Sánchez deixa la reforma del CNI en espera
El president espanyol acaba l'any sense reforçar encara el control dels serveis secrets
MadridDues novetats relacionades amb l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus han coincidit aquesta setmana passada. Una és que els Mossos van acreditar que l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès va tenir punxat el telèfon sense autorització judicial i l’altra és que el Consell General del Poder Judicial ha tornat a confiar al magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem Pablo Lucas el control judicial del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Aquest dilluns, quan Pedro Sánchez comparegui per fer balanç del segon semestre de 2024, no podrà dir que hagi avançat en la seva promesa de reformar la llei per reforçar el control als serveis secrets.
El maig de 2022 el president espanyol va anunciar dues mesures amb l'objectiu de donar per tancada la crisi amb ERC pel Catalangate: una era reformar la llei de secrets oficials per posar una certa transparència en qüestions que es tanquen en un calaix. El PSOE va arribar a fer una proposta per escurçar terminis a l’hora d’aixecar el secret de determinades matèries, però l’avançament electoral del 23-J va provocar que decaigués la iniciativa. D’altra banda, Sánchez va prometre reforçar el control del CNI per part dels tribunals, que amb el cas Pegasus s’ha constatat que els serveis d’intel·ligència pràcticament tenien barra lliure per intervenir telèfons.
Aquesta és una batalla particular del PNB que, legislatura rere legislatura, presenta modificacions en aquesta línia. Ara hi ha dues proposicions en tramitació, però el termini per presentar esmenes es va allargant i no es desencallen les reformes. L’independentisme ha deixat de pressionar el govern espanyol amb el cas Pegasus, mentre avança la causa judicial en la qual està investigada Paz Esteban, l’exdirectora del CNI que va portar al Congrés les interlocutòries que sí que permetien la intervenció de comunicacions a dirigents del Procés. L’última vegada que el govern espanyol s'hi va pronunciar, a principis de 2024, va dir que aprofitaria les iniciatives impulsades pel PNB per introduir els compromisos pendents. Caldrà veure si s’activarà aquest 2025.
Sánchez compareixerà aquest dilluns a la Moncloa i presumirà d’haver tancat el primer any de legislatura amb 21 lleis aprovades, malgrat la dificultat que sovint té per tirar-les endavant al Congrés. Aquesta última setmana n'ha sigut un exemple: el PSOE va aconseguir donar llum verda definitiva a la reforma fiscal i a una llei sobre el servei públic de justícia, tot i el soroll de la dreta.
Bonificació del transport públic
El president espanyol també anunciarà diverses mesures com la pròrroga de sis mesos de les bonificacions al transport públic: un 50% als títols multiviatge de Rodalies i mitjana distància, així com a les línies estatals d’autobús. També se subvenciona en un 30% el transport urbà i interurbà de titularitat autonòmica i municipal sempre que les altres administracions aportin un 20% addicional. El govern espanyol també aprovarà dos nous decrets per mantenir el gravamen als beneficis extraordinaris de les energètiques, tal com va pactar amb les formacions d’esquerres del Congrés, si bé la convalidació posterior es preveu complicada perquè s'hi oposen tant Junts com el PNB d'entrada. També n’hi haurà un altre per equiparar la tributació del dièsel amb la de la gasolina, que va decaure durant la tramitació de la reforma fiscal. Finalment també es prorroga un any la prohibició de desnonar famílies vulnerables. Més enllà d'això, Sánchez tanca un any marcat per les causes judicials contra el seu entorn i polaritzen la relació amb el PP.