Rivera fa sentir el seu silenci a Arrimadas

BarcelonaAlbert Rivera ha tingut una curiosa reacció a la debacle interna que en les últimes setmanes ha patit Ciutadans: el silenci. Quan el partit va perdre 30 escons a les catalanes del 14 de febrer, el fundador i líder indiscutit durant tretze anys de la formació es va convertir en trending topic a Twitter per les nombroses veus que li reclamaven un pronunciament. Ell no va dir res. I després del fiasco de la moció de censura a Múrcia, tampoc. Les seves úniques opinions van ser dos likes suggeridors que alguns periodistes es van apressar a recollir. Un al discurs del diputat andalús Fran Carrillo, amb el titular “N’estic fins als collons de tots nosaltres”, i un altre a la següent afirmació del politòleg Pablo Simón: “El meu mite favorit: Cs perd suport després de la foto de Colón, quan és just després que treu 57 diputats”. L’hermetisme de l’antecessor i designador d’Inés Arrimadas per a la presidència de Cs té, doncs, una lectura molt clara: no li està donant suport en un moment extremadament delicat.

Per a nombroses fonts consultades, el punt de vista de l’exlíder de Cs és un secret de domini públic. “No està d’acord amb moltes decisions, internament s’interpreta així”, assenyalen diverses fonts que creuen que no hi ha una altra interpretació possible al fet que no es pronunciï sobre el partit quan es troba en una situació que alguns creuen que pot arribar a ser terminal. Les persones que li són més properes eviten revelar el que pensa en privat i s’estalvia de dir en públic. “Quan vulgui dir què pensa, ho farà”, assenyala un exdirigent de Cs. “El que pugui dir pot tenir molta repercussió, n’és conscient”, diu una altra veu del seu entorn, confirmant que el silenci és calculat.

El que sí que se sap és que Rivera manté una bona relació amb els dirigents del PP Pablo Casado i Teodoro García Egea. El mateix secretari general dels conservadors ho va manifestar en una entrevista a la Cope el 18 de març, en què va explicar que, tot i que el fundador de Cs no té previst ara mateix tornar a la política, parlen “freqüentment”. El PP va presentar el 29 de març un recurs d’inconstitucionalitat contra la nova llei d’educació, coneguda com a llei Celaá, per al qual va contractar el bufet d’advocats de l’exlíder de Cs, Martínez-Echevarría & Rivera.

Diverses de les veus que els últims mesos han abandonat Cs per fer el salt al PP situen l’inici de les tensions amb Arrimadas en les negociacions amb el PSOE sobre els pressupostos, encara que no fructifiquessin. Per a alguns membres de l’anterior executiva de Rivera, l’error de càlcul que els va fer perdre 47 escons no va ser desmarcar-se del sanchisme sinó aixecar-li el veto a l’últim moment per evitar eleccions anticipades -la mateixa idea que defensava Simón en el tuit al qual Rivera va fer like-. Per tant, estan en desacord amb la rectificació cap al centre d’Arrimadas.

Alguns riveristes lamenten també que s’atribuís la desfeta del 14-F a la crisi oberta el 10-N. “Li van donar les culpes a Rivera”, apunta una font, que recorda declaracions com les que va fer Arrimadas: “No veníem de 36 escons, veníem del 10-N”. La presència de l’expresident de Cs va ser nul·la en la campanya de les catalanes. Ni es va fer sentir llavors ni va protestar després perquè se li donés part de la responsabilitat de la patacada. Altres primeres espases taronges que es mantenen en governs amb el PP, com Begoña Villacís, vicealcaldessa de Madrid, i Juan Marín, vicepresident de la Junta d’Andalusia, van demanar responsabilitats a Arrimadas i més participació en la presa de decisions: una petició que finalment es va escoltar el 15 de març amb una remodelació de l’executiva.

Rivera tampoc s’ha pronunciat sobre el canvi de candidat a les eleccions de Madrid, encara que Edmundo Bal -el nou cap de llista- va ser un fitxatge personal seu. “Va dir que no seria un gerro xinès i no tutelaria el partit”, va assegurar Bal en una entrevista recent a RTVE: “Crec que mantindrà la seva paraula, i tinc la sensació que em votarà”. De moment, no ha obtingut el seu suport públic.

El seu equip orbita el PP

Rivera continua, per tant, fiant-ho tot al que calla, com ja va fer en les seves memòries, en què va reservar a Arrimadas un paper residual. En canvi, els que sí que s’han desmarcat públicament de la nova direcció són alguns membres del seu antic nucli dur, com Marcos de Quinto -que el maig de l’any passat va deixar Cs descontent amb el nou rumb del partit- o Juan Carlos Girauta, que s’ha declarat directament “Isabelí” recentment a Twitter, en referència a la candidata del PP a les eleccions madrilenyes, Isabel Díaz Ayuso. Pel que fa al seu número dos, José Manuel Villegas, el novembre passat va fitxar per una fundació afí al PP, encara que en les darreres setmanes s’ha mantingut també en un segon pla.

“Rivera és prudent, actua amb discreció”, assenyala una font propera a l’anterior executiva. Tot el contrari del seu antic secretari d’organització, Fran Hervías, que ha passat al PP i des de Cs se’l considera l’artífex del degoteig de dimissions de representants de Cs -ell ho nega-, molts dels quals s’han sumat al PP. Precisament un dels àmbits on més baixes hi ha hagut en el darrer any ha estat el Senat -on també Hervías ocupava un escó-, com les de Xavier Alegre, Lorena Roldán, Ruth Goñi o Emilio Argüeso.

“És cert que podria haver sortit a defensar el projecte, però també ho és que no l’ha criticat”, assenyala una veu de l’actual executiva, que en destaca la “neutralitat”. Diverses fonts consultades descarten taxativament que Rivera hagi tingut res a veure amb l’operació de transbordament al PP malgrat la seva afinitat amb els populars i la seva animadversió cap al PSOE de Pedro Sánchez. Insisteixen que Rivera va deixar la política “esgotat” després de mesos molt intensos i va expressar la seva voluntat de recollir-se en la seva vida privada. “Quan diu una cosa l’acostuma a complir”, assegura una font que el coneix des dels seus inicis a Cs. “Ho senten? És el silenci”, va dir Rivera durant un debat electoral del 28-A. Una frase que es va fer viral a Twitter i va omplir la xarxa de mems i acudits. Sembla que des del seu comiat ha optat per donar-li un nou significat.