Feijóo surfeja cap a la Moncloa al damunt d'una onada conservadora
Alberto Núñez Feijóo surfeja cap a la Moncloa al damunt d’una onada conservadora que ahir va tenyir el mapa espanyol de blau. De res han servit els nombrosos plans de rescat i anuncis de Sánchez en plena campanya electoral. Les eleccions suposen un sever correctiu al govern espanyol, que veu com una part molt important de l’opinió pública desconfia de la seva gestió, marcada per les constants crisis entre els socis de govern i apostes arriscades com la del diàleg amb Catalunya.
Tot i això, hi ha motius per pensar que el que més ha castigat la coalició d’esquerres és la situació econòmica. La pujada desbocada dels preus i de les hipoteques ha castigat la seva base social, que no ha comprat el discurs triomfalista econòmic que els de Pedro Sánchez han intentat vendre cada dimarts a les rodes de premsa de la Moncloa. La incertesa ha alimentat aquest reflux conservador. No es pot obviar que la dreta sempre arriba al poder a Espanya quan hi ha una crisi econòmica, i res fa pensar que en sis mesos el panorama hagi de canviar tant. Aquesta puixança conservadora no és només un fenomen espanyol, sinó que ara mateix és perceptible en moltes altres zones del planeta, a excepció potser del Regne Unit. Les enquestes que donen guanyador Donald Trump en són una bona mostra, igual que la victòria d’Erdogan a Turquia.
Com evitar un govern PP-Vox?
¿Hi ha possibilitats que l’esquerra espanyola, amb el suport dels nacionalistes, pugui evitar un govern PP-Vox a l’Estat? Aquesta és ara la gran pregunta. Si mirem amb deteniment els resultats d’ahir veiem que, encara que poques, n’hi ha alguna.
La clau era el País Valencià i la dreta s’hi ha imposat tant a les grans ciutats com a la Generalitat. Però a diferència de Madrid, que ja és un forat negre per a l’esquerra, aquí el resultat ha estat més ajustat, cosa que fa pensar que una part de l’electorat progressista que aquesta vegada s’ha quedat a casa al desembre potser s’anima a agafar la papereta.
Igualment, la gran carta de Pedro Sánchez per aconseguir una gran mobilització al desembre és la por a un govern Feijóo-Abascal. Si el PP tanca acords amb Vox per governar al País Valencià, les Balears i ciutats com València i Sevilla, el líder gallec no podrà fer campanya dient que no pactarà amb Vox, perquè no serà creïble.
I és que si hem de posar un però a la nit electoral del PP és la fortalesa de Vox, que demostra que l’extrema dreta ha vingut per quedar-se i serà un ingredient necessari per desbancar l’esquerra.
Santiago Abascal ja esmola les eines per passar el PP per l’adreçador i obligar els populars a acceptar no només la seva entrada als executius, sinó part del seu programa radical. Què faran Carlos Mazón a València i Marga Prohens a les Balears? Què farà Azcón, un polític moderat que recela de Vox, a l’Aragó?
Perfil baix de Vox
El més intel·ligent per part del PP seria convèncer Vox que ha d’acceptar tenir un perfil baix fins a les eleccions generals, però l’extrema dreta té moltes ganes de demostrar que els seus vots serveixen d’alguna cosa, i no només per apuntalar governs del PP. De les negociacions i la sintonia entre les cúpules del PP i Vox dependrà que aquests executius siguin pacífics o tempestuosos, com el de Castella i Lleó.
Per la seva banda, Sánchez es refugiarà en la presidència europea a partir del juliol, però ara ja sent tremolar el terra sota els seus peus, i no és descartable que comencin els moviments interns al PSOE per moure-li la cadira i posicionar-se per a la successió. D’alguna manera, la flor de Sánchez com a emblema electoral sembla que s’està marcint. ¿Forçaran un canvi de candidat si ho veuen perdut? Ara mateix sembla difícil, però, vista la magnitud de la derrota, no es pot descartar res. ¿Un perfil com Nadia Calviño seria l’antídot perfecte per a Feijóo?
Més informació sobre el 28-M
- Escrutini i resultats de les eleccions municipals minut a minut
- Escrutini i resultats de les eleccions municipals a Madrid, València, Palma i Sevilla
