Sánchez endureix la llei per frenar els xiringuitos universitaris

BarcelonaEl govern espanyol ha iniciat un embat contra els xiringuitos universitaris, institucions que, a parer de la Moncloa, no compleixen prou requisits per poder donar titulacions superiors als seus alumnes. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha avançat aquest dilluns que l'executiu central aprovarà aquest dimarts al consell de ministres tramitar d'urgència un reial decret per "endurir" els criteris de creació de noves universitats.

L'objectiu de la mesura, segons el mateix Sánchez, és acabar amb "aquests xiringuitos educatius que no compleixen el nivell que s'ha d'exigir" a l'educació superior. "Una universitat no pot ser una màquina expenedora de títols, perseguirem les pràctiques que atemptin contra el prestigi de les nostres universitats, tant públiques com privades, perquè compleixin els nostres estàndards de qualitat i assegurin l'excel·lència dels professionals que ens cuiden i ens defensen", ha advertit el president espanyol. Sánchez ha fet aquestes declaracions des de l'acte En defensa d'una universitat de qualitat, clau per a l'ascensor social, celebrat a la seu d'Escoles Pies de la UNED a Madrid.

A partir d'aquest dimarts, doncs, quan està previst que s'aprovi el reial decret, serà més difícil obrir una nova universitat. Ara fa falta un informe favorable de la Conferència General de Política Universitària, i amb les noves mesures en caldrà un altre, elaborat per l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA) o les institucions autonòmiques equivalents. Aquest informe serà vinculant i independent. "Garanteix un control rigorós", ha afirmat Sánchez. Els requisits no acaben aquí: s'exigirà una massa crítica mínima de 4.500 estudiants durant els cinc primers anys d'exercici. Si no, la universitat no podrà continuar obrint les portes. També es demanaran més garanties de "solidesa econòmica": "Demanarem que s'assumeixi el compromís de disposar almenys d'un 10% de places d'allotjament universitari per facilitar l'accés a l'habitatge i s'exigirà experiència en la gestió universitària als seus promotors", ha puntualitzat Sánchez.

En matèria de recerca, el govern espanyol proposa que les universitats en línia es considerin d'àmbit nacional "perquè el seu radi d'actuació és a la pràctica tot el país". D'aquesta manera, només podran ser autoritzades amb l'aprovació de les Corts Generals "per reforçar la supervisió i garantir-ne la qualitat acadèmica en benefici dels estudiants de tot el territori". "La universitat no pot ser una fàbrica de títols sense garanties", ha conclòs Sánchez.

Madrid i Andalusia

És en aquest moment que el president espanyol ha assenyalat alguns territoris en concret. Un d'ells és la Comunitat de Madrid, governada per la popular Isabel Díaz Ayuso, a qui Sánchez ha retret el fet d'haver "retallat gairebé un 30% del finançament a les universitats públiques". També ha llançat un dard a Andalusia, també governada pel PP: "El pressupost universitari fa sis anys que està completament congelat", ha etzibat Sánchez. Sobretot, el president espanyol ha criticat que la desinversió en l'educació pública hagi incentivat la creació d'aquests centres privats amb menys requisits d'excel·lència.

La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, també ha abonat aquesta tesi i ha carregat contra les comunitats que "asfixien" les universitats públiques. I aquestes declaracions ja han obtingut resposta de Díaz Ayuso en forma de publicació a les xarxes socials: "Les declaracions de la ministra amenaçant i denigrant les universitats privades són inacceptables i voregen la il·legalitat", ha afirmat la presidenta madrilenya.

La diferència de Catalunya

Tot i que l'anunci de Sánchez pot tenir un impacte destacat en el sistema universitari estatal, difícilment Catalunya notarà de manera directa els efectes d'aquest nou decret, ja que el català és un dels sistemes universitaris més estables de l'Estat. De fet, fa més de quinze anys que no es crea cap universitat nova. Tot i això, la nova norma sí que podria beneficiar les universitats catalanes en el sentit que, si s'endureixen els criteris per obrir universitats privades arreu de l'Estat, serà més difícil que hi hagi una fuga d'estudiants cap a institucions privades d'altres llocs d'Espanya o que imparteixin formació online.

A Espanya ja hi ha més universitaris que fan el màster a la privada que a la pública