Sánchez es planteja reformar el CGPJ sense el PP: com es podria fer?

MadridLa decisió de Pedro Sánchez de quedar-se a la Moncloa iniciarà una sèrie de reformes que no ha anunciat però que els socis d'investidura ja li han plantejat. Sumar, Podem i les formacions sobiranistes defensen una reforma legal per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sense el PP i que deixi d'haver-hi una majoria conservadora a l'òrgan de govern dels jutges. En una entrevista a TVE aquest dilluns al vespre, el president espanyol s'obria a "explorar" solucions si Alberto Núñez Feijóo manté el bloqueig. Aquest dimarts, a la SER, hi ha afegit: "La responsabilitat del govern és renovar el poder judicial, i ho portarem a terme".

De quina manera? Sánchez no ho concreta i, de fet, encara vol esgotar el marge per arribar a un acord amb el PP. En canvi, des de la sala de premsa de la Moncloa, la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha denunciat que Feijóo té una "vocació absoluta de destrossar les institucions del país i ha apostat per rebaixar les majories per renovar el CGPJ. Podem ja ha registrat una iniciativa al Congrés per esquivar el PP. Com es faria?

Rebaixar majories i treure el Senat de l'equació

L'article 122 de la Constitució estableix que l'òrgan de govern dels jutges està format per 20 vocals, 12 dels quals escollits entre jutges i magistrats i 8 entre advocats i juristes. Sobre aquests últims, la carta magna estableix que 4 s'escullen al Congrés i 4 al Senat, amb una majoria de tres cinquenes parts. Per tant, això és inamovible i requereix que el PSOE i el PP es posin d'acord per nomenar-los. En canvi, l'elecció dels 12 vocals jutges està regulada per la llei orgànica del poder judicial, que també estableix que 6 es trien al Congrés i 6 al Senat, també per una majoria de tres cinquenes parts.

Així, les possibilitats de canvi són en aquesta normativa. Tal com ja van plantejar el PSOE i Unides Podem –però després ho van retirar–, es podria rebaixar la majoria de tres cinquenes parts a majoria absoluta, a fi que els partits del govern espanyol i els socis d'investidura siguin suficients per nomenar els 6 vocals jutges al Congrés. Ara bé, si això també apliqués al Senat el PP podria nomenar ell sol els 6 vocals que depenen de la cambra alta, atès que la formació conservadora hi té majoria absoluta. Si es volgués capgirar la majoria conservadora del CGPJ, caldria un moviment més.

Aquesta segona modificació exigiria retirar al Senat aquesta potestat de nomenar 6 vocals i traslladar-la al Congrés, de manera que la cambra baixa esculli els 12 vocals de procedència judicial. Així, la majoria plurinacional podria escollir un total de 12 dels 20 vocals, mentre que per als altres 8 —4 a la cambra baixa i 4 a la cambra alta— caldria un acord amb el PP. Aquest doble canvi és el que Podem ha proposat en la iniciativa que ha registrat aquest dimarts al Congrés.

A més, la formació lila també proposa que aquest canvi de vocals pugui ser efectiu encara que la renovació no sigui completa. És a dir, si el Congrés aconseguís nomenar els 12 vocals jutges, el CGPJ funcionaria amb aquests nous membres juntament amb els 8 antics que encara no haurien estat substituïts. Per tant, que no es poguessin escollir els nous 20 vocals no impediria que es rellevessin els 12 que sí. Més enllà del mètode d'elecció, Podem també planteja establir per llei quines atribucions podrà desenvolupar un CGPJ que esgoti el seu mandat i es trobi en funcions.

La proposta de Guilarte

Aquest plantejament se suma a d'altres que ja s'han posat sobre la taula, com el del mateix president interí del CGPJ, Vicente Guilarte, que fa uns dies va enviar formalment al Congrés i al Senat les seves idees. En el seu cas, reclama que la renovació pendent es faci amb el sistema actual, però que es treballi en un sistema per deixar els partits polítics al marge de l'elecció, o com a mínim retirar-los la influència. No es mullava sobre si els 12 vocals de procedència judicial s'haurien de continuar escollint al Congrés i al Senat o bé en unes eleccions entre la carrera judicial, però sí que defensava que es pogués assegurar una proporcionalitat entre jutges associats i no associats, així com prohibir candidats que hagin ocupat càrrecs públics en el passat.

Caldrà veure si les modificacions en l'àmbit de la justícia se circumscriuen en la renovació o si n'hi ha d'altres a fi de combatre el lawfare que Sánchez ha denunciat que ha patit en primera persona. El president espanyol s'ha declarat víctima de la guerra judicial perquè el seu entorn familiar va ser objecte d'"espionatge" per part de la política del govern de Mariano Rajoy l'any 2014, segons apunten els àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo. En aquest sentit, ha fet autocrítica per no haver sigut conscient de la gravetat d'aquestes pràctiques abans, fins que no l'han afectat a ell directament.