El govern es compromet a transferir Costes a les Balears en el segon semestre del 2022

PalmaAbans que finalitzi el 2022, l'Estat transferirà a les Balears la competència de Costes. Aquest ha estat el compromís al qual han arribat aquest dijous la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, l'encarregada de formalitzar les transferències a les comunitats, després de reunir-se al Consolat de Mar. "Estam compromesos amb la cogovernança, amb l'extensió de l'Estatut d'Autonomia, i em compromet a treballar els pròxims sis mesos per fer efectiva la transferència", ha afirmat. "Ens consta la teva preocupació –a Armengol–, i si és teva també és nostra", ha indicat.

Armengol ha destacat també aquesta qüestió. "Estam convençuts de poder actuar i decidir des d'aquí", ha assenyalat. En aquest sentit, Rodríguez ha mostrat una visió federalista. "Des de la proximitat és més eficaç la gestió pública, i tenim l'experiència que li hem de reconèixer a tot el Govern balear", ha afegit.

L'Estat es va comprometre a transferir la competència de Costes a finals de l'any passat, quan necessitava suports per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). L'acord inicial establia que s'abordaria en el primer trimestre del 2022. Les dues administracions s'han reunit diversos cops al llarg d'aquests mesos per concretar les funcions que es traspassen, el cost efectiu, el pressupost i el personal.

Aquest anunci ha provocat reaccions immediates. El senador de MÉS per Mallorca per designació autonòmica, Vicenç Vidal, ha celebrat en les xarxes socials el compromís estatal verbalitzat aquest dijous. "La veritat és que vàrem treballar. La transferència de Costes és gràcies a l'acord que va fer possible que des de MÉS per Mallorca aprovàssim els PGE. Feina feta", ha exposat el senador.

Dades econòmiques

Rodríguez ha reivindicat després de la seva reunió amb Armengol les dades d'ocupació que es varen conèixer ahir sobre les Balears. "Aquesta terra està liderant la creació d'ocupació, d'ocupació de qualitat, i també és líder en el desplegament i la gestió dels fons europeus", ha destacat. En aquest sentit, ha afirmat que les Illes són "la locomotora del creixement econòmic d'Espanya" i ha instat la resta de comunitats "a seguir l'exemple de les Balears".

"No és una valoració política, sinó un fet objectiu", ha subratllat la ministra portaveu. Rodríguez ha recordat les dades, que ha qualificat d'"espectaculars": el 25% de l'ocupació creada a l'Estat se situa a les Illes, i el 81% dels contractes firmats foren indefinits. Armengol s'hi ha sumat i ha remarcat que la taxa d'atur illenca se situa en el 7%, mentre que la mitjana estatal està en el 13%. "Hi havia la teoria que per sortir de la crisi econòmica només es podia crear més feina precària, i l'hem trencada. Si a Espanya un de cada dos llocs de feina creats és indefinit, a les Balears ho són vuit de cada deu", ha exposat.

Espionatge

La ministra portaveu ha recalcat que l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, conegut a primera hora d'aquest dilluns, s'ha produït "de manera externa, per tant, des de fora d'Espanya, i de manera també il·lícita, sense autorització judicial". Tot i que el cas Pegasus està ocupant les portades dels diaris aquests dies, Rodríguez ha volgut rebaixar la qüestió, afirmant que "s'està produint a tot el món, ha afectat diversos primers ministres, és una circumstància que existeix".

El Confidencial va avançar que l'actual ministre de Presidència, Félix Bolaños, era el responsable en el seu moment com a secretari general de la Presidència de la seguretat dels terminals de Sánchez i Robles. Rodríguez ha reconegut que hi ha una part de la seguretat que depèn de Seguretat Nacional, és a dir, del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), però una altra part més tècnica "depèn de la Secretaria General de Presidència", ocupada llavors per Bolaños. "L'estat de dret funciona, on els drets i llibertats persisteixen", ha dit, però puntualitzant que aquestes es poden veure afectades "només sota una autorització judicial".

El govern espanyol està fent avui dia una anàlisi de tots els telèfons dels membres de l'executiu. "Quan conclogui, ho farem públic", ha anunciat Rodríguez. Quan se li ha demanat si algun membre del Govern illenc s'ha vist afectat per aquest espionatge, la ministra s'ha limitat a dir que, una vegada es conclogui l'informe que es du a terme en el govern espanyol, es posarà a disposició de la resta d'administracions els recursos de l'Estat per aclarir més possibles casos d'espionatge.