Ripoll, reptes després del 17-A

RipollTips de l’estigma de ser la població on van néixer i criar-se els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els ripollesos afronten unes eleccions municipals “mogudes” marcades per l’aparició de dos nous partits polítics que aposten per un discurs independentista i racista. I, tot plegat, en un municipi que ha de buscar solucions a tres grans reptes de manera urgent: l’envelliment i la despoblació, la falta de feina fora de la indústria i la necessitat de trobar noves activitats econòmiques que dinamitzin una comarca de muntanya amb poques oportunitats, especialment per als joves.

“L’única conseqüència que han deixat els atemptats a Ripoll és el naixement d’aquests dos nous partits. No va passar res del que podria haver passat”, opina un veí de Ripoll, Adrià Brull, davant la biblioteca on treballa. Creu que sempre hi ha hagut veïns racistes però que, després dels atemptats, “han vist legitimat el seu discurs i diuen coses en públic que abans només deien en privat”. En aquest sentit una altra veïna, Joselina Soldevila, afegeix rere la barra del seu restaurant que tot el que va passar “ha deixat un mal gust de boca”, i que hi ha gent que té “molt de ressentiment”. “Hi ha persones que creuen que la comunitat musulmana és molt tancada i que no participa en cap iniciativa, o que cobren moltes ajudes i la gent d’aquí cap. I segur que si mires les estadístiques és fals, però la gent s’ho va dient i es va distorsionant”.

Ball de cadires

Un discurs que, després dels atemptats, i especialment després de la publicació del sumari, ha calat en una part de la població, i que dos partits han aprofitat per intentar obtenir representació al ple municipal: són el Front Nacional de Catalunya (FNC) i Som Catalans. El primer és una antiga formació política que va néixer als anys 40 per lluitar contra el franquisme i que, trenta anys després de la dissolució, ha tornat a l’escena política per defensar “el catalanisme i el nacionalisme” i per capgirar les polítiques d’immigració, que qualifiquen de “molt irresponsables”. L’altre partit és Som Catalans, una formació que aposta per “tancar la mesquita de Ripoll” i “retornar als seus països” els menors no acompanyats ( mena ) que arriben a Catalunya. Tant Brull com Soldevila consideren que el partit que té més possibilitats d’aconseguir representació és el Front Nacional, “perquè a la llista hi ha gent de Ripoll de tota la vida, que és molt coneguda; a l’altre, la majoria són de fora i no els coneix gairebé ningú”. Plataforma per Catalunya no ha obtingut mai representació al municipi, i el 2015 va rebre 122 vots.

Però si Soldevila defineix aquestes eleccions de “mogudes” també és per una altra raó. A finals d’abril l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (PDECat), va descobrir que la seva tinent d’alcalde, Fina Guix, anava de número dos a la llista del Front Nacional i en va ordenar el cessament. Un canvi de jaqueta del qual es va parlar durant moltes setmanes al poble, que anava ple de comentaris i xafarderies.

Però arran de la irrupció d’aquestes dues forces, a principis de maig la resta de partits (JxRipoll, ERC, CUP i el PSC) van signar un acord en què es comprometien a “no pactar ni treballar” amb les dues formacions pel seu discurs “clarament racista”. De fet, l’actual alcalde considera que són fruit de l’“oportunisme polític”. “És curiós que ni a finals del 2017 ni al 2018 es va criticar la gestió que s’havia fet després dels atemptats, i totes les crítiques han sorgit just abans de les eleccions”, apunta amb to irònic.

Però més enllà del 17 d’agost del 2017, a Ripoll hi ha problemes que haurà d’afrontar l’alcalde o l’alcaldessa que triïn els veïns el 26 de maig. La principal prioritat que destaquen els ciutadans és l’envelliment de la població, causat sobretot perquè els joves que se’n van a estudiar fora no hi tornen, perquè no troben feina en una comarca on el sector industrial (37,2%) i els serveis (54%) encapçalen l’activitat econòmica.

Desenvolupament econòmic

Un dels debats del 26-M és la reforma del casc antic, on hi ha molts comerços que han tancat i cases velles que no s’han remodelat durant anys. “Hi ha molts propietaris de Barcelona que deixen caure les cases, sobretot en carrers i carrerons”, opina Soldevila, i Brull afegeix que “els comerços s’han de modernitzar”: “Abans vivien dels treballadors de les fàbriques, però ara tens molt a prop grans centres comercials i no han canviat el xip”.

Uns reptes que comparteix el director de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, Gerard Soler, que creu que s’han de buscar fórmules per generar noves activitats econòmiques: “Per exemple relacionades amb la ramaderia -que forma part dels nostres orígens-, o amb les necessitats de la gent gran, perquè tenim una població molt envellida”.

Els ripollesos volen oblidar el 17-A i tornar a sortir al mapa per motius ben diferents. “Hem de fer valer els nostres grans atractius i els hem de potenciar. Perquè som competitius en aspectes com la salut, el benestar i la indústria; i, tot plegat, en un entorn privilegiat”, defensa Soler, que també creu que “si tothom té feina i es pot guanyar bé la vida, és més fàcil que hi hagi cohesió”.

Municipi: Ripoll

Comarca: Ripollès

Habitants: 10.632

Alcalde Jordi Munell (CiU)

Ple municipal CiU (11 regidors); ERC (4 regidors); CUP (1 regidor); Candidatura del Progrés-Fem Ripoll (1 regidor)