Rita Barberá, a un pas de ser imputada
El jutge envia al Tribunal Suprem la investigació per blanqueig que afecta l'exalcaldessa de València i el PP de la ciutat. Un altre jutjat demana també la imputació de Barberá per mantenir simbologia franquista
ValènciaEl jutge d'instrucció número 18 de València, que instrueix l'anomenat cas Imelsa, ha enviat al Tribunal Suprem la investigació per suposat blanqueig de capitals que afecta l'exalcaldessa de València i actual senadora del PP, Rita Barberá, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.
El jutge subratlla les sospites sobre els comptes del PP i la relació de Barberá amb la responsable de les finances del grup municipal popular María del Carmen García Fuster, persona de la màxima confiança de l'exalcaldessa i principal imputada en aquesta peça separada. En aquesta causa estan imputats 9 dels 10 regidors del PP –que actualment estan suspesos cauterlarment de militància–, així com assessors i exassessors del grup i el propi partit. En total, hi ha 47 persones imputades més el Partit Popular com a persona jurídica i la causa investiga donacions de 1.000 euros de regidors i assessors que presumptament els va retornar el partit en dos bitllets de 500 per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.
En el cas de Rita Barberá, l'instructor considera que les explicacions donades per la senadora en la declaració voluntària que va adreçar per escrit al jutjat –prèvia a la decisió d'elevar o no la causa al Suprem– són insuficients per excloure la seva possible implicació en el delicte de blanqueig que s'investiga.
A més, el jutge argumenta que atès que l'exalcaldessa ha reconegut que va fer el donatiu de 1.000 euros pel qual estan imputats tots els regidors, exedils, assessors i extreballadors del grup que també van fer el pagament en vigílies de les eleccions del 2015, seria "incoherent" no elevar l'exposició raonada al Suprem perquè Barberá pugui ser investigada.
La declaració de l'exalcadessa
Barberá va explicar en la seva declaració remesa al jutjat l'1 d'abril que, tal com va afirmar en les dues rodes de premsa en què es va defensar de les acusacions de blanqueig, si bé va donar 1.000 euros al PP per sufragar la campanya electoral dels comicis municipals de maig de 2015, el partit mai li va retornar aquests diners. Un diners que, segons apunta la investigació, podrien procedir de comissions il·legals cobrades a empreses a canvi de contractes públics.
En l'escrit, l'exalcaldessa i actual senadora territorial del PP assenyalava que la mecànica emprada per a la donació seria, tot i que "no ho recorda amb exactitud", fer arribar al grup popular per servei intern el taló perquè es cobrés i, com a conseqüència d'això, va ser abonada en el compte del grup municipal popular designat a aquest efecte.
"En cap moment se'm va retornar aquesta quantitat, en conseqüència, és absolutament fals el que s'ha dit entorn dels dos bitllets de 500 euros", va indicar la senadora, que va aportar els moviments del seu compte bancari entre l'1 de març del 2015 i el 30 d'abril del 2015.
A més, per desvincular-se de qualsevol decisió al voltant del finançament de la campanya, Rita Barberá va assegurar que, com a candidata, no va intervenir en el comitè de campanya, que és l'organisme que assumeix les competències d'organització de l'activitat davant un període electoral, com la programació d'actes, la selecció d'argumentaris o la redacció de discursos, amb el suport "del necessari finançament que dissenya, programa i executa el comitè de campanya".
Simbologia franquista
El mateix dia que s'ha conegut que el jutge que va ordenar l'operació Taula ha demanat al Suprem imputar a Barberá per blanqueig, un altre jutjat de València ha decidit seguir les mateixes passes i demanar a l'alt tribunal que investigui la senadora del PP per no retirar símbols franquistes quan era alcaldessa de València.
Segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia valencià, la titular del jutjat d'instrucció número 16 de València, que té oberta una causa per una denúncia contra l'exalcaldessa per incomplir la Llei de la Memòria Històrica, ha remès al Suprem una exposició raonada perquè sigui aquest tribunal el que decideixi si investiga i, si escau, jutja a Barberá.
Considera la jutgessa que no és competent per pronunciar-se sobre l'admissió a tràmit de la denúncia contra Barberá per suposats delictes de desobediència i denegació d'auxili per no retirar els símbols franquistes de carrers i edificis de la ciutat quan era alcaldessa. Com a senadora, Barberá està aforada davant el Tribunal Suprem, únic competent per investigar-la i jutjar-la.
L'origen de la causa està en una denúncia presentada fa un any per José Luis Ábalos, diputat socialista al Congrés per València; Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, i l'advocat madrileny Eduardo Ranz Alonso contra Barberá per la possible comissió d'un delicte de desobediència.
La denúncia es referia a l'existència a la ciutat de València de monument als caiguts, escuts anticonstitucionals, plaques amb signes anticonstitucionals i quadres d'honors de València amb exponents del franquisme, que per als denunciants constituïen un manifest incompliment de la Llei de la Memòria Històrica.