Villarejo assenyala Rajoy: "L'operació Catalunya es dissenya des de les entranyes de la Moncloa"

Madrid“L’operació Catalunya es dissenya des de les entranyes de la presidència del govern espanyol. La tira endavant la vicepresidenta que controlava el CNI [Soraya Sáenz de Santamaría]. Nosaltres, juntament, amb la Guàrdia Civil i el CNI, ho estructurem i cadascú tenia la seva funció”. Amb aquestes paraules ha dibuixat l’excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, l'arquitectura de la trama de l’Estat contra el sobiranisme iniciada la primavera del 2012. “Era una operació de calat. Va molt més enllà d’un grup parapolicial”, ha advertit durant la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés. Es tractava d’impedir que “una part ben organitzada i estructurada d’Espanya, que era Catalunya, mantingués les possibilitats d’independitzar-se”, ha assegurat. 

L’excomissari ha vacil·lat quan el portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, li ha preguntat si va parlar amb l’expresident espanyol Mariano Rajoy sobre aquesta qüestió. “Crec que sí”, ha dubtat, i ha deixat clar que li va arribar una felicitació de part seva, si bé no ha concretat si la hi va traslladar ell directament o a través d’algú altre. El diputat socialista volia saber si va ser l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, qui li donava instruccions sobre la guerra bruta contra Catalunya, però Villarejo ha insistit que el Centre Nacional d’Intel·ligència era qui dirigia aquesta “operació d’Estat”. Això sí, el dia a dia el gestionava amb alts càrrecs d’Interior i de la Policia Nacional, ha explicat. 

Villarejo ha posat molt d'èmfasi en el CNI –manté una guerra contra l’exdirector Félix Sanz Roldán, a qui acusa d’haver-lo sumit en la situació judicial que té ara, amb desenes de causes obertes–. Per exemple, ha assegurat que Sáenz de Santamaría va intentar un apropament a través dels serveis d’intel·ligència amb persones com Josep Antoni Duran i Lleida, exlíder d’Unió, per “endolcir” les ambicions independentistes del seu llavors soci de govern a la Generalitat, Convergència. Aquí ha aprofitat per deixar caure que CDC va passar a demanar del 3% al 7% en comissions als empresaris a qui adjudicava obra pública per poder finançar la creació d’estructures del nou estat. “Els empresaris deien que era excessiu, que la independència era una entelèquia”, ha dit.  

L’ús de fons reservats

Malgrat els àudios publicats i el seu diari, ha negat que es fabriquessin proves contra dirigents del Procés, sinó que l’encàrrec que va rebre era el de “buscar coses amb transcendència judicial”. Ho ha emmarcat en “tasques d’intel·ligència”, les quals podien implicar destinar fons reservats. A la pregunta de quina podia ser la seva destinació, Villarejo ha posat d’exemple “organitzar tertulians o crear associacions aparentment contràries a l’independentisme”, insinuant així que el CNI podria haver finançat entitats com Societat Civil Catalana. Per trobar les urnes del referèndum, en canvi, no van servir els serveis secrets, li ha fet notar la cupaire Mireia Vehí. En aquest punt, però, Villarejo ha discrepat: “No van voler”. 

Aprofitant que el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, s’ha interessat pels fons reservats, Villarejo ha llançat un altre dard contra el seu enemic Sanz Roldán i ha deixat caure que viatja cada dos mesos a Abu Dhabi per tractar “problemes econòmics” amb Joan Carles I. L’excomissari ha criticat que l’Estat hagi volgut protegir l’emèrit “amagant o alterant” els seus errors, i que el que caldria fer és “corregir-los”. "Com?", s’ha preguntat el diputat republicà. Villarejo ha respost que la manera segura que no és “barrejant els comptes que muntava Sanz Roldán per barrejar fons reservats amb comissions”. És a dir, ha insinuat que l’exdirector del CNI s’embutxacava part dels diners que anaven destinats, per exemple, a entrar al domicili de l’examant de l’emèrit Corinna Larsen a Mònaco per robar-li informació que tingués sobre ell.

L’encobriment al monarca també involucra Andorra. El van aturar quan va informar que hi havia centenars de comptes d’espanyols al Principat perquè n’hi havia un de Joan Carles, tal com revelen àudios publicats aquest dimecres a El País. “Permeti’m que no...”, ha defugit Villarejo, escudant-se en el fet que depèn del que digui el CNI li tallarà el coll quan surti del Congrés.