Sánchez no convenç ERC ni els seus socis amb l'anunci de reforma de la llei del CNI

El president espanyol ofereix augmentar el control judicial sobre l'espionatge

f220013e213edb483bfceb7ca335473b07071de4w
6 min

MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous al Congrés de Diputats que impulsarà un canvi en la llei que regula el control judicial del CNI, que data del 2002, "per assegurar al màxim el respecte als drets individuals". Sánchez ha fet aquest anunci en el marc de la compareixença sobre el cas Pegasus que van impulsar la resta de partits, i en la qual ha aprofitat tant per carregar contra el PP com per defensar la seva aposta pel diàleg amb Catalunya. Tot i això, l'anunci no ha convençut els independentistes catalans i la resta de socis d'investidura, que s'han mostrat decebuts i han considerat que les explicacions eren insuficients. La crisi entre el PSOE i els seus socis, doncs, està lluny d'haver quedat resolta.

"El govern reformarà la llei de control judicial del CNI en la línia de les recomanacions del Defensor del Poble i tenint en compte també les conclusions del Parlament Europeu en aquesta matèria", ha dit Sánchez just després d'anunciar que l'executiu també presentarà una nova llei de secrets oficials, una demanda històrica de partits com el PNB i que estava ja prevista al pla normatiu. Aquesta llei data del 1968, en plena dictadura franquista, i porta la firma de l'almirall Carrero Blanco. En paral·lel, el president espanyol també ha avançat que s'augmentaran els recursos del CNI per poder fer front a les amenaces de ciberseguretat.

¿I per on pot anar el canvi que proposa Sánchez a la llei del CNI? Doncs bàsicament per augmentar el control judicial, que ara només depèn del vistiplau d'un magistrat designat pel Tribunal Suprem, que és qui autoritza les intervencions telefòniques. El PNB, per exemple, proposa que siguin almenys tres els jutges que avalin les escoltes, i no només un, com passa ara. A més a més, segons denuncien els experts, el jutge no té manera de controlar les intervencions un cop estan en marxa. En tot cas, aquesta promesa de Sánchez ha resultat decebedora per a ERC. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha indicat que no s'han aclarit les principals incògnites: "No val minimitzar i deixar passar el temps. Només explicacions clares i responsabilitats", ha piulat.

Defensa de l'espionatge

I és que a la resta de la intervenció Sánchez no ha ofert cap novetat sobre l'escàndol de l'espionatge. El president espanyol s'ha limitat a fer una defensa tancada de la gestió de la crisi que ha fet el govern, un atac furibund a la instrumentalització de les institucions per part del PP i una reivindicació dels fruits que ha donat la seva política de diàleg amb Catalunya. Pel que fa a l'espionatge amb Pegasus, Sánchez ha insistit que el CNI només va intervenir, amb aval judicial, els telèfons mòbils dels 18 independentistes reconeguts per la directora dels serveis secrets en la comissió de fons reservats, entre ells el de l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès. Però ha insistit que va ser sense coneixement de l'executiu: "El govern no coneix ni decideix sobre les decisions operatives del CNI. Això podia passar amb un altre govern, però no amb aquest. I els garanteixo que no passarà", ha assegurat.

Això sí, Sánchez ha posat en dubte l'informe de Citizen Lab sobre la intrusió del programa Pegasus en els mòbils de 65 independentistes catalans i bascos, i ha recalcat que aquesta institució canadenca reconeix en el seu informe sobre el Catalangate que no es pot atribuir el hackeig a cap institució específica (tot i que sí que diu que el programa només pot ser adquirit per organismes estatals). "El CNI va sol·licitar al magistrat la intervenció de 18 de les persones al·ludides a l'informe de Citizen Lab. No 65, van ser 18, amb ple respecte a la legislació vigent i amb motius fonamentats que la feien necessària", ha dit. I a continuació ha afirmat: "No hi ha cap causa política, cap raó d'estat que justifiqui la suspensió de drets fonamentals", en referència a l'espionatge sense aval judicial, del qual no s'ha fet responsable, però tampoc ha dit que s'investigarà.

Les paraules de Sánchez han estat contestades pel mateix director de Citizen Lab, Ronald Deibert, que ha denunciat que ningú del govern espanyol s'hi ha dirigit per preguntar sobre el seu informe.

Recordem que a les interlocutòries judicials es justificava la intervenció del llavors vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè se'l considerava "coordinador" dels CDR. I que, a més, als diputats de la comissió de secrets oficials se'ls van ensenyar altres interlocutòries amb els noms ratllats perquè no coincidien amb cap dels citats en l'informe de Citizen Lab. Tot i això, el president espanyol ha lamentat que aquest escàndol hagi "minat" la confiança política de la Generalitat, i ha insistit en la seva aposta pel diàleg per resoldre el "conflicte polític". "Hi ha d'haver menys judicialització i més política, però això no serà ràpid, necessitarà molt de temps i no estarà exempt de dificultats o desacords com el que estem abordant, però no és excusa. Els problemes que sorgeixin en el diàleg es resoldran amb més diàleg", ha conclòs.

En tot cas, l'objectiu principal dels atacs de Sánchez ha estat el PP. Tota la primera part del seu discurs, uns 20 minuts, ha estat dirigida a recordar els casos de corrupció dels populars i la instrumentalització de la "policia patriòtica" per entorpir les investigacions judicials i perseguir adversaris polítics. Ha citat, per exemple, la informació sobre el fals compte a Suïssa del llavors candidat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona Xavier Trias. Aquesta ha estat la manera de Sánchez d'esquivar els atacs de la dreta, que aquest dijous s'ha alineat sovint amb els socis del PSOE per reclamar més transparència sobre el que va passar. Així, per exemple, la portaveu popular, Cuca Gamarra, ha insistit en saber quina informació es va sostreure del mòbil de Sánchez amb Pegasus per saber si algú el podria estar sotmetent a "xantatge".

Malestar de Rufián

Tot i això, la gran incògnita era si Sánchez aconseguiria reconduir les relacions amb els seus socis i la resposta ha estat que no. El portaveu republicà, Gabriel Rufián, ha començat la seva intervenció plantejant una pregunta: "Què hi ha vingut vostè a fer, aquí, avui?" A continuació, Rufián ha plantejat algunes de les qüestions que el govern espanyol no ha respost. Per exemple: "Quina amenaça representava l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès?". O "Què s'ha fet amb aquesta informació després que cap d'ells [els espiats] hagi anat a la presó?".

També ha estat especialment crític amb Sánchez el portaveu del PDECat i un dels espiats segons Citizen Lab, Ferran Bel. "Vostè avui no ha millorat la situació, l'ha empitjorat. Estem decebuts. Ha demostrat molt poca empatia amb els 65 ciutadans que hem sigut espiats. Què pensa fer a part de dir-nos que anem als jutjats?", ha dit l'exalcalde de Tortosa. També ha sigut contundent la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que ha aprofitat la seva intervenció per treure també el tema de la llengua. "Vostès firmen pactes a Catalunya a favor del català mentre aquí aproven lleis, com la llei Celaá, que hi van en contra". Nogueras ha denunciat que el pactes d'ERC i el PSOE han "anestesiat" la societat catalana, però s'ha mostrat convençuda que "més d'hora que tard la societat tornarà al carrer a rematar la feina que vam començar el 2017".

Cos a cos amb el PP

Els grups bascos no han sigut més condescendents que els catalans. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, s'ha preguntat "si és legítim que s'espiï algú per orientar la seva acció política a la independència" o si es pot considerar la majoria de la població catalana "una mena d'enemics interns". També la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, ha exigit que s'aclareixi l'escàndol i ha afirmat que "una democràcia no espia els seus adversaris".

En el torn de rèplica Sánchez no ha ofert cap novetat ni s'ha guardat cap cop amagat. El president espanyol ha buscat el cos a cos amb el PP i fins i tot ha reivindicat el paper del PSOE el 2017, quan va donar suport a la intervenció de l'autonomia catalana a través de l'article 155 de la Constitució. I ha reclamat als independentistes, i singularment a ERC, que continuïn apostant per la via del diàleg. "Sabíem que trobaríem molts problemes en el camí, però els demano mirada llarga, perquè estem construint convivència", ha finalitzat.

Després del debat, però, ni els independentistes semblen satisfets ni hi ha data encara per a una pròxima reunió entre els dos executius. Això sí, la dinàmica parlamentària no sembla que s'hagi de veure afectada pel terratrèmol i els republicans simplement el que faran serà anar llei per llei. Una altra cosa, però, seran els pressupostos, que s'haurien de començar a tramitar després de l'estiu.

Topada Rufián-Asens: "Jaume, no vagis tant a Waterloo, va!"

El debat sobre Pegasus ha tingut una derivada en clau barcelonina protagonitzada per Jaume Asens i Gabriel Rufián. El portaveu d'En Comú Podem ha retret als republicans que suggerissin que Ada Colau s'havia aprofitat de l'espionatge a l'independentisme en plenes negociacions per formar govern a la capital catalana. "És molt lleig", ha dit Asens. Rufián aplaudia amb sornegueria des del seu escó. En el seu torn d'intervenció, el portaveu republicà ha respòs amb "dues paraules per a la seva vergonya: Manuel Valls". "Jaume, deixa d'anar tant a Waterloo, va!", li ha etzibat. Quan ha tornat a sortir a la tribuna, el president d'Unides Podem ha recomanat a ERC "Més Bildu i menys Junts" i Rufián ha tingut l'últim torn per tornar-s'hi. "M'ha quedat clar que li caiem regulinchi. L'important és que als seus votants no, així que faci-s'ho mirar", ha dit.

L'al·lusió a l'exili ha indignat Junts i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. "Anar a Waterloo a fer política o visites personals només molestava a qui ens vol aïllar i empresonar. Veig que ara també molesta a ERC. Em sap molt de greu. Sobretot, perquè si l'alternativa és anar tant a Madrid, ja en veiem els resultats. Avui mateix", ha piulat Puigdemont, el dia que el PSOE aprova la llei de l'audiovisual amb el PP tot i haver-se compromès a fer-ho amb els republicans a canvi del seu suport als pressupostos.

stats