Sánchez es reserva el lideratge de la gestió del fons de reconstrucció europeu

MadridPedro Sánchez va prometre una legislatura del diàleg i la pandèmia li ha ofert la possibilitat de reforçar les relaciones amb les comunitats autònomes, però a la seva manera i no a gust de tothom. Després de catorze conferències de presidents durant l'estat d'alarma via telemàtica, la quinzena ha sigut la primera presencial i ha confirmat els recels d'alguns líders amb la concepció de cogovernança del cap de l'executiu espanyol. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja va anunciar que no hi assistiria, entre altres motius perquè s'arribava a aquestes reunions amb "tot decidit", i en la mateixa línia s'ha expressat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en relació amb el mètode que s'utilitzarà per gestionar el fons de reconstrucció europeu. "Discrecional", ha dit.

Les ajudes de la UE eren un dels temes clau de la trobada a San Millán de la Cogolla (la Rioja) i Sánchez ha explicat que serà ell qui liderarà el repartiment. Encapçalarà una comissió interministerial i es constituirà una unitat de seguiment al gabinet de la presidència de la Moncloa. És a dir, capitanejada per la seva mà dreta, Iván Redondo. El paper de les comunitats, en canvi, se circumscriurà a la seva participació en una conferència presidida per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, on, a l'estil del comandament únic de l'estat d'alarma, hi podran presentar propostes de projectes però hauran de rebre el vistiplau del govern espanyol per tirar-los endavant. També podran participar en el debat a les conferències de presidents, que se celebraran mensualment, tal com ha decidit Sánchez. "Esperem que no sigui dirigida, sinó coparticipada", ha manifestat el lehendakari, Íñigo Urkullu, en relació amb la governança del fons europeu. El vicepresident català, Pere Aragonès, ha opinat que no tenia "sentit polític ni pràctic" que se centralitzés i ha augurat que, si aquest serà el camí, "fracassarà".

La reunió d'aquest divendres ha servit perquè el president espanyol exposés de manera preliminar el funcionament de les ajudes: el 90% dels 140.000 milions que pertoquen a Espanya s'articulen a través del Fons de Recuperació i Resiliència, que s'adjudicarà a partir de programes i projectes vinculats a la transició ecològica, la digitalització de l'economia, la recuperació de llocs de treball des d'una perspectiva d'igualtat de gènere i la cohesió territorial. Es poden començar a presentar propostes des de l'octubre fins al 30 d'abril del 2021. Barons del PP com la presidenta Ayuso i el president andalús, Juanma Moreno, s'han queixat que l'arribada dels fons estigui condicionada i han demanat que es puguin abonar depenent de les prioritats de cada lloc, però les regles les va establir la Unió Europea. Fonts de la Moncloa han lamentat que alguns presidents arribessin a la cimera amb la idea de "a mi quant em toca" i han insistit que no es tractava d'un repartiment, sinó d'una actuació conjunta i "interdependent".

Tant els líders del PP com el president espanyol, Pedro Sánchez, han coincidit a dir que s'han d'evitar desigualtats entre comunitats perquè, en paraules del cap de l'executiu, "no n'hi poden haver de primera i de segona". Ha enrarit el context la participació inesperada d'Urkullu, que ha sigut possible per l'acord a última hora per fixar l'objectiu de dèficit i la capacitat d'endeutament d'Euskadi. Presidents tant del PP com del PSOE han aprofitat l'avinentesa per criticar una "negociació a la carta" i han demanat poder determinar també els seus llindars, tot i que ni tan sols s'ha establert els que tindrà el govern espanyol per als pressupostos generals de l'Estat. Al setembre es reunirà el Consell de Política Fiscal i Financera per abordar aquest debat.

Les conseqüències del covid-19, amb una caiguda estrepitosa del PIB, han afegit incertesa econòmica i necessitats a les autonomies, que assenyalen la Moncloa. Aquest dijous van rebre una mica d'oxigen amb el pagament d'Hisenda de 13.000 milions d'euros: 6.000 milions corresponen al primer tram del fons covid-19, dotat amb 16.000 milions, i poc més de 7.000 milions es corresponen amb la liquidació del sistema de finançament autonòmic de l'exercici del 2018. En total, a Catalunya s'ingressen 2.329 milions d'euros. Alguns líders van pressionar Sánchez perquè s'arbitrés un nou model perquè els ajuntaments puguin fer ús del superàvit, i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) continua dividida i ha ajornat a dilluns la votació sobre una nova proposta d'Hisenda.

Torra, l'únic absent

La de Torra, doncs, ha acabat sent l'única baixa de la cimera i aquest matí ha argumentat que el seu deure "no és anar a fer-se fotografies sense contingut". La fotografia amb Felip VI, que ha presidit l'inici de la trobada i ha saludat tots els participants, va acabar de donar forma a la negativa del president. "No compartim que s'utilitzi una qüestió tan important i greu com la crisi sanitària per implicar-hi la casa reial espanyola, que avui està més qüestionada que mai", va afegir. El monarca ha sentit alguns crits de "¡Viva España y viva el rey!" de persones que eren als afores del recinte.

Més enllà de la coordinació pel fons europeu, també s'ha tractat de la situació estrictament sanitària i Sánchez ha reclamat als presidents que posin l'accent en el rastreig. El president ha aprofitat l'ocasió per suggerir que sol·licitin l'apli que es va posar en marxa a la Gomera i que, segons ha explicat, ha donat bons resultats perquè ha aconseguit doblar les dades dels rastrejadors manuals. A més, també ha comminat els líders autonòmics a actuar amb "rigor" contra els comportaments que en el context d'oci estan causant rebrots.