Toni Comín: “El resultat és meritori veient la pressió i el xantatge de l’estat espanyol”

L’eurodiputat de Junts i exconseller Toni Comín (Barcelona, 1971) ahir va tenir un dia atrafegat. La votació del suplicatori que va acabar retirant la immunitat als tres europarlamentaris de Junts va posar-los al focus polític i mediàtic, un dels objectius de l’exili. La satisfacció als despatxos dels parlamentaris de Junts a l’Eurocambra ahir es feia evident.

Fent servir les seves paraules la d’ahir és una derrota aritmètica però una victòria política. Quin regust els queda?

— Ens preocupa la bufetada que s’emporta Europa en termes geopolítics, perquè afectarà el seu prestigi com a refugi dels drets humans. Si hi ha alguna sorpresa, és positiva, perquè fa uns mesos ningú s’hauria imaginat un nivell de contestació tan alt en aquest suplicatori. Vista la pressió i el xantatge de l’estat espanyol, amb tot l’aparell diplomàtic, un 42% és molt meritori.

De quins dels tres grans grups creu que s’han esgarrapat més vots?

— El grup socialista, el popular, els liberals i ECR (on hi ha Vox) sumen 480, i 400 han votat a favor del suplicatori. Això vol dir que, com a mínim, uns 80 eurodiputats no han votat a favor del suplicatori. Assumint que el PP i ECR han tingut poca dissidència, queden principalment els liberals i els socialistes. És molt meritori, perquè vol dir que han aguantat la pressió del partits espanyols. Vull posar en valor el coratge dels socialistes, que no s’han deixat arrossegar per Espanya.

¿També dona les gràcies als vots favorables de la ultradreta?

— No sé què ha votat la ultradreta.

Els 23 eurodiputats de Le Pen i alguns de la Lliga de Salvini han manifestat públicament el seu vot contrari.

— Qui està amb la ultradreta és el PSOE. Hem obtingut majoria en l’esquerra. Entre els no inscrits, els Verds, l’Esquerra Europea i els socialistes en tenim més amb nosaltres que en contra. Si algú està lluny de la ultradreta soc jo. Què m’expliques si alguns eurodiputats d’ultradreta han decidit anar a la contra dels grans grups perquè són antisistema, com fan sempre? Això no vol dir que donin suport a la independència.

Presentaran un recurs davant la justícia europea. Si tot surt tal com desitjarien, què pot passar amb vostès?

— Hem de ser prudents perquè és un cas sense precedents. Però si l’euroordre fa el curs previsible, podrem seguir vivint en llibertat a Bèlgica. Ara bé, farem tot el que estigui a les nostres mans des del punt de vista jurídic i judicial per recuperar la llibertat de moviment, que és l’únic que perdem a curt termini amb la revocació de la immunitat.

¿Si el mes que ve hi hagués ple a Estrasburg, podrien anar-hi?

— La immunitat de desplaçament es conserva, fins i tot si t’han aixecat la immunitat per ser jutjat.

¿El suplicatori d’avui i la revocació del tercer grau dels presos desaconsellen el diàleg amb l’Estat?

— Cal exigir que el diàleg es converteixi en negociació. És posar condicions que assegurin que no estem en un diàleg totalment estèril, sinó que estem en una mesa de negociació. Des de Junts mai s’ha estat en contra de la taula amb el govern espanyol, el que volem és que sigui de veritat, i això requereix unes condicions. Idealment l’amnistia hauria de ser la porta d’entrada, i l’acord per a un referèndum, la de sortida.

Veu opcions en aquest escenari?

— Es tracta de veure fins quan estem disposats a estar asseguts en una taula en què l’altra part no negocia. Quant de temps té sentit seure en una taula en què l’altra part no hi és?

Iceta pot tenir-hi un paper?

— Si fos coherent amb els valors que diu que representa, hauria de fer-ho, tant en l’amnistia com en l’autodeterminació. Podem no està pas a favor de la independència, saben que defensar el referèndum els fa perdre vots, però el que no faran és abandonar els seus principis. Si el senyor Iceta és un demòcrata, que es miri al mirall de Pablo Iglesias.

És urgent formar govern?

— És urgent culminar el procés d’independència i lluitar contra la crisi econòmica. El govern no és una finalitat en si mateix, ha de ser un mitjà. Ha d’estar al servei del 52% que va votar independència.

Està a debat el paper del Consell per la República. Què hauria de fer en aquesta legislatura?

— El Procés necessita una direcció aliada que vagi definint l’estratègia de la manera més coherent i unitària, com el Consell, i que sigui una autoritat nacional. Si volem culminar el procés cal un Consell, i si no l’haurem de tornar a inventar.

Però cal acordar amb ERC el paper del Consell.

— El pitjor que li pot passar al procés d’independència és un govern que ens porti a perdre quatre anys. Hi ha moltes maneres d’avançar. Una és convertir la taula de diàleg en una taula de negociació, l’altra és preparar ben preparada la via unilateral.

¿L’estratègia que proposa ERC no permet avançar?

— Si estirem el fil de les últimes pàgines del llibre de Marta Rovira i Oriol Junqueras, només ens hi hem de posar. Hi ha coses a discutir, però no són incompatibles ni amb el programa d’ERC ni amb el de Junts. Tenen accents diferents. El d’ERC posa més accent en la taula de diàleg que en la via unilateral, tot i que no l’exclou, i el programa de Junts posa més èmfasi en preparar la via unilateral, però no exclou la taula de diàleg. A partir d’aquí, és possible casar aquests dos mandats que han obtingut aquests dos partits en un full de ruta. Es pot fer si hi ha voluntat política.