PalmaDesprés de perdre les eleccions del 28 de maig, Francina Armengol ha fet un aterratge a la política estatal que no haurien imaginat ni els més optimistes.Com a presidenta del Congrés, càrrec per al qual va ser elegida dijous amb majoria absoluta, és la tercera autoritat d’Espanya. Armengol sempre ha fet bandera de la seva capacitat per dialogar, negociar i pactar, i la legislatura que està per venir posarà a prova precisament aquesta característica. Però, què més s’endú l’expresidenta del Govern a Madrid?
Experiència
Dues legislatures de govern, i sempre en coalició
Armengol va aconseguir ser presidenta del Govern dues legislatures seguides, un fet inèdit per a l’esquerra a les Balears. Però mai no ha pogut governar en solitari. El 2015 va governar en coalició amb MÉS per Mallorca i amb el suport extern de Podem, i el 2019 el partit morat sí que va formar part de l’Executiu. La presidenta del Congrés està acostumada a negociar, encara que els seus socis li han retret en nombroses ocasions la tendència que té el PSIB a fagocitar àrees que no li corresponen o a fer seus els èxits de les formacions amb les quals comparteix govern.
Federalisme
Defensa de la pluralitat de l’Estat i del paper de la perifèria
La necessitat d’implantar unes quotes de federalisme més grans a l’estat espanyol ha estat una constant en el discurs d’Armengol a diferents nivells. D’una banda, la presidenta del Congrés ha reivindicat una reforma de la Constitució per avançar cap a una organització federal d’Espanya –així ho va fer en el seu discurs del dia de la Constitució l’any 2020. Perquè, per molt que els partits independentistes hagin mirat amb bons ulls el seu nomenament al capdavant de la Cambra Baixa, Armengol ha argumentat que és precisament el federalisme el que pot garantir la unitat d’Espanya. D’altra banda, també ha reclamat més capacitat de gestió per a les comunitats autònomes en l’àmbit econòmic. Així va quedar palès quan les Balears es varen sumar a altres comunitats autònomes a l’hora de criticar la manca de decisió per gestionar els fons europeus. Pel que fa a les Illes, Armengol ha posat sobre la taula el concepte de ‘federalisme intern’. Així ho va fer durant la tramitació parlamentària de la llei de consells l’any 2022. Ara bé, la defensa d’aquest federalisme interior no ha servit per traspassar les competències de transport terrestre al Consell de Mallorca, que encara les espera.
No tot el PSOE es pot col·locar en aquest vessant federalista, que sí que comparteix, per exemple, l’expresident del País Valencià Ximo Puig. Aquesta via sempre ha depès de la necessitat d’arribar a acords amb partits de l’òrbita sobiranista –el programa per a les eleccions de juliol no hi inclou cap referència–. I han estat els territoris perifèrics els que més han empès en aquesta direcció. Basta recordar la trobada entre Armengol i Puig el juliol de 2021, quan ambdós eren presidents autonòmics i varen acordar reivindicar plegats un model federalista.
Article 155
Contrària a l’aplicació d’aquesta mesura a Catalunya
Dins del marc conceptual federalista, Armengol es va posicionar l’any 2017 en contra de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per intervenir l’autonomia de Catalunya. La presidenta delCongrés no va criticar llavors que el PSOE votàs a favor de la mesura del govern de MarianoRajoy, però sí que va deixar clar que la considerava “un fracàs del diàleg i de part de la democràcia”. “La declaració unilateral d’independència no resol el problema de fons i la reacció de l’altre costat –el 155–, tampoc”, va dir, a més de reclamar el diàleg com a via per solucionar el conflicte polític amb Catalunya.“No hi ha altra via que asseure’s en una taula i cercar l’entesa i l’acord”, va manifestar, un plantejament que li deu haver facilitat el nomenament, ja que la seva figura no generava les mateixes reticències que d’altres, com és el cas de Meritxell Batet, entre les files d’ERC i Junts.
Català
Clarobscurs en la defensa de la llengua pròpia
Armengol ha arribat a la presidència del Congrés anunciant que es podran fer servir el català, el basc i el gallec a la Cambra Baixa. En aquest punt cal recordar que les primeres mesures del primer Govern del Pacte de l’any 2015 varen ser derogar la Llei de símbols –la norma que prohibia penjar llaços quadribarrats en defensa del català a les escoles– i enterrar el decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), que imposava un model de trilingüisme a l’ensenyament a costa d’arraconar el català. D’aquesta manera es continuava amb el Decret de mínims, que estableix que la llengua pròpia s’ha d’utilitzar com a mínim el 50% de l’horari escolar, ara en perill per l’acord del PP i Vox que pretén implantar la llibertat d’elecció de llengua als centres educatius. Posteriorment, també va recuperar l’exigència del català com a requisit per accedir a la funció pública.
D’altra banda, però, hi ha hagut moments en què Armengol no ha estat tan ferma en la defensa de la llengua pròpia. En el darrer procés d’estabilització d’uns 4.000 professionals sanitaris, el Govern els va intentar eximir del coneixement del català. Armengol va justificar aquesta mesura al·legant que “la salut és el primer de tot”. La pressió d’entitats com l’OCB i Plataforma per la Llengua, i de MÉS per Mallorca, va fer rectificar la presidenta. Els ecosobiranistes també varen haver d’insistir molt perquè el Govern posàs en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics, un any i mig després d’haver-se pactat.
Republicanisme
Va reclamar un referèndum després de l’abdicació de JoanCarles I
La nova presidenta del Congrés va reclamar que es fes un referèndum perquè la ciutadania pogués triar entre monarquia o república l’any 2014, després de l’abdicació de JoanCarles I, que va veure com una “oportunitat” perquè el poble pogués escollir. Llavors es va declarar republicana, encara que va manifestar respecte pel paper que el rei emèrit havia jugat en la història d’Espanya. Quan ja era cap de l’Executiu, l’any 2018, es va mostrar a favor de debatre un referèndum sobre la mateixa qüestió al Parlament. “Jo estic a favor que es debati de tot al Parlament. Després ja ens posicionarem”, va dir.
Discrepàncies
Disconformitat amb la decisió de Pedro Sánchez respecte del Sàhara
Les vegades que Armengol ha manifestat discrepàncies amb PedroSánchez han estat molt puntuals, i una de les més sonades va ser quan el president espanyol va donar suport a la proposta d’autonomia per al Sàhara occidental que va fer el Marroc. “L’esforç ha de ser per aconseguir el Sàhara lliure, el més just per a aquest poble”, va assenyalar. La Moncloa va atribuir aquest desacord a les circumstàncies personals d’Armengol, que acull dos joves sahrauís. La política mallorquina ha estat molt reivindicativa amb la necessitat de reformar el sistema de finançament autonòmic, un objectiu que encara no s’ha assolit i que també reclamen altres comunitats. De fet, aquesta serà una qüestió clau per negociar la investidura de Pedro Sánchez amb ERC i Junts.
Relacions
Bona sintonia amb el president de la Generalitat de Catalunya
Francina Armengol manté una bona relació amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Ambdós varen fer front comú per reclamar més recursos durant la pandèmia i demanar quotes específiques per a la producció audiovisual en català. De fet, mitjans de comunicació de la dreta han considerat que l’elecció d’Armengol per ser presidenta de la Cambra Baixa ha estat un ganxo de Pedro Sánchez per a l’independentisme, i també per l’aval d’haver governat dues legislatures en coalició amb un partit sobiranista com MÉS per Mallorca.
Així la veuen socis, companys i rivals
“En el tracte personal és directa, afable i simpàtica. És còmode fer feina amb ella en el dia a dia, però després has de mantenir la teva posició, perquè el que fa normalment és apropiar-se del nostre discurs d’esquerres, de defensa de la llengua i el territori”. Amb aquestes paraules descriu el diputat de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, la presidenta del Congrés, Francina Armengol. Vidal va ser conseller de Medi Ambient la primera legislatura del Pacte i a hores d’ara lamenta que aquest càrrec allunyarà Armengol de l’agenda balear. Una afirmació amb la qual no està d’acord qui va ser vicepresident del Govern fins a les eleccions de maig, Juan Pedro Yllanes. “S’endú tota la seva experiència i defensarà la seva filosofia política. Tenir-la com a presidenta delCongrés pot facilitar les coses aquesta legislatura”. Yllanes també remarca el seu bon tarannà, però avisa: “Quan el galliner es desboqui, serà tan dura com ella pot ser-ho.Quan arriba a un punt de saturació, no té cap problema a pegar un cop de puny a la taula”.
Companys de files al PSIB com Cosme Bonet i Pere Joan Pons remarquen el seu idealisme. “Creu que des de la política es poden canviar les coses, i tal vegada l’hauria de dominar més el pragmatisme”, diu Bonet. “No es pot negar que té un projecte polític i la seva dimensió es va expressar molt bé en el seu discurs. Té una fotografia del que hauria de ser una Espanya plural que va més enllà de la nostra comunitat”, assenyala per la seva banda Pons.
Quant al PP, partit que ha abanderat l’oposició al Govern d’Armengol durant vuit anys, es recorda que, malgrat la seva experiència al capdavant de l’Executiu, “no en té gens en aquesta mena de llocs de responsabilitat”. A més, els populars apunten que, “malgrat que sembla que té un guant de seda, pega uns cops de puny importants”. Així mateix, els populars l’acusen de no haver reconegut cap error en la seva gestió. “I això que ha perdut les eleccions”, diuen.
