Està en risc la majoria independentista?

BarcelonaL'independentisme ha reivindicat durant aquests últims tres anys haver superat el llindar del 50% dels vots en les últimes eleccions al Parlament i tenir una majoria absoluta de 74 diputats, sumant els escons d'ERC, Junts i la CUP, la representació més alta des de l'inici del Procés. Això sí, unes xifres que el moviment va obtenir amb la participació més baixa de la història en uns comicis catalans, en què la pandèmia va jugar un factor determinant. La majoria del 2021, però, ha estat estèril per refer un full de ruta estratègic compartit i, de fet, a mesura que ha anat avançant la legislatura, aquesta suma s'ha anat esquerdant fins al punt que Esquerra ha acabat governant en solitari i ha aprovat les principals lleis de la cambra amb el PSC i els comuns. La desorientació del moviment des del 2017 s'ha traduït en un retrocés electoral –els politòlegs Toni Rodon i Irene Rodríguez apuntaven, en un article a l'ARA, a una mitjana de 20 punts percentuals des de l'1-O– i el 12-M serà una nova prova de foc. De moment, les enquestes que s'han anat fent públiques auguren que l'independentisme podria perdre l'hegemonia al Parlament. Seria la primera vegada que no hi ha una majoria nacionalista o independentista des de les primeres eleccions del 1980 al Parlament. Per què està en risc aquesta majoria ara?

Si agafem els últims sondejos, Junts, ERC i la CUP es quedarien lluny del 50% dels vots i la suma de tots tres es quedaria al voltant del 40%. Tots els politòlegs consultats per l'ARA, però, subratllen que totes aquestes dades s'han de posar en quarantena, perquè encara és aviat per tenir una fotografia de com ha rebut la ciutadania l'avançament electoral, i que variables com la participació seran claus. "Hem d'agafar les enquestes amb precaució encara. No és el mateix electorat mobilitzat quan les eleccions es preveuen d'aquí un any que quan es convoquen de forma sorpresa per d'aquí un mes", apunta la politòloga Cristina Monge, que afegeix que fins després de Setmana Santa el país no entrarà "en mode" campanya electoral. De fet, algunes de les enquestes que s'han publicat fins ara es van fer sense saber tots els candidats que presentarien els partits o fins i tot abans de l'anunci de l'avançament electoral, com l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

De tota manera, hi ha algunes dades que es poden tenir en compte per entendre com estava la situació abans que Pere Aragonès convoqués els comicis del maig. L'última enquesta del CEO, per exemple, detecta que és el PSC qui s'emportaria la major part de les persones que es van abstenir el 2021 i que ara diuen que aniran a votar. En concret, un 18% davant del 8% que s'enduria ERC i el 7%, Junts. "Molts votants que el 2021 no van anar a votar ara ho farien pel PSC i això és el que explica en bona part el retrocés dels partits independentistes", apunta el director del CEO, Jordi Muñoz. Ara bé, també hi ha un percentatge que s'ha de tenir en compte: del 47% de les persones que es van abstenir el 14-F n'hi ha que tampoc aniran a votar el 12-M, ho faran en blanc, nul o encara no han decidit què faran. És en aquesta bossa d'indecisos on els partits intentaran pescar durant la campanya per fer decantar la balança.

L'abstenció del votant independentista

¿El votant independentista està igual de mobilitzat que el 2017? La resposta és que no, i aquest és un altre factor clau. Tal com apunta el politòleg Pablo Simón, hi ha una part del moviment independentista que s'ha mogut cap a l'abstenció. Recorda, en aquest sentit, que quan "s'ha polaritzat molt l'eix nacional i s'han produït participacions massives, l'independentisme ha seguit guanyant". I l'exemple, apunta, és l'alta participació (79,1%) de les eleccions del 21 de desembre del 2017, en què l'independentisme, malgrat la victòria de Ciutadans –que demostra que l'unionisme també es va mobilitzar–, va aconseguir majoria absoluta en escons (70 entre Junts, ERC i la CUP).

Ara bé, l'últim CEO detecta que entre un 3% i un 6% dels votants de Junts, ERC i la CUP podrien quedar-se a casa en les pròximes eleccions. En aquest sentit, Simón apunta que el fet que hi hagi més abstencionistes del 2021 que ara optin pel PSC i, en canvi, que hi hagi independentistes que aquest 12-M es quedin a casa explicaria el retrocés en el flanc sobiranista. Ara bé, el politòleg també posa en quarantena les dades fins ara publicades: "Ara tenim la convocatòria oficial i la gent s'activa". I en aquest sentit, creu que el factor Puigdemont també pot ser clau per mobilitzar l'electorat independentista. Monge coincideix que l'expresident ha marcat aquestes primeres setmanes de precampanya, però subratlla que a partir d'ara caldrà veure si aquest "protagonisme es mantindrà o no". "La gran pregunta és si la societat catalana ha passat pàgina del Procés ja o no", afegeix la politòloga.

Més partits

Els partits independentistes tradicionals tornaran a presentar la seva batalla el 12-M, però se n'hi afegiran d'altres. Han anunciat que es presentaran Clara Ponsatí i Jordi Graupera amb la marca Alhora, però també Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Com poden influir en el tauler polític? D'entrada, poden ser un factor mobilitzador per a votants independentistes que potser s'haurien quedat a casa perquè no volien votar ni Junts, ni ERC ni la CUP. Però Simón també avisa que pot jugar en contra de l'independentisme: "No sabem si aconseguiran representació". En aquest sentit, afegeix que podrien restar vots a partits com Junts, amb qui tenen més frontera, però que això no es traduís en escons. L'últim CEO marcava una fuga de vots del 7% de Junts cap a una bossa d'altres partits, en què s'incloïa Aliança Catalana.

Els politòlegs consultats apunten a un desgast de les formacions independentistes arran del Procés i també la desmobilització de l'espai com a factors polítics clau d'aquest retrocés a les urnes. Caldrà veure si, en el mes i mig que queda de campanya, els partits independentistes són capaços de mobilitzar el seu electorat més fidel, però sobretot, atraure la bossa d'indecisos. Si ho fan, tindran més números per salvar el match ball del 12-M.