NOVA ETAPA

La Bilateral constata la distància entre la Generalitat i l’Estat

La Moncloa rebutja parlar del referèndum i només acorda constituir les comissions sectorials

La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es va reunir ahir, a Palau, per primer cop en set anys. El conseller Maragall i la ministra Batet van presidir la trobada.
Marc Toro / Ot Serra
01/08/2018
4 min

Barcelona“Quina és la novetat real amb què el govern central vol tractar la qüestió catalana?”. La pregunta que es va fer ahir el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, a la sortida de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat resumia el resultat de la primera reunió de l’òrgan en set anys. Les tres hores que va durar la trobada van servir per reactivar els altres òrgans bilaterals i calendaritzar uns inconcrets treballs o compromisos sectorials –alguns d’ells, ja previstos a l’Estatut–, però van constatar un cop més la distància entre els dos governs respecte a la qüestió política de fons. La delegació encapçalada per la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va deixar clar que no hi haurà cap marge de negociació en el marc de l’autodeterminació ni pel que fa als presos i exiliats.

“Tenim grans discrepàncies”, va reconèixer la ministra, si bé va remarcar la “normalitat institucional” que suposa que els dos governs en puguin parlar. “Tenim conceptes de normalitat molt diferents”, li va replicar Maragall, que va lamentar el “no absolut” del govern espanyol a tractar el dret a decidir i la seva “fredor” amb les conseqüències de la repressió a Catalunya, dos temes inclosos a l’ordre del dia i prioritaris per al Govern. “La conclusió no pot ser de satisfacció”, va admetre el titular d’Exteriors.

En referència a la presó i exili dels independentistes processats, Batet es va escudar en el fet que “totes aquelles qüestions que afecten procediments judicials s’escapen de la competència” de la Moncloa, i va aprofitar l’apel·lació de la Generalitat als “drets i llibertats” per reclamar al Govern que respecti la “neutralitat” de l’espai públic i el “normal funcionament” del Parlament. El mur de la delegació espanyola es va repetir a l’hora d’abordar les “vies de participació democràtiques” perquè els catalans puguin decidir el seu futur, rebutjant la proposta de la Generalitat de crear a la comissió un “grup de treball” sobre el tema. “No hi ha gaire a investigar”, va argumentar la ministra, que no es va estar de repetir el mantra habitual de la Moncloa: “El dret a l’autodeterminació no existeix”. Fent una crida a “generar consensos” en lloc de constatar “discrepàncies i divisions”, Batet va assegurar que “el govern espanyol té un projecte per a Catalunya dins d’Espanya”, però un cop més Maragall va replicar l’afirmació: “En cap moment de la reunió s’ha plantejat cap projecte ni proposta de fons”.

Nou horitzó: desembre del 2018

Si el conseller va dir que la trobada havia sigut “dura”, fonts del Govern afegien més tard que la sensació era d’“enuig”. Tot i això, el mateix Maragall va aclarir que això no “estalvia ni excusa” el Govern de treballar en el terreny sectorial perquè hi ha “massa coses en joc”. Tal com ja preveien les dues parts, en aquesta reunió no hi va haver acords materials, per bé que sí que es va pactar constituir totes les comissions que pengen de la Bilateral previstes a l’Estatut: la Comissió Mixta de Transferències, la d’Afers Econòmics i Fiscals i la d’Infraestructures, i també les quatre subcomissions de la Bilateral. Durant el mes d’agost es nomenaran els diferents membres i se seguirà un calendari que permetrà que el desembre del 2018 s’hagin reunit tots els òrgans. Serà llavors quan es tornarà a reunir la Comissió Bilateral, aquest cop a Madrid.

Abans que això passi, Batet ja va posar ahir deures a la Generalitat i va tornar a demanar que participi en el Consell de Política Fiscal i Financera, al qual el conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha reiterat diverses vegades que no té previst assistir. De fet, ahir el Govern va plantejar una reforma del sistema de votació perquè el govern espanyol no pugui decidir en solitari les propostes que tiren endavant, però la resposta no va ser satisfactòria. “Interessant”, es van limitar a valorar des de la delegació espanyola, segons fonts del Govern. La crida a involucrar-se en òrgans “multilaterals” no va agradar a Maragall, que ho va llegir com una “negació de la bilateralitat a la pràctica”.

La satisfacció de la Generalitat tampoc va arribar en forma de concrecions sobre els recursos del govern espanyol al Tribunal Constitucional contra lleis socials aprovades al Parlament. La trobada va servir únicament per constituir la subcomissió bilateral encarregada d’abordar la conflictivitat entre les dues administracions i perquè el govern espanyol llancés dos objectius genèrics: no posar sota “sospita” totes les normes que s’aprovin a Catalunya i “buscar l’encaix constitucional” de les lleis en qüestió. Batet, de fet, va tirar pilotes fora quan se li va preguntar per la suspensió de l’anomenada 'llei antidesnonaments'. “No s’han abordat els conflictes concrets en lleis concretes”, es va limitar a dir. Derivant en tot moment els eventuals acords cap als altres òrgans i subcomissions, la ministra també va assegurar que l’Estat farà un “esforç” en matèria d’infraestructures i que “atendrà” la disposició addicional tercera de l’Estatut.

A l’espera d’una “rectificació”

“Ho acaben desviant tot cap a òrgans multilaterals o ho redueixen a una qüestió tècnico-administrativa”, es va queixar Maragall, que confia que de cara a finals d’any hi hagi una “rectificació” per part de l’Estat. I en cas contrari? El conseller no es va voler aventurar a parlar de conseqüències, al·legant que al llarg d’aquest temps “passaran moltes coses en l’àmbit judicial i polític”. El període de gràcia del Govern a Pedro Sánchez encara continua, però les discrepàncies semblen, a dia d’avui, insalvables, i el que passi amb els presos i exiliats serà determinant per a l’èxit o el fracàs de la nova etapa.

stats