L'habitatge de lloguer social: l'eterna promesa (congelada) dels governs

MADRIDA les portes d'unes eleccions municipals i, en alguns llocs, autonòmiques, l'habitatge està en boca de tots els partits. En menys d'una setmana, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès mobilitzar fins a 93.000 pisos, alguns d'ells per construir, destinats al lloguer social. Si el compromís s'acabarà materialitzant o no, se sabrà més endavant; en tot cas, la història recent deixa dubtes al voltant de la promesa.

Espanya en sap, i molt, d'habitatge. Durant anys, la construcció d'obra nova va ser el motor econòmic. L'any 2005 l'estoc acumulat d'habitatge nou se situava en 195.184 cases. Només quatre anys després, el 2010, escalava a les 649.780, segons dades del ministeri de Transports consultades per l'ARA. Era un dels molts efectes catastròfics de la bombolla immobiliària. Un altre va ser l'oblit en què va caure l'habitatge protegit i el lloguer social: es van arribar a vendre paquets d'habitatge públic, i aquest representa avui un minso 2,5% del total. Són 290.000 cases, segons les últimes dades publicades, de l'any 2019.

Amb l'esclat de la crisi financera (2008), però, l'efervescència d'aquell miracle es va acabar. La construcció va caure en picat, mentre l'habitatge públic simplement es va congelar. Durant anys, anuncis com els que ha fet Pedro Sánchez aquesta setmana van desaparèixer dels titulars i no van començar a treure el cap, de nou, fins a l'any 2015, quan l'economia espanyola tornava a remuntar.

Un llarg historial de macroanuncis

A partir d'aleshores, però, la dinàmica del mercat habitacional a Espanya va canviar: de la cultura de la hipoteca es va passar al contracte de lloguer. L'Eurostat estima que entre el 2011 i el 2017 el règim de lloguer a Espanya va créixer un 13%. En paral·lel, creixien les rendes dels contractes i, per tant, l'esforç financer que havien de fer les famílies a final de mes.

Davant aquest escenari, els compromisos dels partits polítics ja no eren pluges de milions per construir i vendre habitatge, sinó diners per impulsar el parc públic destinat al lloguer assequible. La llista és llarga: el 2018, després de la moció de censura al PP, l'aleshores ministre de Transports, José Luis Ábalos (PSOE), anunciava el "Pla 20.000": 20.000 cases d'obra nova destinades al lloguer social. El 2019, just abans de les eleccions generals, el Partit Popular prometia 100.000 habitatges nous també per a lloguer social. El PSOE no concretava cap xifra, però sostenia que era "urgent" ampliar l'oferta d'habitatge assequible i assegurava que "ja estava en marxa" la construcció dels 20.000 pisos anunciats l'any abans.

El febrer del 2021, i ja sota el govern de coalició de PSOE i Unides Podem, Pedro Sánchez firmava un acord per "mobilitzar" 24.000 habitatges per a lloguer social en "punts calents". Aquell protocol també incloïa un acord amb la Sareb per la cessió d'habitatges a les comunitats autònomes. Eren 5.000 pisos que s'afegien als 10.000 habitatges posats a disposició l'any 2020 (a finals del 2020, però, només se n'havien cedit 3.000), és a dir, 15.000 en total.

La xifra màgica tornaria a aparèixer una mica més tard: el març del 2021, Ábalos (PSOE), com havia fet el PP l'any 2019, es posava com a objectiu aconseguir 100.000 habitatges destinats al lloguer social. Són els que es recullen al Pla Estatal d'Habitatge 2022-25. Ábalos prometia, en un termini de cinc anys, assolir els 24.000 pisos anunciats al febrer, a més de 20.000 pisos d'obra nova gràcies als fons europeus. També hi afegia els 15.000 de la Sareb explicats abans i 11.000 pisos més del fons social gestionat amb les entitats financeres. La resta, fins als 100.000, es volien aconseguir amb acords amb gestors privats i societats immobiliàries. Sánchez ha assegurat aquest dimecres des de la tribuna del Congrés que "60.000 pisos ja estan construïts o en procés de construcció".

Les promeses habitacionals també es donen en altres administracions. Recentment, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar la construcció de 10.000 habitatges de lloguer social en tres anys. I el candidat republicà a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha defensat un pla per construir 5.000 habitatges públics nous a l'any.

93.000 habitatges per al lloguer assequible

A tot això cal afegir-hi els 93.000 anunciats aquesta última setmana pel govern espanyol: 50.000 de la Sareb que es destinaran al lloguer social a través de diferents instruments, i 43.000 pisos (obra nova i rehabilitats) anunciats aquest dimecres i destinats també al lloguer assequible.

Pel que fa a aquest últim paquet, Pedro Sánchez ha detallat que es finançaran a través d'una línia de crèdit de l'ICO que serà de fins a 4.000 milions d'euros, procedents de fons europeus. L'anunci era un compromís que ja preveia el govern al Pla de Recuperació dels fons europeus. Al desembre, el govern espanyol ja va anticipar que part dels diners de l'addenda (un afegit pressupostari) que havia sol·licitat a Brussel·les (94.000 milions dels fons europeus entre transferències i préstecs) servirien per reforçar línies de crèdit de l'ICO (Institut de Crèdit Oficial) i, en particular, "les inversions per rehabilitar habitatge i els programes d'habitatge social i accessible per al conjunt de la població".

Brussel·les va ampliar els fons europeus en 7.000 milions d'euros en transferències, que se sumaven als 84.000 milions en préstecs. Fonts del ministeri d'Economia asseguren, però, que la partida anunciada aquest dimecres "és nova" i no es preveia al desembre.

En el cas dels 43.000 pisos, les actuacions, públiques o privades, de rehabilitació, construcció o compra de sòl per a construcció hauran de complir dues condicions: la d'eficiència energètica i que es destini l'habitatge construït al lloguer social o de preu assequible, o bé que se cedeixi en ús com a mínim durant 50 anys.

Unides Podem no sabia res de l'anunci

Sánchez ha volgut marcar perfil amb el soci minoritari dins el govern de coalició, Unides Podem, que en desconeixia els detalls. En declaracions als mitjans, la ministra de Drets Socials i secretària general de la formació lila, Ione Belarra, ha qualificat l'anunci de "preelectoral" i ha assegurat que cal mantenir la "influència política" d'Unides Podem perquè es compleixi el que s'ha promès. La prova és, ha dit, que s'ha trigat tres anys a desbloquejar la llei d'habitatge.

Objectiu: 20% de parc públic

Durant la seva compareixença, Sánchez ha reconegut que les polítiques d'habitatge a Espanya "han estat un fracàs". Davant d'aquest escenari, s'ha compromès a convertir l'habitatge en "el cinquè pilar de l'estat del benestar".

Espanya compta amb 290.000 habitatges socials, menys del 3% del total, una ràtio que se situa per sota del 9% de la mitjana a la Unió Europea, xifra que el mateix Sánchez ha qualificat de "vergonyosa". La intenció del govern espanyol és ampliar aquest parc públic fins al 20% durant els pròxims 20 anys, segons es recull a la llei d'habitatge.

Crítica de l'oposició

La portaveu del Partit Popular al Congrés de Diputats, Cuca Gamarra, ha carregat amb duresa contra l'anunci: "Fa cinc anys que fa anuncis, però cap veritat", ha dit. El PP també ha recriminat al govern espanyol que una part dels pisos se situïn en zones amb poca demanda i zones no tensades. El PP ha aprofitat els anuncis del govern espanyol per presentar la seva pròpia estratègia en matèria residencial: els d'Alberto Núñez Feijóo han promès una ajuda única de 1.000 euros a joves per a les despeses de la compra o del lloguer d'un habitatge.