés a Catalunya per posar-hi ordre d'una vegada. Aquesta institució és el Círculo Ecuestre, aquest club barceloní d'empresaris i gent amb possibles que constitueix una mena de república independent situada en un palauet de la confluència entre la Diagonal i el carrer Balmes. Així ho confessa el seu vicepresident Enric Lacalle, que reconeix que moltes de les preguntes que li han passat els assistents a l'acte en què intervé la presidenta madrilenya en realitat són precs per demanar-li que vingui a salvar-los, cosa que li fan saber igualment a crits, tant al principi com al final de la xerrada.

Ayuso els tranquil·litza i els fa saber que ella, com a madrilenya, també s'ocupa dels catalans. "Jo no crec que hi hagi 17 terruños sinó un, i el que passa a Barcelona m'importa perquè això és casa meva, i per això ja he vingut vuit vegades des que soc presidenta", afirma. Els assistents aplaudeixen amb força. Els periodistes ho podem sentir però no veure, perquè ens han vetat l'entrada a l'acte i només el podem seguir per streaming. Ayuso fa el seu discurs habitual de defensa de les bondats de la Comunitat de Madrid i dels desastres del separatisme (al qual titlla de "diabòlic" i "antihumà" citant Savater) i altres perversions com el sanchisme. Però sorprèn tothom quan afirma, aparentment de forma seriosa, que "el govern de Pedro Sánchez caurà pel cas Tito Berni". Aquest cas fa referència a la trama corrupta de l'exdiputat socialista de les Canàries Juan Bernardo Fuentes, que ja està apartat del càrrec. Sense despentinar-se afirma que a les festes amb cocaïna i prostitutes per a empresaris de l'arxipèlag que Fuentes organitzava hi van anar "una quinzena de diputats socialistes més" (cosa que no està acreditada), i deixa caure que espera que "Sánchez pugui justificar que no hi ha participat".

Atac a Sánchez

¿Està Ayuso acusant Sánchez de participar en festes amb prostitutes i cocaïna? Doncs aparentment sí, tot i que no hi ha cap informació que apunti en aquesta direcció ni cap líder del PP s'ha atrevit a anar tan lluny. Però què importa? Ayuso insisteix: "Pedro Sánchez té l'obligació de donar explicacions pel cas Tito Berni en lloc d'utilitzar coses de fa 15 o 20 anys per tapar les de fa tres mesos". Queda clar, doncs, que la consigna d'Ayuso és explotar a fons aquest cas per intentar fer caure Sánchez. Caldrà veure si Núñez Feijóo la segueix.

En tot cas, si el seu vaticini fracassa la presidenta madrilenya té una excusa: la moció de censura de Vox. "Se'n parlaria molt si no fos per l'esquer de la moció de censura, una moció insensata que s'utilitzarà contra el partit que ja avui té, segons les enquestes, més vots que tota l'esquerra junta" [el PP], remarca. O sigui, que aquí mata dos pardals d'un tret: a Vox els acusa de fer el joc a Sánchez per anar contra el PP. El públic vibra amb Ayuso molt més del que ho faria amb Feijóo.

Pel que fa a la resta del discurs, es podria resumir amb una idea: Madrid és la llum i Catalunya la decadència, i aquesta decadència catalana es pot estendre a la resta d'Espanya si no es descavalca Pedro Sánchez, al qual acusa, fent servir ara paraules de Teresa Freixes, d'ordir un "cop d'estat". Es pregunta si la situació actual no serà "més asfixiant" que la del 2017, perquè ara l'independentisme compta amb un aliat a la Moncloa. "S'han d'acabar les pràctiques totalitàries de Sánchez, que ataca la família sense pietat i fins i tot ens prohibeix tenir segons quines mascotes", es queixa, sense aclarir a quin tipus d'animal de companyia es refereix. "El que està en joc a les eleccions és Espanya tal com la coneixem", avisa abans de rememorar l'admiració que provocava Catalunya l'any 1992. "Espanya és una de les nacions més antigues del món i, quan es va formar, Catalunya ja hi era", diu en una frase de ressonàncies monterrosianes. I en efecte, sortint del Círculo, i per poc que faci un esforç, Ayuso podrà comprovar que Catalunya, una que potser no li agrada especialment però que existeix, encara hi és.