Salvar la crisi de la monarquia danesa: Frederic X serà coronat enmig d'una polèmica d'infidelitat

BarcelonaUn conjunt de circumstàncies han precipitat la història del Regne de Dinamarca. Per a sorpresa de tots els danesos, el missatge de la reina Margarida d'aquest 31 de desembre no va tenir els habituals desitjos de la benvinguda d'un nou any. A la televisió pública danesa, la sobirana va anunciar que abdicava i es coronaria el seu fill Frederic. La cerimònia serà aquest diumenge, 14 de gener, el mateix dia que es compliran 52 anys del seu regnat. Margarida passarà el pes de la Corona al seu primogènit, en un context d'incertesa i de tensió familiar.

"He decidit que ara és el moment adequat. El 14 de gener del 2024 faré un pas enrere com reina de Dinamarca. Li deixo el tron al meu fill, el príncep hereu Frederic", va dir Margarida. I va aguantar uns instants la mirada a la càmera, conscient del canvi de guió que suposaven aquestes paraules per a la història de Dinamarca. Serà la primera reina dona del país nòrdic que abdicarà. Cal remuntar-se al 1523, amb Christian II, per trobar algun monarca danès que decidís abdicar mentre era viu.

Fins ara, Margarida era una de les monarques europees amb més popularitat al seu país. En un sondeig publicat el 18 de desembre, els danesos van escollir la reina com la membre de la família reial preferida en un 38%; al darrere hi havia el seu fill, amb un 29% dels vots, seguit de la seva dona, amb un 15%. Tot i els 83 anys de la monarca, Margarida sempre havia reafirmat el seu desig de no abdicar en vida sota cap circumstància. Però hi ha qui apunta que alguns esdeveniments recents han fet precipitar una decisió que ningú preveia i, encara menys, a tan curt termini.

Els escàndols de Frederic

El protagonisme del fill de Frederic en la seva coronació com a major d'edat va durar poc temps: el seu pare es va convertir en el protagonista d'un dels safareigs més grans de la monarquia danesa. A principi de novembre el futur rei i Genoveva Casanova van deixar-se veure pels carrers de Madrid durant tres dies; també els acompanyaven personal de l'ambaixada fent el paper de guardaespatlles. Que no portés els seus escortes indica que el viatge de Madrid no era oficial, sinó personal. Des de la casa reial es va emetre un comunicat ambigu sobre les fotografies que havia publicat en exclusiva la revista Lecturas i que s'havien escampat en una llarga llista de capçaleres internacionals. Però aquesta no és la primera notícia d'aquest tipus que es publica de Frederic i això, al llarg dels anys, ha debilitat la seva popularitat.

La seva dona i llavors encara princesa Mary era en aquell moment de viatge oficial als Estats Units. Després de complir amb les obligacions institucionals, va recollir els seus fills Vicenç i Josefina i se'ls va emportar a la seva terra natal, a Austràlia, per protegir-los de l'escàndol mediàtic iniciat per la infidelitat de Frederic. Després del parèntesi, la mare i els dos fills van tornar a Dinamarca com si no hagués passat res. Però mentre des de fora Mary s'esforçava per conservar la imatge de fermesa i continuïtat de la institució, per dins es corcava l'estabilitat interna de la monarquia danesa.

Hi ha qui apunta que hauria estat precisament la princesa consort qui hauria precipitat el canvi de regnat. "O som reis o això s'acaba", és com Luis Pliego, director de la revista Lecturas, explica l'abdicació de Margarida II. La reina de Dinamarca i Mary sempre han tingut una molt bona complicitat i, de fet, va ser decisió de la monarca atorgar a la seva jove la responsabilitat de princesa regent, de manera que és la primera persona sense llaços sanguinis amb la dinastia que ha exercit el paper de sobirana. Però aquesta no és l'única raó que podria haver motivat la decisió de la reina de Dinamarca a passar la corona al seu fill.

Enguany Christian de Dinamarca, el net de Margarida, també ha arribat a la majoria d'edat. Com Elionor en el cas de la monarquia espanyola, Christian ha jurat la Constitució danesa, i la institució s'ha encarregat de popularitzar el paper de l'hereu en un intent de modernitzar la institució. Amb el següent successor major d'edat i instruït per regnar, Margarida pot respirar una mica més tranquil·la.

La litúrgia de l'abdicació i coronació

Els actes previstos per al 14 de gener no tindran res a veure amb l'última coronació europea, la de Carles III. La commemoració del final dels 52 anys de regnat de Margarida durarà tres dies, se celebraran diferents actes i es faran nombroses aparicions públiques. Però el gran dia serà diumenge. Frederic i Mary, acompanyats del seu fill i futur príncep Christian, sortiran del Palau d'Amalienborg per arribar a Christiansborg, on se celebrarà el Consell d'Estat perquè les tres generacions assumeixin els seus nous rols.

L'abdicació i consegüent coronació també estaran marcades per absències. Cada família és un món i és en els moments de més expectació i litúrgia quan les absències i presències queden en evidència. Aquest serà el cas de Marie Cavallier, la dona de Joaquim, germà petit de Frederic. "El príncep Joaquim hi serà, però els nens estaran a l'escola i no hi ha cap motiu especial perquè hi deixin d'anar", és el que la cap de premsa del Palau Reial danès, Lene Balleby, ha publicat. Marie, encarnant el paper de Meghan en la monarquia danesa, es quedarà a Washington amb els seus fills fent vida normal.