Sánchez ajorna la decisió sobre el trasllat dels presos

MadridEl govern de Pedro Sánchez s’esmena i admet ara que té la competència per decidir sobre el trasllat dels presos polítics. Però hi inclou una nova variable: no prendrà cap decisió fins que el jutge Pablo Llarena tanqui la instrucció. Una data que el magistrat del Tribunal Suprem ja ha avançat que podria ser cap al 26 de juny, quan ha citat a declarar l’exconseller Joaquim Forn i set testimonis més a petició de les defenses d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. En una sèrie d’escrits, Llarena va comunicar dijous que, si fos per ell, ja no cal que es practiquin més diligències a la causa per rebel·lió al Suprem i que, després d’aquestes citacions, es podria donar per tancada la instrucció. Ara bé, donava tres dies a les parts perquè fessin les propostes oportunes.

Fonts de la Moncloa van assegurar ahir que no “s’estudiarà” el trasllat dels presos polítics - transport, en paraules de la portaveu de l’executiu, Isabel Celaá- fins que no hagi acabat la instrucció, i que en cap cas aquest tema es negociarà en les pròxima reunió prevista entre Sánchez i el president de la Generalitat, Quim Torra. “No pot haver-hi hipoteques d’aquest tipus”, assenyalen les mateixes fonts. També ho va apuntar el president de la Generalitat, que en un acte a la Seu d’Urgell va advertir que “els presos polítics no seran moneda de canvi de res” i va descartar que fos objecte de negociació en la primera reunió bilateral. “Volem solucions. És un tema de justícia que estiguin a les presons catalanes. No haurien d’estar ni imputats”, va subratllar Torra, mentre que des de la Moncloa també s’assegura que aquest assumpte també està fora de qualsevol pacte.

En tot cas, Celaá va dir ahir durant la roda de premsa posterior al consell de ministres que “s’avaluarà” un possible acostament dels presos a Catalunya i s’actuarà “pel bé de tots”. No va voler donar pistes sobre el calendari, tot i que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assenyalar ja dijous que podria ser d’aquí cinc o sis mesos.

Ara des de la Moncloa s’apunta que es podria prendre una decisió abans del judici oral, és a dir, a les portes de l’estiu i a l’espera que siguin cridats de nou al Suprem a la tardor per al judici. “Quan les circumstàncies canvien, es requereix d’altres polítiques”, va apuntar la portaveu del govern espanyol sobre la fi de la instrucció. Va voler introduir aquest “matís molt important” a l’advertència del jutge Pablo Llarena, que dijous deixava clar que no era competència seva sinó d’Institucions Penitenciàries decidir sobre el trasllat dels presos polítics. De moment els que ho han sol·licitat són el president d’Òmnium, Jordi Cuixart; l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, i l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva. I justament ho van fer per Sant Jordi, després que Llarena ja dictés les interlocutòries de processament.

Euskadi abans que Catalunya

Celaá també va anunciar ahir que Sánchez es reunirà abans amb el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, que amb Torra. La Moncloa defensa que, per protocol, l’ordre de les reunions amb tots els presidents autonòmics serà per l’antiguitat de l’aprovació dels estatuts d’autonomia. És a dir, primer Euskadi, després Catalunya, Andalusia, Galícia, etc. Una ronda de contactes que ja va criticar ahir Torra, que va lamentar a través de Twitter que Sánchez col·loqui Catalunya en “el paquet de les comunitats autònomes”. Torra opina que el nou govern espanyol “no ha entès res de res”.

L’enuig contrasta amb una altra decisió del govern espanyol que alleuja la Generalitat: evitar qualsevol acció contra la reobertura de les delegacions. Celaá va dir que “respecten” la decisió, en la línia del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, que va defensar que són “legals”, sempre quan les activitats estiguin controlades. La portaveu espanyola va assegurar que moltes altres comunitats tenen “centres” similars a l’estranger per a les relacions comercials. “Ho veiem amb normalitat”, va afegir.

Mentrestant, el consell de ministres va fer ahir efectiva la proposta de nomenament de la nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra, la progressista que substituirà Julián Sánchez Melgar. Un cop comparegui al Congrés, la primera carpeta que tindrà Segarra sobre la taula serà el judici per rebel·lió al Suprem. Un cop es tanqui la instrucció, el ministeri públic ha de fer l’escrit d’acusació. Pot ser en aquest punt on s’obri la porta a rebaixar el delicte a conspiració per a la rebel·lió o bé a la sedició i es demanin menys anys de presó. De totes maneres, el Suprem tindrà sempre l’opció de jutjar per rebel·lió perquè l’acusació popular, el partit d’extrema dreta Vox, ja ha deixat clar que demanarà la pena màxima.

En declaracions des de Sevilla, on continua sent encara fiscal en cap, Segarra va comprometre’s ahir a tenir “un respecte escrupulós per la legalitat” i va avançar que no permetrà que es malinterpreti “mai” la relació de la fiscalia amb el govern espanyol, insistint que “l’autonomia” de funcionament és “primordial”.

Al Suprem s’estan tancant els últims serrells de la instrucció. A més de la citació per al 26 de juny, dilluns que ve la sala d’apel·lacions -la que supervisa les decisions de Llarena- ha citat tots els advocats dels dirigents independentistes per revisar els delictes pels quals se’ls portarà a judici. Un cop aquesta sala avali la feina de Llarena, el magistrat ja podria prendre la decisió de suspendre els diputats catalans que són a la presó. Una decisió que també podria arribar a finals de mes.

El pacte de legislatura d’Iglesias

El debat sobre l’acostament dels presos ha agitat l’inici del mandat de Sánchez, però el president espanyol vol que se’l recordi per l’impuls de l’agenda social. El líder de Podem, Pablo Iglesias, va doblar ahir l’aposta i va proposar a Sánchez un pacte de legislatura amb 20 mesures de caràcter social i econòmic -cap d’elles relacionada amb la qüestió territorial- per ser el seu “soci principal”. El govern espanyol va respondre-hi ahir aixecant el veto a la tramitació de 17 lleis de Podem.