UN ANY DE L’1-O
Política01/10/2018

Roger Español: “Si l’Estat em demanés disculpes, no les acceptaria”

Entrevista a la víctima de les càrregues policials de l’1-O que va perdre un ull a l'Escola Ramon Llull de Barcelona

Mireia Esteve
i Mireia Esteve

BarcelonaRoger Español va perdre un ull durant les càrregues policials de l’1-O a l’Escola Ramon Llull de Barcelona.

Com va començar el teu 1-O?

La nit abans vaig anar a les escoles Fort Pienc, Ramon Llull i dels Encants. L’endemà al matí volia fer la mateixa ruta i a les 6 del matí ja era a l’Escola Fort Pienc, on havia de votar. Tot estava molt tranquil i vaig anar a la Ramon Llull. M’hi vaig quedar perquè hi havia policies retirant urnes i vaig creure que allà feia més falta.

Quan va disparar la policia?

Cargando
No hay anuncios

Les càrregues més fortes van ser després d’haver-se endut les urnes. Van carregar per treure’ns de davant les furgonetes policials on ens havíem assegut per impedir que anessin a una altra escola a fer el mateix. Després de les porres van disparar salves i bales de goma. Tot plegat va durar des del carrer Consell de Cent fins a Gran Via. El tret de bala que em va ferir a mi va ser tocant a Gran Via, quan anava cap a casa. La policia tenia el camí lliure per sortir.

Per tant, ja marxaves?

Havia quedat amb els meus pares per anar a votar i acompanyar-los. El cordó que hi havia darrere les furgonetes, que protegia la retirada, és el que em va ferir. En el moment que vaig rebre l’impacte jo era en un lloc on hi havia periodistes acreditats. Qualsevol tret de bala de goma i acció repressiva de la policia estava totalment fora de lloc perquè tenien el camí lliure per sortir. Quan em van disparar, segons les imatges, eren a menys de 15 metres. La meva ferida va ser el resultat de saltar-se tots els protocols de la policia. Periodistes i veïns em van retirar, perquè tot i estar a terra i ferit seguien disparant contra mi i la gent que m’ajudava.

Cargando
No hay anuncios

I la conseqüència va ser perdre la visió d’un ull.

A l’ambulància em van sedar i quan vaig arribar a l’hospital em van operar. La lesió també em va afectar els nervis de la boca: tinc tota la part dreta de les dents que se m’adormen. Soc saxofonista i m’he hagut de readaptar. He perdut un any sencer de conservatori, perquè vaig intentar reenganxar-m’hi, però era massa complicat. Ara estic tornant a seguir al Conservatori del Liceu.

Què ha sigut el més dur d’aquest any?

Cargando
No hay anuncios

Tota la meva família i el meu voltant han patit molt. Per al meu fill, per exemple, el primer dia que em va venir a veure a l’hospital va ser un impacte molt fort. La seva mare i l’Escola dels Encants han fet molta feina per ajudar-lo a assumir-ho. La meva vida també ha canviat, perquè a banda que la meva vida personal i professional ha variat, ara també s’hi ha afegit la vessant política, de treballar per la República. A mi m’ha tocat ser la cara visible de l’1-O i intento fer-ho amb molt de respecte i amb molt d’orgull.

Quins suports has rebut?

Ningú del govern espanyol s’ha posat en contacte amb mi, ni del PP ni del PSOE, i no crec que ho faci Cs. Si ara vinguessin a demanar-me disculpes, seria massa tard. No les acceptaria i no hi donaria cap valor. En canvi, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat m’estan donant molt de suport.

Cargando
No hay anuncios

Com has viscut tot el que ha passat després de l’1-O?

Hi ha coses que no entenc: ¿per què s’ha permès una manifestació de policies per celebrar l’operació de l’1-O? És una manifestació que ridiculitza totes les víctimes d’aquell dia. L’Estat va fer servir la policia de braç armat contra el poble. L’1 d’Octubre va servir per fer poble, per treure la màscara al govern feixista de l’Estat i per fer veure internacionalment quin pa es dona a l’estat espanyol. Des que demanen diàleg i un referèndum pactat, crec que els polítics s’estan apartant del mandat de l’1-O. La clau és la desobediència.

Confies en el procés judicial obert?

Cargando
No hay anuncios

Estic segur que aconseguiré una resolució favorable, però serà un procés lent. Una resolució favorable que hauria de permetre que s’assumissin responsabilitats en el terreny policial, però també polític. A més, m’agradaria que servís per fer palès que més de mil víctimes i la meva cara són fruit dels crits de l’“ A por ellos ” i “ Que nos dejen actuar ”. A banda dels agents imputats, també hauré de declarar com a investigat. És una cortina de fum per restar importància al que realment importa: em van treure un ull amb una bala de goma, prohibides des del 2014 a Catalunya. No m’he d’amagar de res. Donaré explicacions sobre el que va passar amb el cap ben alt.