JUDICIALITZACIÓ
Política21/12/2019

Rosa María Seoane, la responsable d’Adif que va pujar al tren del Procés

L’advocada de l’estat en el judici de l’1-O pot ser ara clau per a la investidura de Pedro Sánchez

Marc Toro
i Marc Toro

BarcelonaEl 20 de novembre del 2018 una esllavissada va fer descarrilar un tren de Rodalies a Vacarisses (Vallès Occidental) amb el balanç d’un mort i una cinquantena de persones ferides. Tant el govern espanyol com Renfe en van responsabilitzar les pluges, mentre que Adif va assegurar que havia revisat la zona de l’accident el dia anterior i no hi havia trobat cap risc de despreniment. La secretària general de la gestora pública de la xarxa ferroviària espanyola era llavors Rosa María Seoane (1972), que tan sols uns dies després es convertiria, també per accident, en representant de l’Advocacia de l’Estat en el judici del Procés al Tribunal Suprem. Malgrat que la sentència es va dictar fa un mes, l’atzar ha volgut que el protagonisme inesperat de Seoane torni ara a omplir titulars: ERC ha aturat les negociacions per a la investidura amb el PSOE a l’espera de conèixer l’opinió de l’advocada de l’Estat sobre el reconeixement que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet de la immunitat de l’exvicepresident Oriol Junqueras.

Llicenciada en dret per la Universitat Complutense de Madrid, Seoane ha fet carrera als serveis jurídics de l’Estat. Entre el 2000 i el 2003 com a responsable de l’Advocacia a Osca i, després de passar per l’Audiència Nacional i l’Agència Estatal d’Administració Tributària, va exercir com a advocada de l’Estat en cap a la Comunitat de Madrid entre el 2015 i el 2017. Va ser aquest últim any quan va fer el salt a Adif, on s'hi va estar de manera gairebé fugaç. El desembre del 2018 la responsable del servei jurídic de l’Estat, Consuelo Castro, la va nomenar representant al judici contra els presos polítics en substitució d’Edmundo Bal, que després de la instrucció del cas es negar a rebaixar l’acusació als líders independentistes de rebel·lió -en la línia de la Fiscalia- a sedició.

Cargando
No hay anuncios

Bal va acabar a les files de Cs com a fitxatge estrella, i Seoane de guest star de les sessions al Suprem. La seva actitud dubitativa i la seva insistència en aspectes concrets d’alguns dels interrogatoris van provocar tant les queixes de les defenses com diversos tocs d’atenció del president del tribunal, Manuel Marchena. “Deixi de repreguntar. No intenti que la resposta s’acomodi al que vostè espera”, li va retreure durant l’interrogatori a l’exconseller d’Interior Joaquim Forn.

Les seves conclusions al judici, en el qual va admetre que no es podia “considerar provat l’ús de la violència com a element estructural del pla dels acusats”, van nodrir una petició de penes de fins a 12 anys per sedició i malversació que es van ajustar bastant al veredicte final del tribunal. Un desenllaç davant del qual es va confessar “molt satisfeta i orgullosa”, en declaracions al portal Nius Diario. “Si no arribem a defensar la sedició, podríem estar davant d’una sentència absolutòria”, va afegir l’advocada.

Cargando
No hay anuncios

Semblava que aquell era el final d’un procés difícil “fora i dins” del judici, però aquesta setmana torna a haver d’afrontar una forta pressió. En els pròxims dies s’haurà de pronunciar sobre la situació d’Oriol Junqueras després que la justícia europea hagi conclòs que se l’hauria d’haver reconegut com a eurodiputat. Malgrat que Seoane ja havia defensat en el seu dia que s’havia de permetre al líder d’ERC anar a recollir les seves credencials com a europarlamentari electe, els republicans estan pendents de la nova opinió que manifesti per donar continuïtat o no a les negociacions amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez. De la mateixa manera que després de l’accident de Vacarisses el govern socialista va dir als republicans que augmentar la inversió en Rodalies depenia del seu suport als pressupostos generals de l’Estat, ERC posa ara la investidura de Sánchez -i la sort del diàleg- en mans de Seoane, viatgera inesperada en el tren del Procés.