Sánchez perfila el nou govern després de prendre possessió davant Felip VI

BarcelonaPedro Sánchez ha tancat aquest divendres el cicle de la investidura que li ha obert les portes d'un tercer mandat a la Moncloa. El líder socialista ha promès el càrrec de president davant la Constitució en un acte amb el rei Felip VI al Palau de la Zarzuela, on ha arribat després de ser investit dijous amb una majoria absoluta de 179 vots. És l’últim acte protocol·lari abans d’obrir la carpeta de la composició del consell de ministres. Amb la plana major de les autoritats de l'Estat presents, Sánchez ha pres possessió oficial del càrrec. El BOE d’aquest divendres, de fet, ja recull la seva investidura com a nou cap de l’executiu espanyol.

El nou president s'ha presentat davant del rei després d’una sessió al Congrés marcada per la polarització i pels retrets de la dreta i l’extrema dreta als socialistes pels seus pactes amb l’independentisme i, en particular, per la futura llei d’amnistia. A la Zarzuela les cares eren llargues. També ho van ser aquest dijous quan la presidenta del Congrés, Francina Armengol, es va desplaçar al palau a comunicar al monarca el resultat de la investidura, tal com marca el protocol.

Felip VI ha somrigut breument instants abans de les fotografies de família, però en acabat ha tornat al seu posat seriós. L'expressió del monarca ha estat molt comentada a les xarxes socials, enmig del malestar amb la Corona escenificat per la dreta en les protestes a Ferraz. "Els Borbons, als taurons" i "Felip VI, atura-ho" són alguns dels càntics que han situat el rei en el punt de mira d'un espai ideològic on tradicionalment la monarquia no trobava més que aliats. El nou mantra dels que retreuen al rei la seva inacció és demanar-li que no sancioni la llei d'amnistia. El color triat per tots els participants, de negre, ha afegit encara més gravetat a l'acte.

La cerimònia al Palau de la Zarzuela ha durat uns escassos dos minuts i ha tingut lloc al Saló d’Audiències. És la tercera vegada que Sánchez hi passa, després de fer-ho el juny del 2018 i el gener del 2020. Com en aquelles dues ocasions, a la sala no hi havia símbols religiosos. Va ser un dels canvis que la casa reial va posar en marxa quan Felip VI va arribar al càrrec i, de fet, Sánchez va ser el primer president investit a estrenar-los.

El president espanyol ha promès la Constitució amb la mà sobre un exemplar de la carta magna recolzat sobre un coixí en una taula: "Prometo per la meva consciència i el meu honor complir fidelment les obligacions del càrrec de president del govern amb lleialtat al rei, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, així com mantenir el secret de les deliberacions del consell de ministres", ha dit, incorporant el femení a la fórmula en castellà.

L'acte ha comptat amb l'assistència de les màximes autoritats de l'Estat: hi eren Armengol; el president del Senat, Pedro Rollán, i la ministra de Justícia en funcions, Pilar Llop, així com el president del Consell General del Poder Judicial per suplència, Vicente Guilarte, i el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, en qui estan posats tots els ulls per al futur aval constitucional (o no) a la llei d'amnistia.

Es busquen ministres

Ara s’obre la carpeta del nou govern, la composició del qual marcarà el perfil i les prioritats del nou executiu. Davant d'una legislatura que la dreta ha promès complicar, Sánchez prepara un consell de ministres amb un fort perfil polític. El líder del PSOE busca ministres amb cintura, però també capaços de despatxar amb eficiència els atacs de PP i Vox. Per ara només hi ha dues persones amb cartera assegurada: Pedro Sánchez i l’ara vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz. L'expectació continua a l'espera que l'equip de Sánchez concreti quan arribarà l'anunci.

S'espera una revolució al consell de ministres, tot i que fonts socialistes apunten la continuïtat d'alguns noms que han acompanyat Sánchez en l'últim tram de la legislatura (com Félix Bolaños, ministre de la Presidència, i Pilar Alegría, titular d'Educació) i noms que han estat amb el líder socialista a la Moncloa des del principi (com María Jesús Montero, ministra d'Hisenda, i Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica). Pel que fa a Sumar, el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, podria liderar el ministeri de Cultura amb l'ara regidor de Barcelona en Comú Jordi Martí com a mà dreta des de la secretaria d'estat, malgrat que l'encara regidor a l'Ajuntament de Barcelona nega en rodó a l'ARA aquesta possibilitat.

Les rivalitats entre Sumar i Podem s'han tornat a posar de manifest en ocasió del repartiment de cadires a la coalició. Yolanda Díaz ha ofert al partit lila tenir un ministeri. L'oferta, però, duia nom i cognom: l'havia de liderar el secretari de Drets Socials i secretari d'economia de Podem, Nacho Álvarez, que ha estat el negociador de Sumar amb el PSOE i és una persona molt propera a Díaz. Ione Belarra ha rebutjat de ple la proposta, al·legant que és Podem qui decideix qui són els seus ministres. A última hora d'aquest divendres, Álvarez ha anunciat que renuncia a ser ministre i que deixa tots els seus càrrecs a la formació. "És evident que l'actual direcció de Podem ha perdut la confiança que va dipositar en mi quan em va nomenar membre de l'executiva del partit", ha dit.

L'enèsima crisi entre les dues formacions, que ara comparteixen grup al Congrés, podria decantar la balança cap a un trencament que dimecres ja donava per fet ni més ni menys que el fundador de Podem, Pablo Iglesias. En qualsevol cas, qui està descartat que repeteixi és la fins ara ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ja va quedar fora de les llistes de Sumar després de la polèmica llei del només sí és sí. Malgrat això, Podem insisteix que ha de continuar a la cartera d'Igualtat.

Junts i el PNB fan feina amb les comissions

Mentrestant, la dreta no afluixa i continua l’ofensiva contra Sánchez. Si Alberto Núñez Feijóo (PP) va acusar-lo de "corrupció política" durant la investidura, aquest divendres l’expresident Mariano Rajoy ha apujat l’aposta: en un esmorzar informatiu ha assegurat que Sánchez està promovent un "projecte de mutació constitucional", un argument més a prop dels termes amb què Vox va carregar contra els socialistes que dels de Feijóo. Rajoy ha cridat a la "resistència cívica" contra el nou govern, alineant-se així amb l’expresident José María Aznar.

A la bancada dels seus socis, tant ERC com Junts ja han avisat Sánchez que haurà de complir els pactes si vol continuar a la Moncloa. Els republicans ja l'advertien al ple d'investidura que seran exigents "des del minut 0" amb el traspàs de Rodalies, l’amnistia i la negociació per resoldre el conflicte polític. Junts va demostrar durant el debat que no faran un vot de confiança a Sánchez i aquest divendres ja ha registrat conjuntament amb el PNB les sol·licituds per crear dues comissions d'investigació, una sobre l'operació Catalunya i una altra sobre els atemptats del 17-A. En el marc del pacte amb el PSOE per a la mesa del Congrés, Junts va pactar l'impuls d'aquesta segona comissió.