La Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà demana al Parlament que declari el 'balear' "llengua minoritària espanyola"

PalmaBrandant el certificat que la Casa Reial li va lliurar donant-li categoria de "reial" com a aval, la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà ha demanat al Parlament que declari "l'existència de la llengua balear com a llengua minoritària espanyola". En un escrit a la Cambra, que es dirigeix al president, Gabriel Le Senne (Vox), l'entitat ha donat a entendre que el títol que li ha atorgat Felip VI ofereix "arguments que demostren que la llengua balear té tots els requisits del coneixement científic i la tradició històrica que donen validesa a la seva existència".

L'associació, que nega la unitat de la llengua catalana, assegura que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) va reconèixer el balear com a llengua, citant un membre de l'acadèmia que ocupà el seient el 1926, Lorenzo Riber i Campins. A més, l'entitat, que es comunica en castellà o bé en català no normatiu, assegura que el balear "ha contribuït a la formació de l'espanyol amb dues paraules", en concret, "ensaymada i sobressada".

Segons l'entitat, el balear posseeix des del segle XVI "gramàtiques que l'estructuren", així com "un molt ampli elenc d'escriptors i intel·lectuals que van editar les seves obres en mallorquí/balear". També argumenta que "el poble balear és una comunitat lingüística assentada històricament en l'arxipèlag balear" des de l'època dels fenicis, que ha anat "creant i desenvolupant el seu idioma" des d'aquesta època. "Constitueix una comunitat lingüística assentada en un espai geogràfic compartit amb els membres d'altres comunitats lingüístiques amb historicitat similar en pertànyer aquest arxipèlag al Regne d'Espanya", apunta l'escrit.

A l'exposició d'arguments, citen la Declaració universal de drets humans de 1948, que indica que tothom té tots els drets i llibertats sense distinció de raça, color, sexe i llengua, entre d'altres, així com el Pacte internacional de drets civils i polítics i el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals.

A més, es refereixen a la Resolució 47/135, de 18 de desembre de 1992 de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides, que adopta la declaració sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques. L'entitat cita també la Declaració Final de l'assemblea general de la Federació Internacional de Professors de Llengües Vives.