Urkullu guanya força i referma l’aliança amb el PSE

El creixement del PNB i de Bildu fa que hi hagi el Parlament més abertzale de la història, la coalició del PP i Cs naufraga i l’extrema dreta de Vox aconsegueix el primer diputat a Vitòria

Iñigo Urkullu, votant a Durango
Oskar Bañuelos
13/07/2020
4 min

VitòriaIñigo Urkullu és el gran triomfador dels comicis bascos. Aconsegueix, amb el PSE, la seva anhelada majoria absoluta. La societat basca ha votat continuïtat en una situació totalment atípica i marcada per condicions inèdites i excepcionals derivades de la pandèmia del covid-19. Tot i complir l’objectiu que va portar el PNB a les eleccions anticipades, la felicitat no va ser completa ahir a Sabin Etxea, perquè Euskadi va registrar la màxima abstenció de la seva història en unes eleccions autonòmiques: 47 de cada 100 bascos no van acudir a les urnes.

Atès que la victòria del PNB estava cantada, la incògnita se situava en veure qui podria surfejar millor l’onada de l’abstenció. Vistos els resultats, els que ho han fet millor han sigut els jeltzales i EH Bildu. Les dues formacions han pujat tres i quatre escons respectivament. Sumen 53 parlamentaris (31 i 22), és a dir, dos de cada tres votants s’han inclinat per opcions nacionalistes o independentistes. Màxim històric.

D’acord amb la campanya i amb la inèrcia del PNB i el PSE, no sembla que aquest avenç dels abertzales d’esquerres hagi de reemplaçar l’aposta per l’actual entesa de govern, que mantindrà Iñigo Urkullu de lehendakari per tercera legislatura consecutiva. Òbviament, una de les sumes d’aquest resultat és que el Parlament és més abertzale que mai, però ni a Ajuria Enea ni a Sabin Etxea no semblen disposats a fer aquest càlcul, que ja es va donar en l’època de l’Acord de Lizarra-Garazi.

El PNB ha mostrat la seva solidesa. Un excel·lent resultat que l’acosta al seu màxim històric del 1984, quan encara no s’havia produït l’escissió d’EA. Aconsegueix tres escons més que el 2016 i un percentatge de vot de prop del 39%, tot i que encara per sota del nivell percentual de l’època de Juan José Ibarretxe l’any 2001. Guanya i creix en els tres territoris.

Urkullu guanya força i referma l’aliança amb el PSE

EH Bildu, l’altre triomfador

L’altre gran triomfador ha sigut EH Bildu. La coalició sobiranista d’esquerres experimenta també una forta pujada i arriba als 22 escons, que són quatre més que els 18 amb què la formació abertzale ha comptat els últims quatre anys. Un parlamentari més a Àlaba, un altre a Guipúscoa i dos més a Biscaia, amb un percentatge total superior al 27%. La seva candidata, Maddalen Iriarte, millora el que va aconseguir el 2012 Laura Mintegi, quan va arribar als 21 diputats. Significativament, tot i la caiguda de la participació, EH Bildu aconsegueix més vots que ara fa quatre anys. De fet, és l’única formació que puja en vots, si s’exceptua Vox.

El PSE, que aspirava a pujar impulsat per la presència de Pedro Sánchez al govern espanyol, es queda amb 10 escons, un més dels que tenia fins ara. Idoia Mendia no ha millorat gaire els resultats del 2016, però sí que aconsegueix que els seus escons siguin decisius per a Urkullu, tot i que no podrà evitar, de nou, el seu escàs protagonisme en el govern basc.

Davallada de Podem

En el bàndol dels perdedors, dos partits: Partit Popular i Elkarrekin Podem. El primer ha perdut quatre escons i es queda amb cinc, i el segon en perd cinc per quedar-se amb sis. Tots dos apunten a una travessia pel desert. Les disputes internes i la petició de responsabilitats pel fiasco d’ahir no han fet més que començar. Una situació que, molt probablement, també acabarà esquitxant les seves respectives direccions a Madrid.

Miren Gorrotxategi, la candidata d’Elkarrekin Podem, no ha aconseguit pal·liar la caiguda que s’anticipava respecte als seus bons resultats del 2016. Immersos en disputes internes sense fi, tampoc Pablo Iglesias amb un parell d’aparicions en campanya ha pogut invertir la caiguda. Equo-Berdeak, que va preferir separar-se de la coalició i anar en solitari, no ha arribat al Parlament, encara que el seu candidat, José Ramón Becerra, semblava tenir opcions en alguns sondejos.

El PP, que aquesta vegada anava en coalició amb Ciutadans, s’ha quedat amb cinc parlamentaris, dels quals dos seran per a la formació d’Inés Arrimadas. Pablo Casado va purgar Alfonso Alonso i va situar com a cap de cartell Carlos Iturgaiz. El relleu, amb més vincles amb el passat que amb el futur, no podia sortir pitjor.

L’altra notícia destacada de la nit va ser l’entrada, per primera vegada, de la ultradreta al Parlament basc. Les enquestes li donaven opcions a Àlaba i els presagis es van acabar confirmant. L’escó en aquest territori és més barat que a la resta de circumscripcions i, amb una abstenció de pràcticament el 50%, encara més. Només li han calgut 4.722 vots (3,73%).

Neix un Parlament i d’aquí poc un govern que hauran d’afrontar una tasca històrica: fer front i donar resposta a la màxima crisi sanitària, econòmica i social de les últimes dècades. Amb l’agreujant que l’haurà triat menys gent que mai. Una qüestió que, quan es demanin esforços a la ciutadania, no deixarà de ser un punt en contra per a l’activitat política i institucional.

stats