El 14-F brinda la presidència a ERC tot i el triomf del PSC

Canvi de guàrdia al Palau de la Generalitat. Les eleccions del 14-F van ser tan disputades com es preveia, però van tancar-se amb la certesa que hi haurà un relleu al capdavant del Govern. Tot i la victòria global del PSC (33), en el bloc independentista ERC (33) va imposar-se per la mínima a Junts (32) i s’ha guanyat l’oportunitat de liderar el pròxim executiu català. Per fer-ho necessitarà superar l’escull d’una investidura que tornarà a estar en mans de la CUP, una de les triomfadores de la nit amb els seus 9 diputats. L’independentisme, que va superar per primer cop la barrera del 50% de vots amb un 51,2%, es va beneficiar de l’abstenció -la més alta de la història, amb una participació de només el 53,5%- i va obtenir el seu millor resultat amb 74 diputats.

La majoria independentista va fer inútil la victòria en vots del PSC (23%), que amb 33 diputats va duplicar el seu resultat del 2017 i va capitalitzar la desfeta de Ciutadans, que en va perdre 30 i es queda amb 6. Tot i que el candidat socialista, Salvador Illa, ja va anunciar ahir a la nit que es presentaria a la investidura, el seu triomf no serà suficient per formar govern. Malgrat que el tripartit d’esquerres -reivindicat ja des d’ahir per la líder dels comuns, Jéssica Albiach- també suma 74 escons, ERC no té cap incentiu per regalar la presidència al PSC quan està en disposició de presidir ella mateixa la Generalitat per primer cop des de la República. En el duel amb JxCat -el veritable pols que s’amagava darrere d’aquesta campanya-, els republicans van sortir aquest cop vencedors amb 35.000 vots més, i Pere Aragonès té l’oportunitat de ser el pròxim president català.

Aquesta vegada Junts no va fer possible la remuntada i Laura Borràs va haver de conformar-se amb la tercera posició. Els de Carles Puigdemont van pagar cara la divisió amb el PDECat -que va quedar fora del Parlament però va esgarrapar 76.000 vots (2,7%) que podrien haver situat Junts per davant d’ERC- i perden la batuta del Govern.

Comença ara una negociació entre independentistes, en què un cop més serà clau la CUP, que en té prou amb una abstenció per facilitar la investidura i que haurà d’afrontar el debat sobre si entra al Govern o continua mantenint-se fora de l’executiu. Els tres partits van conversar ja ahir a la nit i van emplaçar-se a avui mateix per començar a buscar els punts d’acord de cara a la pròxima legislatura. Més enllà de formar govern, l’independentisme haurà de consensuar també l’estratègia a seguir a partir d’ara i si, tot i la victòria ajustada d’ERC, assumeix l’aposta dels republicans per atenuar el xoc i apostar pel diàleg mentre s’acumulen forces per intentar forçar el referèndum pactat.

De moment, Aragonès va defensar ahir que el resultat de les eleccions beneeix l’estratègia dels republicans i va adreçar-se directament al president espanyol, Pedro Sánchez, per emplaçar-lo a negociar ja un referèndum. “És l’hora de resoldre el conflicte, és l’hora de veure com resolem això votant en un referèndum”, va afirmar en castellà. Aragonès també va reiterar la seva oferta de Govern ampli, a la qual sembla difícil que els comuns -que van mantenir els seus vuit diputats- se sumin.

La desfeta de Ciutadans

Més enllà del triomf del PSC i la victòria d’ERC dins del bloc independentista, la nit va ser prolífica en notícies i va deixar per al record l’esfondrament de Ciutadans -amb una caiguda històrica que deixa molt tocat el projecte d’Inés Arrimadas-, la desaparició del PDECat -va batallar per un diputat a Lleida que finalment va caure del cantó de Vox- i la irrupció de la ultradreta, que amb 11 diputats es va situar com a quarta força a l’hemicicle. Aquest serà, sense cap mena de dubte, un dels principals reptes de la pròxima legislatura: aprendre a combatre el discurs d’una extrema dreta que en aquesta campanya ja ha demostrat la seva capacitat de dinamitar debats.

Els de Santiago Abascal van nodrir-se de les desfetes de Ciutadans i el PP per erigir-se en el referent de la triple dreta a Catalunya. Especialment destacada va ser la patacada dels de Carlos Carrizosa, que en només tres anys han passat de ser primera força amb 36 diputats a ser la setena amb 6. Un descens que compromet el futur del projecte d’Inés Arrimadas, que veu com el seu partit pren el camí d’UPyD i acumula desfetes una darrere l’altra. La irrupció de Vox va passar factura també al PP, que després dels pèssims resultats del 2017 va retrocedir encara més i va obtenir els pitjors resultats de la seva història amb només tres diputats. Una debacle que posa en una situació complicada el líder estatal del partit, Pablo Casado, que s’ha implicat a fons en la campanya a Catalunya i que ahir ja va negar-se a comparèixer des de Madrid. Pitjor encara va ser la nit per al PDECat. Els d’Àngels Chacón no van aconseguir representació i el seu futur és incert tot i el poder local que encara mantenen.

En clau estatal, el gran beneficiat de la nit electoral va ser Pedro Sánchez, que va veure com la seva aposta per Salvador Illa obtenia premi a les urnes. El líder del PSOE no només va obtenir un triomf simbòlic a Catalunya que li permet dir que el seu projecte és el que té més suport, sinó que es va estalviar els maldecaps que li hauria suposat a la seva ja de per si fràgil majoria al Congrés una derrota d’Esquerra.

La constitució de meses i la participació provisional, en mapes interactius

La participació, sota mínims

Tot i els dubtes que havien envoltat la convocatòria electoral -fins i tot la data definitiva dels comicis no es va confirmar fins que la campanya ja estava en marxa-, les incidències van ser mínimes, i el principal impacte de la pandèmia va ser en una altíssima abstenció, que va deixar la participació en un 53,5%, la més baixa en unes catalanes des de la restauració de la democràcia a falta del vot exterior i molt lluny de les xifres rècord del 2015 i el 2017. Una més de les notícies d’una nit, la de les eleccions més incertes dels últims anys, que es va saldar amb l’embrió d’un canvi al capdavant del Govern que s’haurà de confirmar en les pròximes setmanes.