Sánchez enceta els contactes amb les autonomies

Madrid/ PalmaEl nou president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha anunciat que farà reunions amb alguns dels presidents autonòmics. Ahir a l’horabaixa, Francina Armengol tuitava que ja havia parlat per telèfon amb Sánchez i que es reunirien en breu. Damunt la taula, es preveuen qüestions com el model de finançament o el Règim Especial per a les Balears. Pedro Sánchez, va afirmar Armengol, “coneix perfectament les singularitats i necessitats” de les Illes.

A més, dos anys després de l’última reunió oficial (que va tenir una rèplica al cap de sis mesos, en secret), el president de la Generalitat de Catalunya també trepitjarà la Moncloa per reunir-se amb el cap de l’executiu espanyol. Així ho van acordar ahir Quim Torra i Pedro Sánchez en una trucada telefònica del president espanyol al català, que és el primer pas en l’anunciat canvi de to en les relacions entre tots dos governs. Tot i això, la Moncloa es va esforçar a remarcar que la trucada s’havia produït en el marc de la interlocució de Sánchez amb tots els presidents autonòmics, anunciada just després de la primera reunió del consell de ministres del nou president espanyol. L’estrena va tenir Catalunya al centre de l’agenda, però no s’hi va concretar cap mesura. Sánchez iniciarà la ronda de reunions, sense donar prioritat especial a Torra, segons van explicar fonts de la Moncloa.

En una entrevista que l’ARA publicarà diumenge, Torra va celebrar que els equips del Govern i la Moncloa s’hagin posat ja a treballar en la trobada. “No es tracta de fer una foto, treballem bé la reunió”, va destacar el president català, que va demanar a Sánchez prendre “riscos” per trobar-se en assumptes com les lleis socials o els drets i llibertats civils. Amb tot, Torra, sap que per arribar a acords caldrà temps: “Espero sortir d’aquesta reunió amb la perspectiva de fer-ne una altra”.

De moment, però, la Moncloa no ha tingut gests importants ni amb les Balears ni amb Catalunya. Les Illes han quedat, de moment, sense ministres ni càrrecs rellevants al govern espanyol.

La reunió del gabinet de Sánchez es va limitar a nomenar alguns dels càrrecs intermedis que van quedar cessats amb el canvi de ministres, i a fer una declaració d’intencions de l’executiu, que pretén encarar el mandat abraçant el diàleg amb totes les institucions i intensificar la presència d’Espanya a Europa.

Atents a Catalunya

Pel que fa Catalunya, l’executiu va donar l’ordre a les entitats financeres que ja poden processar pagaments de la Generalitat. La nova portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, va voler presentar aquest fet com un “gest” encaminat a la “normalització” i fins i tot va parlar que s’aixecava el “control financer” a la Generalitat. Les paraules van generar confusió, perquè podia semblar que Sánchez hagués decidit, en el seu primer consell de ministres, aixecar l’única intervenció financera que queda en marxa a Catalunya des de l’aixecament del 155, aquesta setmana: la lligada al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), aprovada al 2015 i que Sánchez i Rajoy van acordar mantenir. Però no, es feia un pas tècnic imprescindible per posar fi de manera efectiva a la supervisió prèvia dels pagaments de la Generalitat, com estava previst. Un tecnicisme, que, tit i això, era presentat pel nou executiu com un element de desescalada. Aquesta no-notícia va ser l’única que va presentar Celaá en la roda de premsa.

A més, malgrat el compromís de reunió amb Torra, Celaá es va esforçar per defugir la imatge que el govern espanyol donaria prioritat a la interlocució amb la Generalitat i, de fet, Sánchez ha iniciat contactes amb altres presidents, com Armengol. La portaveu li esmenava la plana així, com a mínim parcialment, a la seva col·lega de gabinet, i responsable de la relació amb les comunitats autònomes, Meritxell Batet, que hores abans havia assegurat que la prioritat era Catalunya.

El govern espanyol va deixar clar que la reunió amb Torra tindrà assumptes vetats, com l’autodeterminació, un plantejament que no agrada a la Generalitat.

Tot i les expectatives generades per la possibilitat que l’executiu del PSOE incentivi l’acostament dels presos polítics, Celaá va defugir aquesta responsabilitat, i va dir que l’assumpte depenia del jutge instructor -en aquest cas, Pablo Llarena. Segons la també ministra d’Educació, el govern no hi pot fer res. El que és cert, però, és que l’acostament pot ser a proposta d’Institucions Penitenciàries, un organisme que depèn del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que a jutjar per les paraules de la portaveu, no té intenció, per ara, de moure fitxa.

Per la seva banda, la portaveu del Govern Elsa Artadi tampoc no va voler situar l’apropament dels presos al centre del diàleg amb el govern espanyol. “Nosaltres els volem lliures i no ens mourem d’aquí”, va respondre taxativa. Una opinió, de fet, que compartia a Twitter Jordi Sànchez, pres a Soto del Real. “Els presos i exiliats no som ni podem ser el centre del diàleg. No som el problema que ens ha fet arribar fins aquí. Som una part de les víctimes. No podem ser ni la justificació del diàleg ni l’eix central de cap acord”. A l’espera que el govern espanyol mogui fitxa, ahir Artadi va mostrar-se prudent a l’hora d’allistar les petiicons de l’executiu català. “Esperem una oferta. Volem saber quin projecte té per Catalunya el nou president”.

Malgrat els gestos, el govern espanyol manté l’ambigüitat sobre quina serà la seva aposta per resoldre el conflicte a Catalunya, tot i que ahir ja va posar-se la bena abans de la ferida per blindar-se davant les crítiques del PP i Ciutadans. La ministra Batet va afirmar en declaracions a Antena 3 que el govern espanyol no entrarà “al mercadeig” amb Torra. L’únic objectiu, a parer seu, és “normalitzar” les relacions entre els executius. Així, tant Batet com la portaveu de la Moncloa van situar que qualsevol diàleg serà amb “la Constitució” a la mà, i Iceta -després de reunir-se amb Torra- va demanar explícitament a la independentisme que renunciï a la via unilateral. Els dos nous governs a Catalunya i a Madrid no abanderen, de moment, el mateix diàleg.