Els governs català i espanyol es donen sis mesos per tancar nous traspassos

MadridLa nova etapa en la relació entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat és una realitat i aquest dilluns es va fer evident amb una imatge: la Comissió Bilateral es va tornar a reunir tres anys després amb l’acord previ de les dues parts que no es parlaria de l’autodeterminació. El govern català assumeix així que en paral·lel a l’objectiu de la independència cal gestionar el mentrestant, i això passa per aprofundir en l’autogovern, que és el màxim que està disposat a oferir Pedro Sánchez. El parèntesi estival arriba amb nous continguts en l’agenda catalana, dominada els últims anys pel conflicte polític amb l’Estat, que està pendent d’abordar-se en la taula de negociació el 13 de setembre. El president català, Pere Aragonès, allibera de pressió aquest fòrum, de pronòstic més que incert -per a alguns ja esgotat abans de reunir-se, tal com va apuntar aquest cap de setmana la diputada de Junts Marta Madrenas-, gràcies als deures en traspassos de competències i inversions que es van posar ahir les dues administracions.

La voluntat d’entesa ja era diferent de la de fa tres anys i el resultat final de la Bilateral també ho va ser. Si l’1 d’agost del 2018 va acabar amb retrets perquè la Moncloa vetava el debat sobre l’autodeterminació i l’alliberament dels presos, ahir es van assolir acords. A ulls de la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va ser una trobada “fructífera”, mentre que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el vicepresident, Jordi Puigneró, van coincidir en qualificar els compromisos “d’insuficients”. Un dels més rellevants és que es procurarà reduir la conflictivitat competencial, és a dir, que les lleis que aprova el Parlament no acabin al Tribunal Constitucional, tal com ha passat amb la que regula el preu del lloguer, per bé que l’executiu espanyol no en va demanar la paralització automàtica. A més, abans d’acabar l’any, l’Estat invertirà 200 milions d’euros corresponents a la disposició addicional tercera de l’Estatut i culminarà el traspàs de la gestió de les beques universitàries, tot i que encara s’ha de concretar.

En línies generals, el principal acord va ser agilitzar el debat sobre matèries pendents, que la Generalitat xifra en 56. Així, abans d’acabar l’any es reunirà la comissió d’assumptes econòmics i fiscals, la d’infraestructures -s’abordarà el traspàs de Rodalies- i es crearà un grup de treball per abordar altres traspassos, com el de Salvament Marítim, Inspecció de Treball i Formació Professional. Vilagrà va lamentar que no s’arribés a acords en les 56 qüestions que plantejava el govern de Catalunya, entre les quals hi ha la gestió de l’ingrés mínim vital perquè no col·lisioni amb la renda garantida de ciutadania, i la llei de l’audiovisual espanyola, que, segons el Govern, no té prou en compte la llengua catalana.

A partir del setembre s’iniciaran els treballs i d’aquí sis mesos s’avaluaran en una nova reunió de la Comissió Bilateral, probablement a Catalunya, atès que la d’aquest dilluns va tenir lloc al ministeri de Política Territorial, a Madrid. Puigneró va encarregar-se ahir de subratllar aquesta data, perquè es podrà demostrar si, efectivament, Sánchez té una voluntat real de millorar l’autogovern. En la roda de premsa a la Delegació de la Generalitat a la capital espanyola, el líder de Junts al Govern va subratllar que l’objectiu és “un altre” i va recordar que el 52% dels votants el 14-F van apostar per la independència, tot i que va acceptar que el Govern també ha de gestionar el marc autonomista. Per la seva banda, Vilagrà va voler subratllar que la Comissió Bilateral està totalment desvinculada del debat sobre l’autodeterminació.

Oxigen per a Aragonès

La celebració d’aquesta reunió la van pactar Aragonès i Sánchez el 29 de juny quan es van reunir a la Moncloa, i el president de la Generalitat va aconseguir situar-la abans de la taula de negociació del conflicte polític. En cas d’haver sigut al revés, els pactes en la Bilateral es podrien haver llegit en clau de resignació a la baixa si prèviament el diàleg sobre la sobirania no donava resultats.

Amb aquest nou horitzó, Aragonès guanya temps davant el risc que la taula de diàleg no doni fruits. No hi haurà un desert després del 13 de setembre. En aquest fòrum, però, Esquerra també haurà de buscar la manera d’evitar que les vies d’acord quedin taponades amb una sola reunió i, en aquest sentit, podria buscar la complicitat de la part d’Unides Podem al govern espanyol. En una entrevista aquest diumenge a Público, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va assegurar que està treballant amb els comuns i “la resta d’actors catalans” per portar una proposta que presentarà a Sánchez abans de la trobada.

La líder d’Unides Podem al govern espanyol ja va començar aquest mes de juliol la seva particular agenda de reunions amb els socis parlamentaris, entre els quals ERC i el PDECat, per començar a parlar dels pressupostos. Aquest també és un factor que condicionarà aquesta nova etapa de relacions entre la Generalitat i la Moncloa i que ahir ja va planar sobre les compareixences posteriors a la Bilateral. Rodríguez va tirar pilotes fora i va afirmar que la negociació de govern a govern està desvinculada de les converses que hi pugui haver amb les forces del Congrés sobre els comptes, i així ho va fer també Puigneró. “No ens acostumen a trucar, però si aquesta vegada ens venen a buscar, ja posarem preu”, va afirmar, davant el silenci de Vilagrà.

Retret pels fons europeus

Si bé la delegació de la Generalitat va sortir amb un regust agredolç de la Bilateral, Puigneró va comparèixer radiant per l’acord amb l’Estat i Aena per ampliar l’aeroport del Prat (vegeu més informació a les pàgines d’Economia). Una de freda i una de calenta, perquè la nova fase de diàleg entre els governs català i espanyol ha patit aquests dies un petit sotrac a compte de la gestió dels fons europeus, que la Generalitat segueix reclamant que sigui compartida. Ahir l’executiu va posar sobre la taula la qüestió en la Bilateral, però la Moncloa va deixar clar que el lloc per abordar-ho era la conferència de presidents de divendres a la qual Aragonès no va assistir. El diàleg Catalunya-Espanya esdevé més complex amb nous ingredients que van més enllà de l’autodeterminació.